eLiteratura

Aquesta novel·la narra la història d’una nissaga molt particular d’amos-senyors -propietaris rurals, però que no pertanyien a la noblesa- lligada a la possessió¹ imaginària de Retana, a Mallorca, des del segle XIX fins al 1936, a l’inici de la guerra civil.

Publicada inicialment el 1978 per la mítica Editorial Selecta, Bubotes va ser finalista del Premi Sant Jordi de 1977. La trajectòria literària de Mus inclou també reculls de narracions, com Vida i Miracles de n’Aineta dels Matalassos, premi Víctor Català de 1976, i la novel·la La senyora, que, aquest cop sí, guanyà el Premi Sant Jordi de 1979. Tanmateix, Bubotes és sovint considerada la seva peça més ambiciosa i el polifacètic Josep Maria Llompart la definí com la millor novel·la de Toni Mus.

Toni Mus destaca per la singularitat de la seva proposta narrativa i per una riquesa lèxica i un estil poc comuns. Bubotes el va situar dins l’elit de la literatura catalana, una trajectòria literària exitosa que només va interrompre una mort prematura.

La reedició de Bubotes (efectuada per Món de Llibres), la primera novel·la de Mus, recupera per als lectors del segle XXI una obra que aborda una gran diversitat de temes (la masculinitat i la identitat sexual, la prostitució, els abusos sexuals, la religió, la submissió de la dona, el xoc generacional, la propietat de la terra, la vellesa, els vincles afectius entre homes i dones i el conflicte de classes), la qual cosa, en conjunt la dota d’una modernitat, sobretot tenint en compte que va ser escrita fa prop de cinquanta anys). Tot això es desplega amb el rerefons de la guerra civil, la repressió i un patriotisme mal entès, però sense que el conflicte bèl·lic monopolitzi el sentit de l’obra. Perquè reduir Bubotes a una novel·la estrictament “guerracivilista” en seria una lectura empobridora, ja que el pes literari de l’obra rau en la seva complexitat humana i simbòlica. A més, aquesta nova edició, que manté el pròleg original de Josep Maria Llompart, inclou onze il·lustracions de Tomeu Matamalas i un postfaci de Llorenç Carreres.

L’acció transcorre a Manacor, que en aquella època era una societat essencialment agrària, tot i que els conflictes que planteja no es llegeixen des d’una òptica localista, sinó que, contràriament, com va apuntar Maria Antònia Oliver en referir-se a l’obra de Mus, “la diferència entre el localisme i la literatura que traspassa fronteres no rau en el fet d’ubicar l’acció a un lloc o a un altre, sinó en saber-li donar una dimensió i una intencionalitat que trenquin els límits del lloc de l’acció”. 

No hi trobam un heroi clar en el sentit clàssic, però hi destaca la figura d’en Miquelet, el darrer hereu de Retana, un personatge d’una sensibilitat que entra en conflicte amb la tradició patriarcal, autoritària i obsessivament viril del pare i els seus avantpassats. Per a ell, Retana no és tant un espai de domini com un paisatge emocional, un lloc per pensar, somniar i escriure.

Un dels elements més singulars de la novel·la és la presència de les bubotes que donen lloc al títol, figures provinents de la tradició popular mallorquina, enteses com a fantasmes lligats a la por i a l’imaginari col·lectiu. A Bubotes, aquestes aparicions tenen un vincle indissoluble amb la possessió de Retana i amb els seus habitants. Tanmateix, les bubotes no són només éssers sobrenaturals, sinó veus narratives que, mitjançant monòlegs carregats d’humor, ironia i sovint de grotesc, desmitifiquen el poder i desemmascaren la buidor moral dels senyors. Un cop morts, Mus converteix els amos-senyors i altres personatges de la possessió en bubotes còmiques i ridícules que, de nit, sobrevolen Retana. I així, en el cas dels amos-senyors, els rebaixa a la seva justa mesura: gegants amb peus de fang, presoners d’una virilitat imposada i d’un sentit del poder tant obsessiu com estèril i inhumà.

L’humor és una eina central per a Mus; un humor desmitificador mitjançant el qual Mus ridiculitza el poder sense perdre mai de vista la naturalesa humana dels seus personatges. Els critica, però alhora els comprèn, i només es mostra implacable amb aquells que encarnen la violència i la repressió sense matisos. Aquesta mirada evita el maniqueisme i dota la novel·la d’una extraordinària riquesa de matisos.

Des del punt de vista formal, Bubotes presenta una estructura complexa i treballada, però no es perd mai el fil argumental. El temps narratiu no és lineal, sinó que fluctua amb salts endavant i enrere, i el relat s’inicia in medias res, amb l’enterrament de la madona-senyora de Retana. Mus juga amb els punts de vista narratius, alternant la tercera i la primera persona, i el narrador fins i tot arriba a interpel·lar directament els personatges. Aquest virtuosisme formal, lluny de dificultar la lectura, la fa més intensa i absorbent, i converteix la novel·la en una experiència literària estimulant.

Així, doncs, Bubotes emergeix com una obra literàriament ambiciosa, arrelada en una realitat local però capaç de transcendir-la. La seva força rau en la combinació d’una llengua rica i expressiva, una estructura narrativa atractiva, una mirada crítica sobre el poder i una exploració de la condició humana. Lluny de quedar ancorada en el seu temps, la novel·la manté una vigència sorprenent i confirma Toni Mus com un autor de primera línia dins la literatura catalana, capaç d’escometre el lector amb la mateixa intensitat amb què ho va fer quan va ser publicada per primera vegada.