Administrar


"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

latafanera.cat meneame.net

My fair lady: l'educació al poder

eliteratura | 25 Abril, 2006 15:45

Entre d’altres films durant les festes de Pasqua vaig veure My Fair Lady. Es tracta d’un musical molt elegant i estilitzat protagonitzat My fair ladyper Audrey Hepburn i Rex Harrison, i dirigit per George Cukor l’any 1964 a partir d’una obra de teatre de Bernard Shaw. Vaig cometre l’error –imperdonable però té remei– de veure’n la versió doblada a l’espanyol, la qual ha envellit sense consol.

L’argument és simple: un professor de lingüística i fonètica aposta que serà capaç de fer passar una jove venedora de flors, de classe baixa, per una dama de classe alta en un període de sis mesos. Es tracta, en definitiva, de la importància de l’educació i la cultura. Som allò que sabem. Però el que impulsa el professor Higgins a educar Eliza Doolittle no és el desig de fer-la millor, sinó demostrar-se a si mateix que és capaç de fer-ho i guanyar així la juguesca. Eliza, als ulls del lingüista, és un simple producte, una mercaderia.

La cultura, per tant, no converteix els aristòcrates i els poderosos, ni ningú, en persones millors, sinó en persones diferents. La cultura, doncs, no és una qualitat moral. La cultura és imprescindible però insuficient. Som allò que sabem i allò que sentim.

Al marge dels requeriments ètics i interpretatius de l’obra –Audrey Hepburn hi està esplèndida–, cal destacar-ne l’escenografia, el vestuari i els decorats. És remarcable, també, la bellesa de la biblioteca del professor Higgins, dotada de centenars de volums relligats amb pell i amb una escala de cargol, tota de fusta, per la qual puja i baixa com si es tractàs d’una trona des d’on predicar.

Biblioteca particular

Cinema | Següent | Anterior | Comentaris (1) | Retroenllaços (0)

Comentaris

  1.  
    Re: My fair lady: l'educació al poder

    M'ENCANTA L'AUDREY HEPBURN!!!

    Des de fa uns anys i gràcies a dues persones que els hi encanta el cinema de tot tipus (una d'elles és capaç de veure una peli xerequíssima perquè hi surt un tema musical bo, vull dir que és capaç de trobar coses formoses i positives a totes les pelis), he descobert joies com EL CREPUSCULO DE LOS DIOSES o DESAYUNO CON DIAMANTES.

    No hi ha res millor que un bon company de butaca!!! Aquesta peli, per exemple, la vaig veure fa una pila d'anys i me va semblar un puta rollo, però quan ho vaig dir així na Joana Pol se va aixecar, va cercar en la seva colecció i va posar la peli mentre m'explicava lo del vestuari, la banda sonora, les escenes de les carreres de Ascott, amb els capells de les dames etc., i coses sobre la Audrey Hepburn, la seva creuada pels drets dels infants, etc.

    Na Joana va fer un post de na Audrey Hepburn MERAVELLÓS, un dia si el trobo te posaré un link, t'agradarà molt tot lo que diu de na Audrey, na Marilyn Monroe, na Liz Taylor, na Betty Page (era una pin-up, no una actriu, però na Joana colecciona fotos d'aquesta Betty i té un post sobre ella que és UNA PASSADA)

    m'agrada el teu bloc!!!

    Isabel Pinteño | 30/10/2006, 03:32
Afegeix un comentari

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS