eLiteratura

"Som allò que llegim i tenim el que dam". Ponç Pons

Per què és important la literatura, segons Emili Manzano

eliteratura | 02 Juliol, 2009 16:00

La qüestió és: per què ens capficam tant en la qüestió literària?

"Jo no diria que la literatura és important per si mateixa, com ho són les matemàtiques, l'astronomia, la biologia o la filosofia, sino que hi ha gent per a qui la literatura és important, importantíssima, fins i tot indispensable per a la vida, com la música o la pintura. La literatura és una cosa absolutament inútil, i el mitjà perfecte per qüestionar o enfotre's de les coses que ens volen fer passar per "importants". Llegir és una manera de ser al món, una manera d'interpretar-lo, de disfrutar-lo, de soportar-lo... Tot i això, la literatura d'una certa qualitat, la que aspira a un cert grau d'exigència artística, sempre ha estat del gaudi d'una minoria al llarg de la història".

Llegiu l'entrevista sencera a Emili Manzano a Llibrofags

Com veis, la foto és del programa L'hora del lector, del Canal 33, canal que encara no podem veure pel TDT.

Titània, reina de les fades. Apunts sobre "El somni d'una nit d'estiu" (IV)

eliteratura | 01 Juliol, 2009 16:00

El millor Shakespeare, per a mi, és el Shakespeare enjogassat, distès, fluït, amo i senyor de la paraula, que fa anar el discurs per on vol, com si cada vers fos la seqüència natural de l'anterior. És el Shakespeare de Mercutio i també de la reina Titània: un Shakespeare fantasiós però de sòlida declamació. Quan assoleix aquest nivell, cada intervenció és una festa, un poema dramatitzat per al gaudi de l'espectador o del lector.

Al món teatral hom és allò que fa i, sobretot, allò que diu, especialment en Shakespeare. A més, cal que el discurs s'adigui amb el personatge, que hi hagi una harmonia entre el que és i el que diu. Particularment, tenc predilecció pel vessant, jo en diria, surrealista de Shakespeare. Quan es mou dins aquests paràmetres, el geni de Stradford-upon-Avon fa un ús exquisit de la llibertat que suposa moure's dins el somni o la fantasia. És el cas d'El somni d'un nit d'estiu.

(Segueix)

Hamlet: la paròdia musical

eliteratura | 25 Juny, 2009 16:00

A Gilligan's Island, una "preqüela" de Lost (Perdidos: sempre hi he vist influències de La tempesta).

Via Shakespeare Geek

Shakespeare Wallah

eliteratura | 24 Juny, 2009 16:00

Molta gent recordarà el magnífic film, basat en la novel·la d'Ishiguro, The remains of the day (El que resta del dia), dirigit l'any 1993 per James Ivory i protagonitzat de manera excel·lent per Anthony Hopkings i Emma Thompson.
Doncs resulta que si no fos per aquesta curolla meva de l'any Shakesperare no hauria tingut notícia d'un altre film del mateix director. Es tracta de Shakespeare Wallah, una producció hindú de l'any 1965 en què una família d'actors d'origen britànic, els Buckingham, es dedica a fer representacions de Shakespeare a la Índia postcolonial. Tanmateix, la companyia de teatre ambulant veu com les seves actuacions no gaudeixen de la mateixa acceptació que temps enrere. Poc a poc, el cinema de Bollywood desplaça l'art escènica, fet que la companyia viu de manera dramàtica, tant des del punt de vista econòmic com existèncial.

Es tracta d'un film senzill, emotiu, allunyat de les convencions, que posa de manifest la gran dificultat que comporta estimar un estil de vida condemnat a l'extinció, i més encara en un país estranger.

Tot amanit amb moments shakespearians (Otel·lo, Ricard II, Romeo i Julieta...).

Shakespeare & Lampedusa

eliteratura | 23 Juny, 2009 16:00

Giuseppe Tomasi di Lampedusa, autor de la gran novel·la El guepard (traduïda al català per Llorenç Villalonga), va morir sense veure-la publicada. Tanmateix el temps, gràcies a la tasca de Giorgio Bassani, ha evidenciat l'error dels editors de l'època i ha posat aquest escriptor i erudit sicilià al lloc que es mereix a la literatura del segle XX.
Lampedusa és un autor que mai no et deixa indiferent. Lampedusa t'impregna d'aires sicilians, de manera que és impossible sentir parlar de Sicília i no pensar en ell. I qui diu Sicília, diu el món. Lampedusa és una manera singular d'apropar-nos a l'ànima humana. Lampedusa és pura literatura, bellesa decandent, pura nostàlgia: lúcida i alhora paralitzadora.
I Lampedusa, com molts altres grans de la literatura, també va escriure sobre el geni de Stratford-upon-Avon. Nortesur n'ha editat l'assaig Shakespeare, que forma part del seu curs sobre literatura anglesa

Ja fris de gaudir d'aquesta meravellosa combinació: Shakespeare & Lampedusa

Giuseppe Tomasi di Lampedusa
Nortesur. Barcelona, 2009
112 pàgines. 12 euros

Vegeu la ressenya d'Enrique Vila-matas a Babelia: Shakespeare según Lampedusa
A eLiteratura Cosa Nostra. Història de la Màfia siciliana

Shakespeare, popular entre els presos

eliteratura | 18 Juny, 2009 16:00

Si Shakespeare aixecàs el cap possiblement no se'n sabria avenir que passats quatre segles la seva obra tingués una vigència tan extraordinària. He llegit (i en alguns casos llegit i rellegit) de tira dotze obres del càn argot shakespeare

on shakesperià. Un cop t'hi introdueixes, el cap fa voltes sobre temes i personatges, com si fossin vius. Arriba el moment, però, de fer una pausa. He escollit quasi a l'atzar dues lectures que tenia pendents: Los relatos del padre Brown, de G.K. Chesterton, i Hacia los confines del mundo, de Harry Thompson (ja n'he llegit 200 pàgines i fa olor de gran novel·la). Doncs resulta -es tracta de quelcom més que una casualitat- que a ambdós hi ha referències i cites de Shakespeare. És a dir, que tant Chesterton com Thompson l'admiraven i li retren tribut a la seves obres respectives.
L'actualitat de Shakespeare, tanmateix, va més enllà. Me trob aquesta notícia flipant: convictes de Buckley Hall Prison feien servir l'argot recollit per Shakespeare a les seves obres. Concretament es tracta d'un dialecte d'origen medieval que es feien servir els "dolents" a l'epoca elisabetiana. D'aquesta forma els delinqüents actuals mantenien els seus plans (nacotràfic, sobretot) en secret. Les autoritats penitenciàries estan amb els cabells drets. Aquest pràctica va ser descoberta arran de l'ús reiterat, tant per carta com en les converses telefòniques, de certes frases i expressions com 'Bring the children' (en lloc de portar "nins" portaven "drogues") o 'Lots of hair on the children', que realment volia dir "Portar un caramull de drogues".

Puck i la reina Mab. Apunts sobre "El somni d'una nit d'estiu" (III)

eliteratura | 16 Juny, 2009 16:00

Tal i com vam poder apreciar a "Més que estiu, primavera", els esperits que apareixen a El somni d'una nit d'estiu, tot i ser una mica trapassers, en el fons són benignes i no causen danys irreparables. A l'acte II, escena I d'aquesta obra, una de les fades, serventa de la reina Titània, s'adreça a Puck com a "dolç follet".

FADA.
O bé m'enganya molt el teu posat,
o ets aquell esperit enjogassat,
en Robert Boncompany, el que amb la veu
espanta les noietes, i el que es beu
la nata de la llet, que fa malbé el molí,
que a totes les mestresses fa patir
quan volen fer mantega, i que amb vilesa
impedeix que fermenti la cervesa,
i que fa perdre els caminants de nit
i se'n riu quan els veu plens de neguit.
Però els que diuen «tendre Puck» i «Dolç Follet»,
tenen el teu ajut i mai no passen fred.
¿oi que ets tu?