eLiteratura

"Som allò que llegim i tenim el que dam". Ponç Pons

Pop-Up: Abecedari en tres dimensions

eliteratura | 15 Maig, 2008 16:00

Via: Blogtailors. O blog da Ediçao

Si ara dius que m'estimes, et creuré: viuré el moment

eliteratura | 14 Maig, 2008 16:00

Jo tenia una plantació a l'Àfrica, al peu de la Serra de Ngong.
Karen Blixen (Isak Dinesen): Memòries d'Àfrica

Durant anys he recordat una escena d'Out of Africa en què Meryl Streep -no l'he vista mai tan bella com en aquest film- i Robert Reford -atractiu com sempre- protagonitzen un romanç en un safari enmig de la sabana, de nit, en un ambient que més aviat pareix un jardí exòtic que no pas el cor d'Àfrica: música, un bon sopar, vi blanc, les estrelles... Ella, per passar la vetlada, inventa una història d'una jove danesa que naufragà davant el Marroc, però aquesta nit no l'acaba, la història, sinó que s'aixeca i es dirigeix a la tenda. Ell la segueix i li diu que desitja besar-la. Ella accepta i, entre les ombres, li diu:

"Si ara me dius qualque cosa, et creuré".

La interpretació podria ser: si ara, en aquest moment concret, donades les circumstàncies, me dius que m'estimes, et creuré. O: digues que m'estimes i et creuré, demà serà un altre dia.

I el més fotut de tot és que jo me pensava que era això el que li havia dit: si ara me dius que m'estimes, et creuré. Però diumenge vaig sortir del dubte en veure de nou el film, després de molts d'anys. En cap moment no surten aquestes paraules dels llavis de Meryl Streep. Llavors he estat jo que durant tot aquest temps m'he enganyat pensant-ho! Quines males passades que té la memòria! O el subconscient. Però la qüestió és: què li va prometre Robert Reford aquella nit?

Lectura i televisió: per què els anglesos llegeixen més?

eliteratura | 13 Maig, 2008 16:00

L'hàbit sí que fa el lector

Percentatge de lectura habitual

Anglesos 75%
Catalans 50%

Segons va explicar Enric Calpena, periodista i professor de la Universitat Ramon Llull:

"Als anys vint a Anglaterra una gran part de la classe obrera estava alfabetitzada i es va introduir en la lectura com a una activitat per distreure's, per passar-s'ho bé i d'aquesta manera van adquirir l'hàbit per a la lectura. A Catalunya i a l'Estat espanyol, l'alfabetització massiva no arriba fins als anys seixanta moment quan es popularitza la televisió i la classe obrera utilitza aquest nou mitja com a forma de distracció, no entra doncs en la lectura i per tant no adquireix aquest hàbit."

Notícia via: De tard en tard.
Acudit via Info Bibcat. Butlletí electrònic número 237.

TDT en català a les Illes Balears, ja és ben hora

eliteratura | 12 Maig, 2008 16:00

Ahir a les nou del vespre vaig posar TV3 per veure el Telenotícies i me va sortir el Canal 33. Vaig pensar que m'havia equivocat, però no. Allò era el canal 1, on tenc sintonitzada TV3, la nostra però no tant. Ja hi som, fan futbol, vaig dir-me. I efectivament. A la Sexta emetien un partit entre el Saragossa i el Madrid. I a IB3 també, per això tapen el senyal de TV3, cosa que he entès mai: posats a fer, per què no amaguen la Sexta i el que calgui? A més, ara que la lliga ja està cuita, no hi veig l'interès per emetre'l un diumenge a vespre, a l'hora del Telenotícies, quan al migdia, també a l'hora de l'informatiu, va ser la Formula 1 que va passar davant. Clar que al Principat, si volen, poden sintonitzar el 3/24. Aquí, però, ens hem de fotre. La TDT no ens permet veure els canals del Principat, ni tampoc els de València. Hi ha un reguitzell de canals -això sí, tots en espanyol- però no els que emeten en català, llevat d'IB3. Casualitat? L'experiència ens diu que no.

Mantindran el suspens fins al final? Probablement. De veres que voldria anar errat, però quan manquin quatre dies per a la desconnexió analògica vindran les presses. Que si no és possible tècnicament, que si hi manca un no sé què, i d'altres argúcies i mentides, com sempre. Remenarem una mica la coa, quatre estirades per aquí, dues per allà, una manifestació i, si tot va bé, continuarem veient TV3. Però amb la resta de catalans en català, que al Principat seran vuit, hi haurà problemes.

Mentre, ens fotem. I la cosa no acaba als noticiaris. Hi ha els canals temàtics. Els nins i joves de les Illes, per exemple, no poden veure cap canal íntegrament destinat a ells, gratuït i en català. En espanyol sí, és clar. Què fan, doncs, si volen veure dibuixos animats o la sèrie preferida? Anar directament a Clan TVE, un canal que pagam entre tots -uns més que els altres - però que només emet en espanyol. I ara es despenja el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresseras, demanant al Govern d'Espanya que dediqui als Països Catalans un dels vuit canals previstos a l'emissió en català al Principat. Home, i què més? És pensa que es mamen el dit a Madrid? I això, per què no ho demanava el PSC quan hi havia en Montilla o en Clos al capdavant del Ministerio de Industria, que no van ser capaços ni de resoldre la qüestió de la recepció de TV3 al País Valencià?

Com deia el professor Gabriel Bibiloni, la batalla final es lliurarà a Internet, quan puguem veure el que vulguem sense (preteses) interferències tècniques de cap tipus. Tanmateix, fins que no arribi aquest feliç moment, les nostres autoritats polítiques -des de la Direcció General de Política Lingüística, sense anar més lluny- hi haurien de fer qualque cosa i no tornar a patir aquest trist espectacle de veure com, en una lluita fraticida, IB3 tapa TV3 mentre les televisions espanyoles campen a l'ample. Trist i provincià. Molt trist. Segur que a Madrid els fa molta gràcia.

Fosca nit

eliteratura | 11 Maig, 2008 16:00

El cel tupat grinyola desvalgut en témer-se que, com un llumí entre els núvols que l'ofeguen, el darrer filet de claror s'apaga. S'acosta la nit i tots tenim por, una por humida i humana, enmig de la marina, aperduats vora la mar dalt del penyal, sense gosar moure'ns, no fos que engolits per la fosca ens estavellàssim contra les penyes esculpides durant segles a cop d'ona incansable, tallants com trinxets acabats d'esmolar els quals, immutables, ens esquinçarien la carn, acabant així estormeïts i dessagnats al fons de la cala.