eLiteratura

"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

La felicitat segons Tolstoi

eliteratura | 08 Juny, 2010 14:00

La felicitat és un tema important i recurrent en l'obra de Tolstoi. Sense anar més lluny, Anna Karènina comença amb una màxima famosíssima que es mereix una estona de reflexió:

"Les famílies felices són totes iguals; les famílies infelices ho són cadascuna a la seva manera" Tolstoi

o, en una altra traducció,

"Totes les famílies felices s'assemblen, i cada família dissortada ho és a la seva manera".

Per a Tolstoi, hi hauria un denominador comú en la felicitat. I tothom en pot gaudir, ni que sigui per poc temps. En canvi, la infelicitat no té límits; un cop immersos en la dissort, ens trobem amb una multiplicitat de formes de viure la desgràcia.
Felicitat i amor formen un binomi igualment interessant. I felicitat i joventut. També solem associar amor i joventut; si més no, un tipus determinat d'amor. Encara que, probablement, la felicitat s'adigui més amb la maduresa, entesa com un estat d'equilibri o un intent de permanència. La felicitat és alegria a llarg termini.
L'època actual, però, amb canvis aguts i persistents, és poc propensa a la maduresa. La felicitat exposada a grans tensions, és alterable en gran mesura. Vivim temps inestables i amb tendència a l'efímer. Ens allunyam, doncs, de l'estabilitat emocional. La felicitat, a més de previsible, pareix que és escassa.
A un altra gran novel·la de Tolstoi, Guerra i pau, trobam moments de felicitat atribuïbles a la família Rostov:

"En aquella època la casa dels Rostov se saturava d'una atmosfera particular d'amor, tal com passa en les cases on hi ha noies boniques.

Tots els joves que anaven a casa dels Rostov en mirar aquelles cares joves, mòbils, somrients a qualsevol cosa (probablement a la seva mateixa felicitat), en veure aquell anar i venir animat, en escoltar aquella xerradissa inconseqüent, per a punt per a tot, plena de fe en la joventut, en escoltar aquells sons barrejats, adés amb cançons, adés amb música, sentien la mateixa atracció de l'amor, el mateix desfici de felicitat que el mateix joventut de la casa dels Rostov".

Val a dir que la felicitat, tot i els obstacles assenyalats, s'encomana. Ens atreu. La majoria dels mortals, en canvi, ens fem tan enfora com podem de la dissort. Volem participar de la felicitat i intentam fugir de la desgràcia. Pura supervivència. De vegades, tanmateix, no hi ha alternativa i cal conviure-hi. En la majoria dels casos no estam preparats per a l'estrès emocional que suposa la infelicitat. Preferim pensar que no ens tocarà nosaltres.
Abans de la invenció de l'autoajuda, la religió s'ocupava d'aquests afers. En el ritus del matrimoni, tan avinent, hom prometia ser fidel "en la prosperitat i en l'adversitat, en la salut i la malaltia". Era una admonició realista d'on podien anar els trets. Ara això s'obvia com si la joventut, l'amor i la felicitat fossin eterns. I si no, canviam d'amor i allargam sine die l'etapa juvenil. Tothom se sent jove. Don't worry, be happy; hakuna batata: allunyeu el fantasma de la infelicitat. Fugiu, fugiu, tant com pugueu. Evitem saber que la infelicitat és singular però majoritària. Així, ben segur, creurem haver-la exorcitzada.

Lev Tolstoi

Guerra i pau
Edicions 62

Lev Tolstoi

Anna Karènina

Proa

Màxima i novel·la. El cas de À la recherche du temps perdu. Tesi doctoral de Carles Besa Camprubí.