eLiteratura

Avui diferents mitjans recullen les reaccions de la quarta sessió de “Anatomia. Balanç i profecia de la literatura catalana”. Tirant al Cap, que hi participà, ho esmenta i en fa un seguiment.

 És evident que hi ha inquietud a les lletres catalanes arran de la Fira de Frankfurt, sobretot al Principat, i crec que una mica al País Valencià. Aquí no es bateguen ni les mosques, i supòs que els principals escriptors illencs hi aniran, si és que hi van, mitjançant editors del Principat o en un esquifit estand del Govern Balear.

Potser sí que hi haurà un abans i un després de Frankfurt. Ara, el que destaca més és la manca de suport polític que pateix la literatura catalana. Com deia Vicenç Villatoro, no sabem si hi anirà una llengua o un país. I encara hi ha qui no té clar ni tan sols el tema de la llengua. És per llogar-hi cadires. No estic d’acord, en canvi, amb el pretès noucentisme d’esquerres que, segons el mateix Villatoro, castiga l’excés d’ambició. És negatiu per a la cultura catalana traslladar les batalles del nacionalisme català al camp de la literatura. No cal que afegim més llenya al foc. El problema és molt més profund, no una simple batalleta partidista

M’ha agradat, pel que he llegit, la intervenció de Sam Abrams; no tant per les conclusions –negatives, no podia ser d’altra manera–, com per la claredat expositiva i la valentia de plantejar els problemes de manera global i sense embuts.

 El meu mestre de psicologia, conductista convençut, sempre posava l’accent en el reforç positiu, deixant per al final les cosetes a corregir. Així, doncs, Abrams destaca la “rodonesa” de l’any 2006 quant a llibres publicats (El metall impur, La gran rutina, Ens trobem a fora...). Després exposa amb contundència la desatenció que, al seu entendre, pateix la literatura catalana:

“La literatura catalana és una de les més desassistides i desateses que conec: La societat catalana no sap la literatura que té, ni sap la importància de la literatura en la construcció d'aquest país, i per això la societat no respon. Els mitjans de comunicació no presten prou atenció a la cultura catalana i, quan s'hi posen, ho fan de manera displicent i destructiva. N'hi ha prou de llegir diaris com El País o La Vanguardia. A internet, una de les grans batalles, la literatura catalana perd pistonada, no hi ha ni un portal digne que representi la literatura catalana en més d'una llengua. La universitat no abona la literatura catalana actual, és com si hi hagués hagut un divorci. Falten tribunes per a exercir la crítica literària de veritat. I les associacions d'escriptors i algunes entitats més no ajuden com podrien a crear un sistema literari. Molts editors comercials renuncien a la seva responsabilitat cultural i sols busquen grans èxits del moment. Les institucions del govern que es dediquen a la cultura s'han tornat massa partidistes, sectàries i inoperants. I hi ha una terrible fragmentació territorial de la comunitat lingüística, que no permet que es conegui bé la literatura catalana ni que es construeixi un autèntic mercat únic per als productes culturals. Catalunya es mutila.” (Font: Vilaweb)

Més clar, aigua.

 Actualització: veig que El llibreter també dedica un post (Catalanoescepticisme) a Anatomia en el qual discrepa profundament de l'anàlisi de Villatoro.