eLiteratura

Ensat avui una nova categoria per als posts. Els que seguiu de manera més o manco regular eLiteratura –sé que sou poquets, però gràcies– haureu vist que he realitzat alguns canvis. La plantilla és diferent. Aquesta nova, al marge de les variacions estètiques, té els enllaços a la pàgina principal, i per tant és més pràctica. Quant al contingut, hi afegiré més categories, ara que hi comença a haver bastants posts. Així, “Literatura”, que era suficient al principi, ara ja no ofereix prou informació. De totes maneres, aquesta qüestió quedarà definitvament resolta quan Balearweb, que ofereix un servei excel·lent, afegeixi la possibilitat d’etiquetar els posts. Paciència que ben segur que tot arribarà.

Avui, doncs, recomanaré la novel·la de Valentí Puig, editada fa just tres mesets, La gran rutina. Hi ha d’altres fragments antologables en aquesta obra, i això que només n’he llegit la meitat, però trob que aquest del Viagra era digne de ser remarcat per sobre de la resta. Per la dignitat, dinamisme, sensualitat, tendresa, ironia, delicadesa i concisió poètica amb què tracta el tema. A banda de rebel·lar-se contra el títol de la novel·la.

"A Daniel la Viagra li era molt útil com a vanitat melodiosa. L'ego recuperà un marge de maniobra que no només corresponia als dominis del cos: també li permet tocar tangencialment les partions menys perverses de la megalomania. Havia tornat més jove, fins i tot per dintre. Vibrava, exultava. Baixava les escales imaginant-se l'artista de claqué que tot ho transforma en ritme. Acoblat a Júlia, oblidava les decrepituds del cos, les premonicions senectes, el tuf que l'edat biològica imposa a la vida de cada dia. Més enllà de la capacitat sexual, petits nuclis d'il·lusió puntejaven el sostre de l'habitació, quan Júlia s'havia condormit amb el seu Teddy Bear a mà, i ell la tenia agafada amb el braç per sobre el coll i ella tenia la galta al pit d'un amant prèviament dilatat per la Viagra. Sobretot, la recompensa era que el desig no quedés malmés per una fatiga estructural. Era poder respondre cada vegada als incentius de la carn i no quedar-se a mig camí, xop de suor, el cor accelerat i les ganes d'oblidar-ho tot. De cop i volta, el coit havia recuperat -per maceració o per un nou procés de cocció- les categories de l'amor. En primer lloc, amor de Daniel per si mateix, i després, amor per les hores, per la corba plàcida de les anques de Júlia, pels llençols i pel coixí, per la textura dels murs de Viluma, els gemecs com un suspir de les dones sorpreses una vegada més pels efectes dilatadors de la Viagra. La mirada postcoital de Daniel era d'agraïment i d'amor. La Viagra cantava. Era un nou bull neuronal, fet de satisfacció, vanitat i gratitud". 

Valentí Puig.

La gran rutina.

Edicions 62