"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira
Compartir:
Qualitats d'un bon lector, segons Nabokov (i II)
eliteratura | 17 Març, 2008 15:00
La majoria dels alumnes de Nabokov van decidir que un bon lector havia d'identificar-se emocionalment amb l'heroi o l'heroïna de la novel·la. També s'havia de tenir en compte l'acció i l'aspecte socioeconòmic o històric. Gran part de l'èxit de bestsellers com El codi da Vinci rau en això: emoció/misteri, identificació amb el protagonista i un rerefons històric (pseudobíblic?). En certa manera, doncs, els estudiants no anaven desencaminats.Però Nabokov, naturalment, ho hi estava gens d'acord. Per a ell, un bon lector ha de tenir imaginació, memòria, un bon diccionari i cert sentit artístic. Aquest darrer aspecte és el més problemàtic i probablement en parlaré a un altre post.Quant al concepte de lector que manejava Nabokov, detallista fins a la medul·la, afegir que en el fons es referia a un relector. Afirmava que, encara que ens paresqui estrany, "els llibres no s'han de llegir :s'han de rellegir. Un bon lector, un lector de primera, un lector actiu i creador, és un «relector»".D'això, però, també en parlaré un altre dia.
Quan un llibre m'agrada molt, el rellegeixo temps després. Altres vegades, la relectura és durant la lectura: llegint i rellegint frases, paràgrafs i pàgines sencers. Però, això no sé si és perquè sóc una bona lectora o perquè qui escriu és bon escriptor. No em passa amb tots els llibres... així doncs, serà que són bons escriptors.
És que Nabokov era un personatge molt curiós, per a mi, amb grans dosis de genialitat. El cas és que si t'hi fixes bé, veuràs que quan parla està amb el cap baix. És així perquè llegeix: les preguntes havien estat pactades i ell no improvisava, sinó que llegia. Aquesta entrevista ha esdevingut mítica i està tota penjada a youtube. A banda de les novel·les, que n'hi ha unes quantes editades en català, les memòries són superiors. Es titulen, precisament, "Parla, memòria". Delicioses. Jo, a més, tenc pendent la lectura de la biografia en dos volums, de Bryan Boyd. Recoman també, el "Curso de literatura europea". Llàstima que no hagi estat traduïda al català.
He vist el vídeo. Em pregunte per què aquesta disciplina tan estricta, per què escriure plantat davant un faristol. Per què no escriure assegut?