eLiteratura

L’ideal, per a un poble, és tenir com a mínim una llibreria que meresqui aquest nom. Això, moltes vegades, no és fàcil. Primer de tot perquè els índex de lectura no són gaire elevats; per tant, en una població petita el públic lector és més aviat escàs Llavors és pràcticament impossible mantenir el negoci. A conseqüència d’això, apareixen els híbrids, aquesta mena de quioscos que ho engloben tot i no arriben a ser res, ja que el servei llibresc baixa moltíssim entre premsa, revistes, faxos, recàrregues de mòbils i tot quant us pugueu imaginar.

L’alternativa, doncs, passa per les biblioteques. En general, però, les biblioteques de poble també van magres. La biblioteca és la darrera (pre)ocupació de qualsevol polític que s’apreciï. D’altra banda, la biblioteca sol ser un tema recurrent. Com el futbol, vaja, que tothom hi pot dir ser la seva.

A més a més, el bibliotecari sol tenir altres tasques, com ara l’organització de festes, actes esportius, concerts... De manera que la pobra biblioteca resta en la marginació, molts cops amb un fons digne de ser expurgat gairebé totalment. No vull dir que això succeeixi per tot arreu –sempre hi ha excepcions–, però pel que he vist és la tònica dominant.

És curiós, he començat aquest post arran d’un vídeo molt agradós penjat a El Bibliómano i acab gairebé al llindar de la depressió. Cal canviar les tornes, doncs.  El vídeo és de la famosa Llibreria Shakespeare & Co de París. Pel que he llegit, però, al comentari d’El Bibliomano hi ha una petita confusió. Resulta que a París hi ha hagut dues llibreries anomenades Shakespeare & Co.

La primera, segons s’explica a Flaneuse, va ser fundada per Sylvia Beach i va ser allà on el 1922 es va publicar la primera versió de l’Ulisses de James Joyce. La propietària, però, va ser detinguda durant l’ocupació nazi i després ja no va tornar a obrir la llibreria. Finalment, el 1951 George Whitman va obrir una altra llibreria a París la qual, devers els anys 60, va ser rebatejada amb el nom de Shakespeare & Co (virtual tour), precisament en honor a la primera. És per això, doncs, que hi ha una certa confusió en relació a les dues llibreries.

A l’entrada de la llibreria actual hi ha una famosa inscripció que defineix la filosofia de George Whitman: Be not inhospitable to strangers lest they be angels in disguise. Tothom que hi ha estat en conta meravelles, tothom hi vol tornar. Potser és la “pàtria dels llibres” que reclamava Ponç Pons, o si no s’hi acosta molt.