"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira
La matèria osbcura: el bé contra el mal en dimensions còsmiques
eliteratura | 01 Octubre, 2008 14:00
Hi ha novel·les de les quals esperes molt i que, un cop llegides, un tant decebut per no haver assolit les expectatives, no saps què dir-ne. Fa temps vaig fer-me el propòsit de no escriure res sobre allò que no m'hagués agradat, i 
recomanar només lectures plaents. Què fer, però, si una obra queda a mig camí?
Vaig dedicar part de les vacances a llegir la trilogia La matèria obscura (His Dark Materials). Es tracta de tres novel·les enginyoses, entre el gènere fantàstic i la ciència ficció, que l'erudit Philip Pullman desenvolupa exactament en 1.344 pàgines en l'edició catalana.
És obvi que, per escriure més d'un milenar de pàgines, cal tenir una història. Pullman no té problema: preneu un bon grapat de bruixes, esperits i fantasmes, àngels de diferent rang, dimonions en gran quantitat, capellans i inquisidors, óssos parlants, personatges mitològics, gitanos, nanets, un vaquer excèntric, una exmonja que es dedica a la investigació i un jovenet assassí que encara faria més per salvar sa mare. Finalment, afegiu-hi una joveneta pre-adolescent, bona nina però destra en l'art de la mentida i la invenció d'històries, més un pare i una mare absolutament atípics i dominats per la bogeria. A continuació inspirau-vos, sobretot, en Milton , Blake , el Gènesi i les darreres teories de la física quàntica. Resultat: fantasia, aventura i un atac directe a l'església i l'autoritarisme. El bé contra el mal en dimensions còsmiques.
A la fi, tanmateix, tenc por que la monumentalitat de l'obra no us deixarà plenament satisfets. Encara que com era d'esperar Pullman fa convergir les diferents històries cap a un final tenyit d'apocalipsi i romanticisme, hom no pot deixar de pensar si tal resultat justifica 1.344 pàgines.
Bé que tancar tants fronts no era fàcil. Bé que és una obra a la contra, demoníaca, que s'alimenta dels clàssics. Bé que, en general, supera el nivell de les obres destinades al públic juvenil. Però això no és suficient. No valdria més que esmerçàssim esforços -i m'aplic la recepta- a llegir directament les fonts?
Un llibre 100% recomanable només és aquell que el plaer de la lectura compensa i supera amb escreix el temps que s'hi ha dedicat, de manera que hom ha d'estar disposat a rellegir-lo, sigui quan sigui. I això, certament, no puc garantir-ho en el cas de La matèria obscura.
De tota manera, mai no podem deixar de banda la indulgència. Ben pensat, és difícil que un adolescent s'interessi pel mite del Gènesi o, posats a dir, pel món dels morts -així, de cop i volta- si abans no en té cap referència embolcallada de fantasia. La passa següent, doncs, serà cercar els orígens, d'on neix la història i adonar-se, no sé si amb tristesa, que fa massa anys que cercam resposta a les mateixes incerteses.
recomanar només lectures plaents. Què fer, però, si una obra queda a mig camí?Vaig dedicar part de les vacances a llegir la trilogia La matèria obscura (His Dark Materials). Es tracta de tres novel·les enginyoses, entre el gènere fantàstic i la ciència ficció, que l'erudit Philip Pullman desenvolupa exactament en 1.344 pàgines en l'edició catalana.
És obvi que, per escriure més d'un milenar de pàgines, cal tenir una història. Pullman no té problema: preneu un bon grapat de bruixes, esperits i fantasmes, àngels de diferent rang, dimonions en gran quantitat, capellans i inquisidors, óssos parlants, personatges mitològics, gitanos, nanets, un vaquer excèntric, una exmonja que es dedica a la investigació i un jovenet assassí que encara faria més per salvar sa mare. Finalment, afegiu-hi una joveneta pre-adolescent, bona nina però destra en l'art de la mentida i la invenció d'històries, més un pare i una mare absolutament atípics i dominats per la bogeria. A continuació inspirau-vos, sobretot, en Milton , Blake , el Gènesi i les darreres teories de la física quàntica. Resultat: fantasia, aventura i un atac directe a l'església i l'autoritarisme. El bé contra el mal en dimensions còsmiques.
