Administrar


"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

latafanera.cat meneame.net

John Kennedy Toole. Una conxorxa d'enzes: contra el poder del geni i la bogeria

eliteratura | 23 Març, 2010 16:00

"Amb l'ensulsiada del sistema Medieval, els déus del Caos, de la Insània i del Mal Gust guanyaren influència".
Ignatius J. Really. Anotacions als quaderns Big Chief.
 
 
Dia 26 de març farà  41 anys que John Kennedy Toole va encaixar una mànega al tub d'escapament del seu automòbil. Seguidament la va introduir al cotxe per la finestra del conductor: mort per inhalació de monòxid de carboni. Suïcidi i literatura. Autor maleït. Gran paradoxa: aconseguir la immortalitat mitjançant la pròpia defunció.
John Kennedy Toole era un escriptor de raça que, tot i que no va aconseguir publicar-la en vida, amb una sola novel·la va assolir el que d'altres no aconsegueixen en tota una carrera literària. El  seu personatge principal, l'inefable Ignatius J. Really forma part de la Història de la Literatura, talment el Tirant, el Quixot o Madam Bovary
(Un incís: tafanejant l'altra dia per la secció de biografies del Corte Inglés de Palma hi vaig trobar dos volums -no un, dos: és evident que saben què fan- d'Anna Karenina; no hi havia, malauradament, la del famós Really, tant com ens hauria agradat saber de la fugida amb la Mirna Mynkoff! Encara que Ignatius Really odia la classe mitja blanca americana
1, potser haurà assistit a algun dels famosos tea party, per documentar-se'n o per boicotejar-los...).
Novel·la singular, subversiva, divertida i irònica, àcida, políticament incorrecta -voldria que totes les novel·les ho fossin-, Una conxorxa d'enzes (A confederacy of dunces) és una gran sàtira contra la modernitat i el racionalisme
2.
"Charles Laugthon vestit de reina gitana", "Bette Davis amb agror d'estómac", "espasa venjadora del bon gust i la decència", Really no deixa de ser un idealista incomprès, un personatge perversament quixotesc i perillós -n'hi ha que triomfen!- que somia en salvar el món tot cercant consol en la filosofia boeciana.
Really:  heroi retrògrad que desitja alliberar-nos des del prejudici, la qual cosa l'acosta a la majoria dels mortals, no pas pel desig d'alliberament sinó pel vessant prejudicial. Ignatius Really és el fill que ningú no voldria tenir, la personificació de la vergonya aliena. I tanmateix hi ha quelcom d'innocent en aquest goranot gegantí que gasta dia i nit una gorra de caçador amb orelleres verdes. Ignatius, encara que egoista i covard, vessut i inútil,  no es deixa seduir pels cants de sirena i es manté fidel a la seva filosofia tronada. Really, tot i que marcat pel fanatisme, és incorruptible! És, doncs, perillosíssim. Aquesta és la gran singularitat del protagonista d'Una conxorxa d'enzes. Per això tot es torç i sent perseguit fins i tot per la seva mare. Però n'hi ha més que s'hi conxorxen: el trio de lesbianes, Gus Levy , Claude Robichaux, el patruller Mancuso... Definitivament, el món no té remei ni cap mena de lògica.
 
Notes
1. "Si un blanc de la classe mitjana fos prou suïcida per asseure's al meu costat, penso que el colpejaria sorollosament al cap i a les espatlles amb un gran cop de mà, i amb l'altra mà llançaria hàbilment un dels meus còctels Molotov contra un autobús que passés, carregat de blancs de classe mitjana. Tant si el meu setge durés un mes com uns anys, esticv segur que, a la fi, després que hom hagués avaluat la totalitat del carnatge i de la destrucció de la propietat, tothom em deixaria en pau".
 
2. "-Doncs cal que comencis immediatament un programa de lectura per tal que puguis comprendre les crisis de la nostra època -va dir solemnement l'Ignatius-. Comença pels antics romans, amb Boeci inclòs, naturalment. Després t'has d'endinsar pregonament en l'alta Edat Mitjana. Pots passar per sobre el Renaixement i la Il·lustració, on gairebé tot és propaganda perillosa. Ara que hi penso, també serà millor que saltis els Romàntics i els Victorians. Pel que fa al període contemporani, hauries d'estudiar alguns còmics ben seleccionats.
-Ets fantàstic.
-Et recomano especialment el Batman, car tendeix a transcendir la societat habismal on es troba immers. A més, la seva moralitat és força rigorosa. Jo el respecto molt, el Batman".
 
De les edicions en català
Fa uns quants anys que no es reedita en català Una conxorxa d'enzes. Jo tenc l'edició de Pòrtic, que és del 1988. També hi ha la de Columna, que és del 1997, amb canvis en el títol, La conxorxa dels ximples, en considerar que paraula "enze" no era prou coneguda en català.
En ambdós casos la traducció, dificultosa pel fet d'haver d'adaptar les particularitats dialectals de Nova Orleans, és de Maria-Antònia Oliver, i m'ha agradat bastant (vegeu la tesina Maria-Antònia Oliver, Traductora, de teresa Usó Segura). Altra cosa són les abundants errades tipogràfiques de l'edició de Pòrtic les quals, esper, hagin estat esmenades per Columna.
latafanera.cat meneame.net

Quan la literatura conquereix els carrers

eliteratura | 17 Març, 2010 15:00

Els llibres envaeixen Nova York.
 
