"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira
Compartir:
Tenim dret a veure tots els canals públics en català
eliteratura | 03 Juny, 2009 14:00
D'aquest pas aviat ni el mapa del temps ens deixaran veure a TV3, no fos cas que algú s'ofengués per l'aparició momentània del mapa dels Països Catalans. Si a les Illes Balears governàs el PP —pronostic que no estaran gaire a tornar-hi—, la resta de partits posarien el crit
al cel: és ben cert que contra el PP es viu millor; si no, demanau-ho als d'Esquerra. El cas és, però, que els governs respectius del Principat i les Illes tenen un color polític pràcticament idèntic, la qual cosa podria fer suposar una entesa ràpida i efectiva. Tanmateix, l'experiència ens demostra que no. Els legalismes, històricament, sempre han jugat en contra nostra. I ara ens expliquen el conte dels drets televisius... Però tothom, fins i tot ells, sap que això és mentida pura. Ens tracten com si fóssim beneits. D'ençà de les emissions en TDT, han aparegut un fotimer de canals en espanyol. N'hi ha tants, que gairebé no saps per on has de partir. Els infants, en canvi, ho tenen molt més clar. Quin són els canals infantils i juvenils de referència a la TDT? N'hi ha cap en català, que passin sèries i dibuixos animats? A Mallorca, no. Què miren, doncs? Clan TV i Disney Channel, això veuen! Aquests són els seus referents; en espanyol, és clar. Quan a final d'any es produeixi l'apagada analògica, si no hi posen remei, tampoc no veurem el Canal 33. Bola de Drac ja és història. Doraemon ja és història. Ben Ten (Ben Diez també li diuen) és el present. Hannah Montana, en espanyol, és el present. Mentre, TV3 i IB3 lluiten pel migrat espai que els han deixat. En lloc de fer pinya i crear un espai televisiu nacional, TV3 i IB3 competeixen pel futbol, per la Fórmula 1, pels films i les sèries. Els canals espanyols, en canvi, emeten per a tot el territorio nacional. Ells sí que ho tenen clar! És hora, doncs, de dir prou. Cal posar fi a aquesta situació. Que els partits nacionalistes catalans presents als governs del Principat de Catalunya i les Illes Balears posin fi a aquesta situació; que facin valer d'una vegada el pes dels vots nacionalistes que els han permès arribar al poder. Perquè fa molts anys que sabem que els illencs, administrativament parlant, som espanyols de segona; però és més trist encara veure com la nostra pròpia administració ens tracta com a catalans de tercera.
A d'altres llocs