Administrar


"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

latafanera.cat meneame.net

Najat El Hachmi. L'últim patriarca: la rebel·lió contra el masclisme ancestral

eliteratura | 06 Novembre, 2008 15:00

D'aquí a uns quants anys, en parlar de L'últim patriarca , molt probablement li atribuirem algunes qualitats que l'erigiran com un nou referent de la literatura catalana. Quan llegia la novel·la de Najat El Hachmi he tingut la sensació, unes quantes vegades, que en lloc de llegir un original en català m'enfrontava a una traducció, una bona traducció.
 
Constatam, doncs, el lligam entre dues cultures -l'amazic i la catalana- que conformen l'imaginari d'aquesta autora. Najat El hachmiAquí rau l'originalitat de l'obra: en l'intent lloable i notable d'inserir la història d'una filla d'immigrant marroquí en la literatura catalana.
 
Temps enrere ens vam fartar de sentir allò de "és català qui viu i treballa a Catalunya", definició que naixia, sens dubte, de la necessitat d'integrar milers d'immigrants espanyols, molts dels quals no tenien cap interès a esdevenir catalans. Avui dia no crec que hi hagi gaire gent que subscrigués aquesta afirmació; ni tan sols el propi Jordi Pujol.
 
La llengua era la pedra angular de les, sempre perseguides des de Madrid, polítiques catalanitzadores. Es donava per suposat, i era molt de suposar, que la resta (costums, referents culturals i festius, gastronomia...) s'assoliria, per inèrcia potser, a poc a poc, arribant així, en el millor dels casos, a una mena d'hibridació que enriquiria la cultura autòctona. Això, en conjunt, era possible per la relativa proximitat entre la cultura catalana i la dels -en el modern eufemisme- nouvinguts procedents d'Espanya.
 
Aquest procés d'integració1 va funcionar en alguns casos; en d'altres, molts, va fracassar estrepitosament. I va fracassar perquè la premissa inicial -és català qui...- no era correcta. Hi mancava la voluntat de ser, la voluntat de participar d'una nova cultura, ja que el context català no garantia la catalanització -però sí l'espanyolització- dels immigrants.
 
No vull fer, tanmateix, una lectura estrictament identitària de L'últim patriarca, encara que no hi ha dubte que l'autora, Najat El Hachmi, sap molt bé quins són els seus referents. I a banda del seu indubtable talent literari, que el té, l'èxit de la novel·la s'explica en part per haver sabut reflectir aquesta consciència de catalanitat sense rebutjar l'herència amazic. Nogensmenys, hi ha punts en comú entre berbers i catalans que deuen haver facilitat la interconnexió entre les dues cultures. La llengua berber o tamazight tampoc no és llengua d'estat i els seus parlants han patit també la marginació enfront del àrab, la llengua de l'Alcorà. De fet, aquesta situació es veu reflectida a la novel·la quan Mimoun, l'últim patriarca, vol passar la frontera per primera vegada i el funcionari marroquí de duanes el tracta despectivament i li etziba allò de "maleït rifeny", una maledicció no gaire allunyada del "puta catalán" o "catalán de mierda" tan presents en l'ideari col·lectiu espanyol.
 
Ens trobam, doncs, amb una novel·la en la qual els referents culturals són bàsics, tot i que no se'n fa bandera. Simplement formen part de la vida i, per tant, són presents en el drama quotidià de la joveneta d'origen magribí que només vol viure a Catalunya com una catalana més, malgrat els intents del pare per sotmetre-la igual que ho va fer amb la mare.
 
Amb paràgrafs curts i ben mesurats, que garanteixen una lectura àgil i entenedora, L'últim patriarca és una novel·la directa i sense embuts, hereva de la tradició oral, que vol arribar al gran públic sense fer rebaixes excessives en relació a la qualitat. Per això els capítols, episodis que s'obren i es tanquen com petits relats, estan tallats a mida, perquè cadascun suposi un petit descans -com agafar alè en un replà- que permeti agafar impuls per continuar la lectura.
 
L'últim patriarca ens parla d'immigració, de la partida d'un jove malcriat que fuig de ca seva per acomplir un destí que s'ha de materialitzar a l'estranger. Però els destí es torç i esdevé un malson. Perquè Mimoun, destinat a convertir-se en gran patriarca, porta la desgràcia a dins. Mimoun dóna mala vida a tots els que el rodegen i estimen. En tota la novel·la només li coneixem un amic, Hamed, magribí immigrat com ell i homosexual.
 
