eLiteratura

"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

La gent no llegeix. I els joves encara menys (III)

eliteratura | 25 Octubre, 2007 22:11

Doris Lessing versus Fernando Alonso
No dubt de la dificultat que comporta conduir un bòlid a 300 km per hora. Però tampoc cal que m'ho refreguin pels nassos cada pic que engeg el televisor. Hi ha

gent que excel·leix en moltíssims camps de la ciència i les arts i que viuen en el complet anonimat. Quanta gent, per posar un exemple extrem, coneixia Doris Lessing abans que li concedissin el Premi Nobel? Quants joves la coneixen ara? Qui no ha sentit a parlar de l'inefable Fernando Alonso? Fins i tot el meu fill de tres anys sap qui és!
La infantesa i la primera joventut són millors èpoques per iniciar-se en la pràctica de la lectura. Mai més en la vida no es gaudeix de tant de temps per fer-ho. Aleshores és pur plaer, com quasi tot en la joventut. Tanmateix, com precisa cruelment i sàvia Harold Bloom, sempre acabam llegint contra rellotge.
Són, doncs, el gaudi -la pròpia inconsciència de la joventut- i el factor temporal els elements que inclinen necessàriament la balança cap a la lectura. Ja hi haurà temps per veure bon cinema i cultivar altres pràctiques, però l'hàbit de la lectura se'ls ha d'inculcar quan són petits. De fet, tothom sap que als infants els agraden les històries i els contes, escoltar-los i també llegir-ne. Fins a l'edat de 9 o 10 anys, si la iniciació és correcte, no es trenca la baula, i el preadolescent gaudeix amb la lectura, tot i que, avui dia més que mai, hi ha d'altres entreteniments que hi competeixen.
Precisament per això, hauríem de ser capaços de generar mecanismes que recompensassin els joves que manifesten inquietuds lectores i artístiques en general. Encara que la lectura és sobretot un plaer solitari, a tothom li agrada sentir-se acompanyat, i els adolescents més que ningú. Cal discriminar positivament l'excel·lència lectora, que no la ignorància d'aquesta colla de freakes malcriats que deambulen pels mitjans de comunicació, personatges nefasts convertits en ídols per obra i gràcia d'una lluita contra l'audiència, sense més mèrit que promoure l'escàndol i l'estupidesa o conduir més aviat que ningú (després venen els plors, els punts negres, els índex de sinistralitat en carretera...). És aquesta la mena de gent que la societat erigeix com a models. Qui cerca i ho troba, diuen que no perd el temps. I així ens va.