A la fi, tanmateix, tenc por que la monumentalitat de l'obra no us deixarà plenament satisfets. Encara que com era d'esperar Pullman fa convergir les diferents històries cap a un final tenyit d'apocalipsi i romanticisme, hom no pot deixar de pensar si tal resultat justifica 1.344 pàgines.
Bé que tancar tants fronts no era fàcil. Bé que és una obra a la contra, demoníaca, que s'alimenta dels clàssics. Bé que, en general, supera el nivell de les obres destinades al públic juvenil. Però això no és suficient. No valdria més que esmerçàssim esforços -i m'aplic la recepta- a llegir directament les fonts?
Un llibre 100% recomanable només és aquell que el plaer de la lectura compensa i supera amb escreix el temps que s'hi ha dedicat, de manera que hom ha d'estar disposat a rellegir-lo, sigui quan sigui. I això, certament, no puc garantir-ho en el cas de La matèria obscura.
De tota manera, mai no podem deixar de banda la indulgència. Ben pensat, és difícil que un adolescent s'interessi pel mite del Gènesi o, posats a dir, pel món dels morts -així, de cop i volta- si abans no en té cap referència embolcallada de fantasia. La passa següent, doncs, serà cercar els orígens, d'on neix la història i adonar-se, no sé si amb tristesa, que fa massa anys que cercam resposta a les mateixes incerteses.
Vegeu també: Literatura, política, cinema i religió
Comenzó la semana de los libros censurados (increïble: inclou el de Pullman!)
Imatge via commons.wikipedia.org
Novel·la |
Següent | 
Anterior | 
Comentaris (3) | 
Retroenllaços (0)
Comentaris
Presentació
Blog de Llorenç Carreres. Comentaris sobre literatura, premsa, cinema, política...
Menú
Cerca
Calendari
| « | Febrer 2026 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | |
Recentment
- Bubotes de Toni Mus: poder, memòria i imaginari a la Mallorca del 36
- El dret a la llibertat
- Mai no és un fet casual que "l'autoritat competent" et demani, o t'ordeni, canviar de llengua.
- No a la imposició de la llengua castellana
- El raïm de la ira, de John Ford
- El mètode Williams!
- Esport, agonia i estimació
- Així ens volen veure, com uns torturadors
- La realitat i el miratge
- "Invasors" que desvien camins
- L'estupidesa de la línia editorial de l'Ara
- Tots som Pablo Hasél
- Els exilis
- Populisme i xarxes socials
- 26 millones de hijos de puta
Categories
- Acudits [29]
- Albert Sánchez Piñol [7]
- Ànsia de posteritat [9]
- Blogs [20]
- Cinema [32]
- Citacions [15]
- Còmics [1]
- Diari de lectures [8]
- Dietari [19]
- Economia [1]
- Educació [16]
- Excursions [2]
- Fotografies [26]
- Fragments [9]
- General [50]
- Història [7]
- Immigració [4]
- Joc i identitat [12]
- Literatura [75]
- Llengua [22]
- Mitologia [7]
- Música [7]
- Novel·la [23]
- Opinió [32]
- Petits relats [7]
- Poesia [20]
- Premsa [11]
- Shakespeare [38]
- Televisió [7]
- Viatges [11]
- Vídeos [22]
Els meus enllaços
Blogs
- 80 grams
- Abloccedari Joan Brossa
- Amu Daria
- Anotacions rizomàtiques
- Antaviana
- Anticànons
- Ara plou
- Aristòcrata i obrer
- Azar objetivo
- B de llibre
- Biblioaprenent
- Bloc d'en Francesc Puigcarbó
- Bloc de l'escriptor convidat
- Bloc de Lletres
- Blocs de Letres
- Blog de'n Valentí Torrà
- Bloguejat
- Castell de cartes
- Clàssics i joves
- Comicat
- Coses de l'escola (i a vegades meves)
- Cupressus sempervirens
- De casa al club
- De tard en tard
- Depasseig
- Diari d'un llibre vell
- Distopies
- Eines de llengua
- El basar de les espècies
- El bloc dels viatges
- El blog de Gabriel Bibiloni
- El blog del senyor Boix. L'hora del lector
- El Llibreter
- El pèndol de petites oscil·lacions
- El racó dels gomets
- El tronc i les cendres
- El violinista celest
- Els llibres de Proa Premià
- Els llibres del celler
- Encara queden les paraules
- Entrellum
- És l’hora d’hissar els somnis...