Les condicions de vida dels immigrants són sòrdides. L'existència és trista i bruta com el pis que habita Mimoun a Vic. Tanmateix, Mimoun hauria pogut ser feliç si hagués estat capaç d'estimar. Potser l'amor l'hauria redimit. Però el patriarca pateix un deliri paranoic que el fa desconfiar de tothom, d'homes i de dones.
 
Mimoun competeix amb els homes per ser el més mascle, el gall del galliner. I amb el primer que topa és amb el pare, a qui finalment desplaçarà. El germans tindran sempre la consideració de rivals. I en la família de Mimoun sempre hi haurà la sospita ben fundada que de petit provocà la mort del germà menor.
 
Mimoun rivalitza amb els homes i sotmet les dones. Les redueix a la condició de prostitutes. Les humilia. Les domestica. Les anul·la com a persones. Paradoxalment, el patriarca només arriba a aquesta condició amb el suport de les dones, les més properes, mare i germanes, que en tot moment el justifiquen i el malcrien. Només la filla -per altra banda, molt desitjada- s'atrevirà a trencar els lligams de submissió establerts pel patriarca. L'esposa, submisa, no té la força suficient per oposar-s'hi.
 
Així, doncs, la filla no ho té gens fàcil per emancipar-se. Tant és així que, quan a la fi aconsegueix casar-se amb l'home que ella ha escollit tot i l'oposició del pare, aviat s'adona que el marit intenta imposar-li els mateixos lligams que a ella tant li ha costat trencar. D'aquesta forma la filla del patriarca, més enllà dels possibles paral·lelismes biogràfics amb l'autora, esdevé una heroïna literària amb tots els ets i els uts, i romprà amb el passat, amb una tradició mil·lenària que condemna un ésser humà just pel fet de ser dona. És contra aquesta injustícia que es rebel·la la filla del darrer patriarca.
 
Nota
(1) Al seu llibre anterior, Jo també sóc catalana, Hachmi és molt crítica amb aquesta qüestió, en entendre que quan «quan algú diu que t’integris, el que en veritat t’està dient és que et desintegris, que esborris qualsevol rastre de temps anteriors».
 
Entrevistes
La 'pornografia étnica' también nos hace daño
L'origen no pot ser un àncora que ens condemni a estar sempre en el passat
Ninguna realidad es tan, tan dramática que no deje espacio para el alívio que supone una sonrisa
O la literatura catalana es deixa contaminar o es mor 
 
Vídeos
http://es.youtube.com/watch?v=qTGRba5XX9o
http://www.tv3.cat/videos/574909
 
Vegeu també
L'últim patriarca: simplement Mimoun

Comentaris

  1.  
    Re: Najat El Hachmi. L'últim patriarca: la rebel·lió contra el masclisme ancestral

    L'he de comanar per reis! I en vull comanar tants de llibres que a veure si se m'oblidarà. Me l'ha recomanat molt. Bon post! Ara encara tenc més ganes de llegir-lo :)

    caterina | 20/11/2008, 14:31
  2.  
    Apassionant !!!

    Ja l'he acabada. Ha estat una de les lectures més intenses d'aquests darrers temps per a mi. La història, no del pare si no de la filla, m'ha enganxat. El final, però, m'ha desconcertat una mica. Queda alliberada de tot el pes de les tradicions i del jou del pare? No ho tenc clar. Esper que la xerrada-col.loqui amb l'autora m'ajudi a acabar d'entendre un poc més aquesta gran història.
    Besadetes

    Tonina | 13/11/2008, 10:51
  3.  
    encara no l'he llegit

    Encara no l'he llegit, però aviat caurà.

    eduard | 09/11/2008, 10:39
  4.  
    Actual, forta i tendre

    Amb temes com la violència de gènere i el maltractament físic i psicològic que pateix la protagonista pel fet de ser dona.
    Un retrat dur i ben fet de l'emigració aquí i allà, que m'ha emocionat i fet pensar.
    El recomano

    Carme | 08/11/2008, 18:10
  5.  
    L'últim patriarca

    Molt bona ressenya. També l'he llegit i coincideixo, en general, amb les teves apreciacions

    elveidedalt | 07/11/2008, 17:57
Afegeix un comentari

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS