Després de llegir la conferència Bound to the word -que podríem traduir, més o menys, com "Vinculat (o lligat) a la paraula"- que Barack Obama pronuncià el 2005 a la sessió inaugural de l'American Library Association , vaig endarrer -tot i l'opinió de Noam Chomsky, que el situa molt escorat al centre-dreta- per conèixer quina serà la política educativa del president electe dels Estats Units.
A "Bound to the word" l'aleshores senador d'Illinois, a més de lloar la tasca dels bibliotecaris com a garants de la llibertat de pensament, va manifestar una fe en la paraula, la lectura i l'educació que l'honora com a persona i com a polític.
La paraula, la paraula lliure de censura, per a Obama, és imprescindible per accedir a la llibertat. La seguretat -l'11 de setembre ha planat durant els dos mandats de Bush fill- ha de ser compatible amb la llibertat. I no hi ha llibertat sense accés a la veritat. I no hi ha veritat sense paraula; és a dir, sense lectura, sense educació. L'educació, doncs, és la porta d'accés a la llibertat.
Això venia a dir Obama, qui va posar el dit a la llaga i va assenyalar amb contundència la problemàtica que arrosseguen els estudiants americans en relació a la lectura. Es tracta, poc més poc menys, de la mateixa situació que patim aquí: molt poca comprensió lectora i molta desmotivació. Resultat final: analfabetisme funcional.
Tanmateix, hi ha sempre en el pensament americà una necessitat pragmàtica que no es pot bandejar. Així, doncs, a més de les mínimes garanties de llibertat, una alta comprensió lectora és imprescindible per accedir al que Obama qualifica d'"economia del coneixement", imprescindible per a la supervivència (sic) al segle XXI.
Obama va parlar explícitament de canviar la mentalitat dels Estats Units en relació a la lectura, quan les escoles, les llars i la cultura americana estan ancorats encara al segle XX, o al XIX fins i tot. I com no podia ser d'altra manera, va acceptar la responsabilitat del govern en aquest afer, mitjançant la millora de les escoles i la reforma de l'educació. Però també, afirmava, les famílies hi tenen part de responsabilitat, motivant els fills per a què llegeixin, tot i la competència de les noves tecnologies. Els pares, deia, hem de trobar el temps i l'energia per inculcar als nostres fills l'amor per la lectura. I les biblioteques són una eina fonamental per ajudar els pares a aconseguir-ho, adquirint així un paper fonamental en el desenvolupament de l'economia del coneixement. Finalment, va tornar a reivindicar per als infants el plaer de la lectura com a part del somni americà.
I acabava així:
"At the dawn of the 21st century, where knowledge is literally power, where it unlocks the gates of opportunity and success, we all have responsibilities as parents, as librarians, as educators, as politicians, and as citizens to instill in our children a love of reading so that we can give them a chance to fulfill their dreams. That’s what all of you do each and every day, and for that, I am grateful."
Obama aviat tindrà el poder polític i, doncs, la capacitat de fer realitat aquesta part del somni. Tan de bo que fos així. I que aquí -que ens toca patir, vulguis o no, tot el que s'esdevé als Estats Units i que no anam gaire o gens sobrats en lectura i educació- en prengués nota tota la classe política. Que ens arribassin també les influències positives. Temps al temps.
Sembla el tema del moment. Potser perquè les expectatives són molt altes. Temps al temps.
He afegit en el meu recull setmanal del millor de la blogosfera.
http://sobrellibres.bloc.cat/post/16493/242519
Salutacions!
Tot serà, malauradament, un miratge electoral, una enganyifa més.