- És quan dormo que hi vaig clar
- Escrits
- Escriviure
- Espai de llibres
- Estret de Bering
- Fèlix
- Filant prim
- Flaneuse
- Flux
- Fotolog
- Frannia
- Gamoia
- Gran tour
- Haikus
- Haikus
- Hic et nunc
- Joan Perelló
- Jordi Romero: els llibres que he llegit
- Kpitana64
- L'efecte Jauss 2.0
- L'habitació grisa
- L'illa dels llibres
- La cantina dels encants
- La cuca al cau
- La nit de la iguana
- La panxa del bou
- La paraula nostra
- La paraula vola
- La ruda
- La ventada dels dies
- laie CCCB
- Lectures de l'Espolsada
- Letters, words and poetry
- Llegeixes o enriqueixes
- Llegeixes o que?!
- Llegir de nit
- Llegit
- Llibres i més llibres
- Llibres llegits i per llegir
- Llibrògafs
- Lluís Vilarrasa. Libres i pel·lícules
- llunÀtic
- Maite Salord
- Malerudeveure't
- Martí58
- Mateu "Xurí" bloc d'un glosador
- Melcior Comes
- Menjar blanc
- Meo Quidem Animo
- Més content que un gínjol
- Món de llibres
- Mots emblocats
- Nau Argos
- Nausica
- No em diguis que és un somni
- Notes de lletres
- Ofici de lector
- oi?
- Pensaments significants
- Petits Fragments
- Plagueta de Bord
- Plagueta de nit (Night-time notebook)
- Pocamandra
- Poemes des de l'Alguer
- Poeta per un dia
- Que el llegir no em faci perdre l'escriure
- Raons que rimen
- Reading at the moonlight
- Riell Bulevard
- Salms
- Saragatoga
- Secundària memòria
- Sega de mots
- Tens un racó dalt del món
- Terra de llibres
- Terricabras-Filosofia
- Tinta xinesa
- Tirant al cap
- Tumateix llibres, parlem de llibres
- Ucronies
- Ultralocàlia
- Versos que em fan absent
- Víctor Alexandre
- Who's there
Blogs internacionals
- Bibliosession 2.0
- Bookride
- Bookshelf
- De Rerum Natura
- El blog del futuro del libro
- Ler
- Libreros
- Luterceiro
- Orgia literária
- Pentimentum y arte
Literatura
Comentaris recents
- Balutxo: Ben d'acord. Les passes enrere delaten els qui prometien que no...
- Francesc: Fins que no ens comptem en un referèndum acordat, no ho...
- hassana: magradat molt el teu llibre perque si
- Josep: Llorenç, sóc fill i nét de mariners del Baix Vinalopó; el meu...
- FRANCESC: de fet no hi entenem de cap de les dues coses, però és més fàcil...
- Francesc: quina sorpresa, has tornat per parlar de probleme vells. ...
- Mireia: Llorenç , amb tot el respecte, no estic d'acord amb la teva...
- Jordi: Molt bo! Sí les contarelles populars s'imposen els finals...
- fatu: lai la. m´ha agradat molt el teu llibre.
- fatima: hola laila he llagit el teu llibre i m´h agradat molt anquara...
No puc opinar perquè no ho he llegit però la imatge que has inserit en aquest post m'encanta.
No l'he llegida (i tampoc no crec que faci per ara, malgrat em faci ganes) però el que més em va agradar de la pel.lícula són els "dimons"(daiamonions), els petits animalons que representen l'ànima dels personatges. Sobretot el de la Nicole Kidman, la dolenta de la història (imaginau quin animal és?). Són genials.
Jo també els vaig llegir i... al principi em vaig enganxar, però el tercer llibre em va costar molt d'acabar! I crec que ho vaig fer perquè mira, volia saber exactament com s'acabava tot... però uf.