Administrar


"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

latafanera.cat meneame.net

Literatura, política, cinema i religió

eliteratura | 04 Setembre, 2008 14:00

Vaig conèixer la trilogia de La matèria obscura, de Philip Pullman, arran d'un article d'Emili Teixidor en què comparava aquestes novel·les amb la sèrie de set volums Les cròniques de Nàrnia, de C.S. Lewis.

No he llegit, encara, Les Cròniques de Nàrnia, però diu Teixidor que l'obra de C.S. Lewis és una al·legoria cristiana que compta amb el suport d'un fotimer d'esglésies als Estats Units. De fet, les versions cinematogràfiques han estat produïdes per un devot magnat republicà, Philip Anschutz, associat a Disney.

De La matèria obscura, n'he llegit les dues primeres novel·les i devers cent pàgines de la tercera. La trilogia de Pullman no és precisament una al·legoria cristiana, sinó més aviat el contrari. Hi ha una crítica ferotge i directa a l'església i a l'autoritarisme. La crítica a l'església queda molt desdibuixada en el film estrenat per Nadal de l'any passat sota el títol de The golden compass. De fet, es perd bona part de l'essència de la primera novel·la de Pullman. S'hi obvia, doncs, la crítica a l'església, a la concepció del pecat, etc. Tot queda molt descafeïnat, i no crec pas que hi puguin posar remei en una segona part. La manipulació a què ha estat sotmesa la novel·la s'explica molt probablement pel tarannà religiós que predomina als Estats Units. Així, doncs, un atac a la religió hauria suposat el fracàs econòmic d'un film concebut sobretot per a un públic familiar. Això, habitualment, és mal d'entendre des d'Europa, on tradicionalment el fet religiós pertany més aviat a la vida privada de les persones. Als Estats Units, en canvi, des del temps immemorials hi ha una vinculació molt forta entre religió i vida pública. I fins i tot entre religió i política.

Aquestes disquisicions político-religioses han ocupat part de les meves lectures d'aquest estiu (vaig trobar, casualment, El planeta americano , editat el 1995, però encara recomanable, i també discutible, en molts aspectes; sobretot el capítol dedicat a la por als Estats Units). Llavors, enmig de la batalla presidencial als Estats Units, sorgeix un personatge com Sarah Palin, canditada republicana a la vice-presidència. Aquesta dona de 44 anys, governadora d'Alaska, com si hagués sorgit d'una novel·la o un culebrot, ho té tot: guanyadora de concursos de bellesa, creient, mare de cinc fills, opositora al matrimoni homosexual, anti-abortista, membre de l'Associació Nacional del Rifle, partidària d'ensenyar el creacionisme a les escoles... Per tenir, fins i tot té una filla de 17 anys, fadrina i embarassada (no problem: es casarà amb el pare de la criatura).

No m'agrada aquesta obsessió per la vida privada, però ja que són els propis polítics americans que en fan ostentació, no hi ha dubte que aquesta dona podria inspirar una novel·la sucosa, portada després al cinema: això sí, edulcorant les parts més sensibles perquè, com en el cas de The golden compass, no ferís la sensibilitat de les famílies.
Que Déu beneeixi Amèrica i la resta del planeta. Ens farà falta si McCain guanya les eleccions.

Literatura | Següent | Anterior | Comentaris (4) | Retroenllaços (0)

Comentaris

  1.  
    Narnia - triologia Pullman

    Molt interessants tots els comentaris, i també he llegit l'article d'Emili Teixidor criticant Les cróniques de Nàrnia i deixant molt bé la triologia de Pullman. Només una cosa no acabo de veure clara: si totes dues obres estableixen paralel·lismes amb la religió cristiana (una la posa com a "bona" mentre que l'altra la posa com a "dolenta", i sé que ho simplifico molt), ¿per què ho trobem malament en el primer cas i Teixidor diu que l'autor
    vol "adoctrinar" la canalla, i en canvi, ho trobem bé en el segon i no parlem "d'adoctrinament"? O sigui, en totes dues obres es fa una al·legoria, o s'usen, simbols i personatges per a referir-se al cristianisme. Per què en un cas es critica i en l'altre no?

    Montse Martí | 02/01/2012, 09:51
  2.  
    Re: Literatura, política, cinema i religió

    Sí record haver llegit sobre la pressumpta al·legoria de II Guerra Mundial en relació al Senyor dels anells. Però no, tot i que si no vaig errat Tolkien hi va perdre un fill. Tenc curiositat per veure com resol Pullman tot l'entrellat sobre l'església, el pecat, etc. Després ja en parlaré.
    Una abraçada a tots dos.

    Llorenç | 05/09/2008, 16:42
  3.  
    Re: Literatura, política, cinema i religió

    Molt interessant. La meva filla està acabant la trilogia de Pullman i ara li estava comentat el teu post. En un ordre diferent la que jo li vaig recomenar de manera entusiasta és El senyor dels anells de Tolkien. D'aquest em va sorprendre molt que l'autor ja en el seu moment manifestès expressament que no volia fer cap al.legoria, com erroniament se li havia atribuït sobre la segona guerra mundial.

    nau argos | 05/09/2008, 11:45
  4.  
    Re: Literatura, política, cinema i religió

    Bona reflexió sobre els EUA i sobre la trilogia de Philip Pullman, la qual em vaig llegir aquest hivern. També m'he llegit les Cròniques de Nàrnia. Amb el temps, crec que les Cròniques fan quedar sabor de llibre infantil, potser també per l'edició castellana d'aquests llibres. Pullman em va agradar, però tampoc amb excés. La crítica a l'església és forta i ferotge i tot acaba tenint el seu sentit i queda lligat. En canvi, crec que a les Cròniques, l'al·legoria és més subtil...
    Ah! No he vist cap de les pel·lícules, ni d'un ni d'altre.

    Maria | 05/09/2008, 09:33
Afegeix un comentari

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS