eLiteratura

Despús-anit vaig acabar de llegir Los detectives salvajes, de Roberto Bolaño, en una edició de butxaca d’Anagrama prou decent.

L’impacte ha estat notable. Aquest home traspuava literatura. I certament he sentit una mena de compassió i tristesa per la seva mort prematura.

La novel·la és brutal: presenta un mosaic de personatges, fins a trenta-cinc, amb diferents línies argumentals (podem definir-ho així?), estructurades en una mena de xarxa, que s’entrellacen (fins a l’infinit?) en una (aparent) dispersió quasi col·loquial.

Tanmateix Bolaño sap on té el cap de cadascun dels fils i s’hi recrea devotament per tal que el lector entregat gaudeixi d’una literatura d’alta volada. Els personatges, els escenaris, les històries, tot hi flueix a l’aixopluc de La Literatura com a forma de vida i alhora nexe entre el dietari de García Madero i els testimonis més variats –alguns dels quals tenen entitat pròpia com a contes- de personatges d’arreu del món.

Hi poden seguir les línies temàtiques més variades: l’amor, l’amistat, el sexe, la por, la mort, la guerra...

Aferrau-vos-hi fort i bona lectura.

Articles recomanats:

• Sin timón y En el delirio
• Bolaño en la distancia
• La escritura y la muerte en Los detectives salvajes
• Los detectives salvajes: El fascinante mundo de Bolaño
• Comentario de Los detectives salvajes. José L. Amores
• Los detectives salvajes de Roberto Bolaño: Revisión de su recepción crítica en Chile