Administrar


"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

latafanera.cat meneame.net

Manuel Baixauli. L'home manuscrit: l'escriptura del gest

eliteratura | 24 Juliol, 2008 14:00

Augur que L'home manuscrit, novel·la sortosa i atípica, gaudirà de dilatada vida. És simptomàtic que els editors, una llarga corrua pel que he llegit, no en veiessin clara la publicació; encara que no tenc cap dubte que si aleshores l'autor, en lloc d'anomenar-se ManuelDrawing Hands Baixauli, hagués tingut un nom més conegut en el món literari, no hauria patit cap mena d'entrebanc. Se'n publiquen tantes, de novel·les xerecones de cap a cap d'any, que hom no arriba a afinar quin és el criteri imperant!
 
Tal volta la clau és el tema: una novel·la catalana, escrita per un escriptor valencià, poc conegut, que parla del propi procés creatiu, en teoria, té mala pepida. Tanmateix, L'home manuscrit és una obra que, pel contingut i per la forma, és impossible que passàs desapercebuda un cop publicada. Que fos gràcies a un premi, és absolutament meritori si tenim en compte el descrèdit relatiu que pateixen els guardons literaris. Cal agrair, doncs, que el jurat fes la feina de manera honesta i permetés la publicació d'una bona novel·la; una novel·la metaliterària de la qual destaca, al meu entendre, l'estructura circular, eterna, molt ben calculada, impecable, que s'ajusta perfectament al tema, que no és altre que la pròpia literatura.
 
Però és que, a més a més, per a Baixauli, la reescriptura és l'essència de la literatura, un procés de recerca, condensació i abstracció en el qual queda molt poc marge per a la improvisació, amb la voluntat final de romandre, de crear una obra per a la posteritat. La literatura és essència. És la literatura, que defineix l'ésser. Així, el protagonista de la novel·la, desdoblat, reescriu la seva pròpia vida, l'emmotlla a l'existència que hauria volgut tenir. Es construeix, doncs, una biografia a mida -un Dietari: Magatzem de la Memòria- de la qual va fent abstracció a mesura que passen els anys, prenent per model l'autoretrat pictòric. De manera que la vida, reduïda a la mínima expressió, esdevé una successió d'autoretrats. I la millor biografia seria aquella que es pogués reduir a a una sola imatge, a una sola paraula. A un gest, repetit, pels segles dels segles. Fred però brillant.
 
 
Posts relacionats
Llunàtic: "L'home manuscrit", de Manuel Baixauli
Palumpsests: Defensa de L'home manuscrit, de Baixauli
Anotacions rizomàtiques: Apunts sobre "L'home manuscrit" de Manuel Baixauli
La soca: "L'home manuscrit", de Manuel Baixauli
Blog de Manuel Trallero: ¿Simplex et unum?
eLiteratura: Blog decadent. Rata de biblioteca

Comentaris

  1.  
    Escher i Baixauli

    Fa pocs dies que he retornat a la realitat dels colors, després d’haver-me submergit durant un temps en els universos fantàstics d’Escher, sobretot en els blancs i negres.
    Gràcies per la recomanació del llibre de M. Baixauli. Per a mi la literatura és un altre univers apassionant, pel qual no dubto en abandonar aquest món real durant unes bones estones.
    Quan l’hagi llegit, potser tornaré a comunicar-me.

    Mar De Lleó | 26/07/2008, 18:34
  2.  
    Baixauli i Escher

    M'agrada "L'home manuscrit" i m'agrada Escher.

    novesflors | 24/07/2008, 16:25
Afegeix un comentari

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS