Administrar


"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

latafanera.cat meneame.net

Perseu i Medusa: la pervivència del mite

eliteratura | 26 Octubre, 2010 14:00

El mite grec persisteix. Passen els segles i el discurs mític manté la força narrativa originària. Deus, herois i homes. Cadascun juga el seu paper i, a la fi, el destí s'imposa tot i la lluita d'alguns.
Inexorabilitat: una dona de bellesa irresistible provoca la lascívia de Posidó i això la convertirà en monstre per als homes. De què era culpable Medusa als ulls dels déus? Només sabem que n'esdevé una joguina monstruosa. La resta són conjectures.
Passen els anys. Un bon dia l'heroi Perseu, per evitar el matrimoni de la seva mare Dànae amb Polidectes, rei de Sèrifos, li promet per sortir del pas el cap de Medusa, l'única mortal de les tres Gòrgones.
El problema és que Perseu no sap on trobar-la, i encara menys com acabar amb ella. Qui sí que ho sap són tres jaies d'origen preolímpic, ancestrals, de vida anacoreta (el qualificatiu es de Pascal Quignard): les Grees, literalment "velles". Aquestes tres germanes, doncs, tenen la particularitat paradoxal d'haver nascut ancianes. I lletges, naturalment,. Nomien Dinos (por), Eni (horror) i Pefredo (alarma). A més a més, en el súmmum de la desgràcia, compartien un sol ull i una sola dent que s'anaven passant, per torns. Així sobrevivien, en la semiceguera, a l'occident extrem, la fi del món, on sempre era de nit.
El pitjor que els podia succeir, doncs, era perdre l'únic ull comunitari. Aquesta feblesa va ser aprofitada per Perseu per fer-les confessar l'amagatall de Medusa. A més, segons una versió destacada per Pierre Grimal, les Grees eren dipositàries d'un oracle gràcies al qual sabien com matar la Gòrgona. Perseu els va prendre l'ull i la dent mentre en feien el canvi i les va  obligar a revelar el secret de Medusa: l'heroi fill de Zeus i de Dànae havia d'aconseguir quatre objectes que eren en possessió de les nimfes: les sandàlies alades i la harpé (una falç) d'Hermes, el casc d'Hades (que li atorga la invisibilitat) i una alforja anomenada Kybissis on Perseu havia de dipositar el cap de la Gòrgona. Les nimfes van ser sol·lícites amb Perseu i li van concedir els objectes desitjats.
Ja sabem com acaba la llegenda. Perseu degolla Medusa i en porta el cap a Polidectes, el pretendent de la seva mare, que mor petrificat: tan grans eren les facultats de la Gorgona, que fins i tot morta mantenia el poder de la mirada! Però abans d'això, durant el viatge de retorn a Sèrifos, en passar per les costes d'Etiòpia, Perseu es va enamorar d'Andròmeda i la va salvar d'una mort segura a mans de Cetus, la balena, mític monstre marí enviat per Posidó per castigar  l'arrogància de Cefeu i Cassiopea, pares de la donzella.
El mite es diversifica. Tenim caps de fil per aquí i per allà. Ves per on, indirectament, Posidó "provoca" l'amor entre  Perseu i Andròmeda! Si el Déu del Mar no hagués violat Medusa, aquesta no hauria esdevingut un monstre cobejat com a arma letal i, per tant, Perseu no hagués emprès el viatge per aconseguir-ne el cap. D'altra banda, si Cassiopea i Cefeu no haguessin escampat que la bellesa de la seva filla era superior a la de les Nereides, Posidó no s'hagués emprenyat i condemnat Andròmeda a ser devorada per Cetus. En conseqüència, Perseu no l'hagués poguda rescatar.
És el destí qui ha juntat amb tal força Perseu i Andròmeda? Pura casualitat? No ho sabem cert. Tanmateix, per acabar de rematar les curioses coincidències del mite, no podem obviar que és plausible que Cetus (el monstre marí que de vegades és representat per una serp marina però principalment per una balena -en grec, ketos és balena, i també cocodril, hipopòtam i monstre marí en general) sigui la mare de les Gòrgones i les Grees.
Potser sí que és accidental la  perillosa relació de Perseu amb Cetus i seva descendència. Per a mi, la possible coincidència realça encara més la bellesa d'aquest mite i el fa, si cal, més aterridor. El happy end és un invent saludable però posterior a la mitologia grega. Deixe'm-ho aquí tot i que la narració continua. Perseu retorna a Sèrifos, allibera la mare però no pot defugir la veu de l'oracle desencadenant de la tota la història, el veritable i tràgic destí de Perseu: en una competició de llançament de disc en la qual participava té l'infortuni de matar Acrisi, rei d'Argos, el seu avi. Posteriorment, Perseu se'n refà, regna i fins i tot funda Micenes. És un heroi i, com a tal, digne de memorar: Atena, que també té un paper primordial en la història de Medusa, commoguda per l'amor d'Andròmeda i Perseu, va fixar al cel  les seves imatges, juntament amb les de Cassiopea, Cefeu, Pegasus i Cetus. I allà romanen, pels segles dels segles. Perquè tothom en recordi la història.
 
Perseu i Andròmeda
 

Comentaris

Afegeix un comentari

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS