eLiteratura

Enguany, IV centenari de la publicació de la primera edició del Quixot, ens hem cansat de veure el logo vermellós de la X (supòs que deu ser una pala de molí) a mil i un anuncis per Tv, amb empreses que participaven en no-sé-ben-bé-què però que mudava. Quan es tracta de patrocinar, l’esdeveniment és secundari: un centenari, unes olimpíades, un mundial de futbol... Tant és, la qüestió és figurar-hi.

Tanmateix, l’impacte mediàtic no és idèntic ni semblant. Vull dir que si el mundial és de futbol, ens fotem més partits que un àrbitre de tercera regional. En canvi, quan la qüestió és de caire cultural, la cosa canvia. La promoció és diferent, la durada sol ser més llarga i, en general, els resultats són magrets. Cero patatero, que deia aquell.

M’agradaria saber, doncs, quina serà l’avaluació de l’any famós del Quixot. Que se n’han venut més llibres, ja ho sabem, i també que hi ha unes rutes turístiques per passejar-se entre molins que deu ser la pera. Però s’ha llegit més enllà de la pura anècdota? No ho sé, i molt probablement no ho sabrem. Particularment, l’he llegit una vegada i mitja: mitja quan estudiava 3r de BUP i una fa sis o set anys. Va ser, curiosament, arran d’una lectura d’un autor que sí he rellegit més sovint. Es tracta de Vladimir Nabokov, més conegut per la seva novel·la Lolita. El cas és que Nabokov va dictar, a la universitat, un curs sobre el Quixot que després es va publicar, si no vaig molt errat, de manera pòstuma. En espanyol, Ediciones B el va editar precisament amb el títol Curso sobre el Quijote. Abans n’havia llegit el Curso de literatura europea, de la mateixa editorial però crec que exhaurit, que s’ha convertit per a mi en un llibre de capçalera. Total que Nabokov discutia certs aspectes de la novel·la de Cervantes, en especial quant al suposat humor i que ell troba més aviat cruel i humiliant. Aquest fet no ha estat ben rebut als cercles quixotescos, i he pogut llegir, per exemple, que Nabokov no va entendre res i que va llegir la novel·la com si fos un guiri.

Tanmateix, el joc sobre l’autoria de l’obra sí que el va trobar interessant, entre d’altres temes que analitza. Ja ho sabeu: que si es tractava d’una traducció de l’àrab, que per tant l’autor no era Cervantes sinó un morisc, etc. Aquesta mena de jocs i subtilitats agradaven a Nabokov.

En aquest any del IV Centenari que encara es commemora també hem pogut llegir diversos articles i comentaris sobre el Quixot. En record un altre d’especialment divertit en què l’entrevistat –de veritat que no aconsegueixo recordar-ne el nom, però sí que era del tot peculiar i, entre d’altres coses, es dedicava a editar a través d’Internet– afirmava que avui dia don Quixot seria una mena d’integrista perillós convençut de tenir la veritat absoluta, com ara George Bush o Ben Laden.

Ara bé, la palma se l’endú amb molta diferència Jordi Bilbeny, filòleg i escriptor del Maresme. Bilbeny, conegut per l’estudi sobre l’origen de Colom, defensa la possibilitat que –agafau-vos fort– Cervantes era membre de la família Servent i, per tant, català de soca-rel! Tot això, ben argumentat i documentat. Vaig fer la descoberta en una entrevista publicada al número 137 del setmanari Cent per Cent, de Manacor. Segons Bilbeny, el Quixot no va ser escrit en espanyol, sinó que, i cito textualment, “els originals sofreixen un procés de traducció. Segurament Cervantes va traduir l’obra per no buscar-se mal. Segurament hi hagué una primera edició en català i la segona ja fou en castellà. La gènesi del llibre, com s’explica en el Quixot, són uns papers en àrab que són traduïts. Ell ja ho diu, que és una traducció i que hi falten capítols, que hi ha errors...” Per sucar-hi pa. No sé si la cosa pot quallar o no, però divertit sí que ho és. Podeu trobar la resta d’arguments a un article de Racó Català

i també escoltar l’entrevista que li feren a Radio 4 en format mp3.

Que tremoli l’enemic perquè aquest investigador de 41 anys té corda per estona i no s’arronsa per ningú: “A mi me sembla que no hi ha historiadors catalans, sinó gent que viu de la història. Espanya paga la universitat, com paga els militars, els polítics, etc. I jo, mentrestant, aporto desenes de desenes de proves i sóc un sonat. Vull fer córrer la informació i confiar en l’obertura mental de la ciutadania, perquè crec en l’evolució del coneixement”. I d’això es tracta, de fer córrer la informació, i fins i tot la imaginació. Que de més verdes en maduren.