La percepció que els profans tenen de la feina a una biblioteca, generalment, s'allunya molt de la realitat. Es pensen —i van molt errats— que la tasca consisteix a asseure's i esperar, tot llegint la premsa o una bona novel·la, que arribin els lectors. Vaig tenir el plaer de treballar durant cinc fantàstics anys a una petita biblioteca de poble i, per experiència, puc garantir que la cosa és ben bé així.
Una biblioteca pública de poble es nodreix sobretot d'escolars. I la màxima preocupació d'un bergantell en edat escolar és fer els deures. Fa devers 10 o 12 anys, quan la implantació d'Internet no havia assolit els paràmetres actuals, la majoria de consultes es resolien mitjançant les enciclopèdies. En conseqüència, una de les funcions del bibliotecari consistia a assessorar o ajudar infants i joves a l'hora de consultar les obres de referència general. Els estudiants de secundària, un cop efectuada la consulta, disposaven també de monografies i obres més especialitzades. Per als més petits, a més, hi havia llibres infantils adaptats.
Així, doncs, cal constatar que, per molt que me sàpiga, la literatura ocupava un lloc secundari en les preferències dels meus usuaris, tot i que sempre vaig tenir especial cura del manteniment del servei de novetats literàries. Encara ara, de vegades tenc dubtes sobre si una obra en particular és a la meva col·lecció particular o si formava part de la biblioteca municipal. Així de curiosa és la relació d'un bibliotecari amb uns llibres que no són seus, però que estima igualment.
A un poble petit, si hi ha voluntat política i s'hi aboquen diners, la biblioteca fàcilment pot esdevenir la referència cultural del municipi, encara que no hi ha fórmules màgiques ni receptes miraculoses. Massa vegades el personal no té el suport suficient i està mal pagat. Els profans, com deia el principi, tenen la barra i la ignorància suficient per dir-hi la seva. I en lloc de convertir la biblioteca en un centre cultural, cerquen, sense anar més lluny, un local on aparcar, vespres i caps de setmana, estudiants universitaris que només han de mester una taula, una cadira, un punt de llum i una connexió wifi. Però aquesta és una altra qüestió.
Tot això m'ha vingut al cap arran d'un vídeo musical molt graciós que vaig trobar a Librosfera i que anteriorment havien penjat a Diari d'un llibre vell. Realment, caldria estudiar per què hi ha tant desconeixement —mala premsa inclús— de les professions de mestre, bibliotecari, llibreter... i segur que qualcuna altra que me deix.
Tens raó, Sfer. Hi ha coses que són educables. Contra els prejudicis, en canvi, és més difícil lluitar-hi. Hi ha professions, relacionades amb l'educació i la cultura, que sembla que estiguin sota sospita, com si els qui les exerceixen, en certa manera, fossin paràsits socials, elements sobrers que cal vigilar.
Molt encertat el teu comentari. El pitjor de tot és que, massa sovint, els "profans" que desconeixen completament la professió són, precisament, aquells qui han de decidir quants diners destinen a la biblioteca, a la compra de fons, als sous del personal, etc. etc... Que un noi no sàpiga que no ha de subratllar els llibres ho trobo normal: se li explica el perquè i ja està (forma part de la nostra tasca el formar els usuaris). Que un polític, o determinat càrrec electe, es pensi que vius molt bé a la biblioteca perquè et pots passar el matí llegint la premsa esportiva, ja es una altra cosa...
Cal tenir confiança en el lector. La majoria són fantàstics. Hi ha casos, també, molt curiosos. Un cop me van tornar una història del cinema tota subratllada amb color groc florescent. Quan vaig advertir l'usuari de l'inconvenient, me va mirar tot estranyat com si l'estàs renyant de manera injusta. No era conscient del que havia fet. Encara ara estic amb el cabells drets... Passen moltes coses a una biblioteca.
M'has fet recordar una anecdota que em va explicar una bibliotecaria que coneixo. Resulta que tres pobles petits es volen fer una unió per determinats serveis com són educació i d'altres. Va haver una proposta de crear un mica de fons comú interbibliotecari (com fan xarxes de biblioteques que es presten els llibres entre usuaris amb diferents carnés). La sorpresa d'aquesta bibliotecaria va ser trobar-se amb el rebuig dels altres bibliotecaris ja que això suposava deixar en prestec llibres i ningú els garantia el retorn. Es veu que en aquells pobles els seus llibres no poden sortir de la biblioteca pública.