"We want literature to seize the streets and become the conqueror of public spaces, freely offering to those who walk by a space free of traffic which for a few hours of the night will succumb to the modest power of the written word".
 
Luzinterruptus: cuando la literatura tome las calles
Luzinterruptus: Batalla ganada al tráfico
Books in the Street: 'literature versus traffic'
 
 
 
latafanera.cat meneame.net

Creativitat? Pla Bolonya i foment de la lectura (i II)

eliteratura | 11 Març, 2010 15:00

Critica demoledora al sistema educatiu i al Pla Bolonya per part del catedràtic de Literatura Española Francisco Díaz de Castro en una entrevista publicada al Diario de Ibiza.

M'estalviï presentacions i preàmbuls i transcric directament les preguntes i respostes que m'han semblat més interessants al respecte.


—Se dice que cada vez es más difícil conseguir que los alumnos lean...

—No leen nada y cuando leen no entienden lo que leen. Y no me refiero sólo a ESO y Bachillerato, sino también a la Universidad. Este año, por ejemplo, he puesto ocho lecturas obligatorias y ahora estoy comprobando, por las fichas que les he tenido que pedir que hagan, que muchos lo sacan todo de la Wikipedia. ¡Alumnos de 3º de Filológica Hispánica!

—¿El sistema educativo actual no propicia la lectura?
—Cada vez menos. No hay duda de que antes el sistema educativo era mejor, ya que salían lectores, muchos o pocos, pero salían. Ahora es imposible. Se insiste mucho en técnicas pedagógicas, en didácticas de la asignatura, pero si detrás de todo ello no hay un conocimiento de la literatura en sí, no sirve para nada. Sólo aprenden a rellenar fichitas. No hay lectura.

—¿Cómo ve hoy el papel de la Universidad en nuestra sociedad?
—Qué te puedo decir... Estamos en el Plan Bolonia, que es un disparate que ya ha fracasado en Francia y en Italia, como ya ocurrió cuando importamos la ESO.

—Vaya, ¿se trata entonces de otra ´crónica de una muerte anunciada...?
­—El Plan Bolonia es la consagración del poder de los pedagogos, que centran todos los objetivos en una especie de cartillita pedagógica, eliminando en buena parte el papel del profesor y los conocimientos que éste pueda transmitir. El profesor ya es un mero funcionario administrativo, que debe seguir a rajatabla unos objetivos, como, por ejemplo, calibrar las horas que va a tardar un alumno en leer una obra literaria, como si fuera posible saber cuánto tiempo necesitamos para leer el Quijote... Creo que vamos hacia una aculturización de la gente, a la que, además, se le saca más dinero que nunca, pues la Universidad es ahora una sirviente de las empresas privadas. Todo se ha convertido en un máster que cuesta mucho dinero, cualquier cursito de antes es hoy un máster caro.


Qüestions més candents:

  • Els estudiants no llegeixen i quan ho fan no entenen el que llegeixen.
  • El pla Bolonya és la consagració del poder del pedagogs: s'hi elimina el paper del professor, que no transmet coneixements sinó que es converteix en un simple funcionari.
  • La universitat és una serventa de les empreses privades.

Notícia publicada a El País: Los ministros europeos admiten fallos en las reformas de Bolonia
latafanera.cat meneame.net

Creativitat? Economia especulativa (I)

eliteratura | 09 Març, 2010 15:00

Tenc per mi que l'educació actual no afavoreix la creativitat. Per ventura mai no ha estat així. És més fàcil controlar una colla d'infants disciplinats que reciten la lliçó i responen perfectament a un guió marcat  per l'administració i una societat desorientada al qual el mestre només pot posar petits matisos. La pedagogia intenta donar resposta al com, però fa temps que ha tirat la tovallola en relació al què.
L'any que ve 24.000 alumnes tindran un miniordinador a l'aula. Hem de suposar que això és positiu. Sabem com aprendran. Què aprendran és la pregunta del milió. Allò que el mercat determini (en això consisteix, bàsicament, el famós Pla Bolonya). I qui diu el mercat, diu el capital. El mateix que demana ajut quan la mala praxi aboca el sistema a la fallida financera i provoca la crisi més gran d'ençà de la Gran Depressió.
Creativitat? Llevat d'excepcions molt lloables, pedagogia aplicada al benefici d'uns pocs.
 

latafanera.cat meneame.net

Oscar Wilde. "Un marit ideal": una engruna d'esperança.

eliteratura | 08 Març, 2010 15:00

"Sempre m'estimaré més un home estúpid però honest"

De vegades és bo anar a veure una obra sobre la qual no se'n sap res. Hom és lliure de sentir i pensar a partir del que escolta i veu representat. I encara que la versió d'Un marit ideal produïda pel Teatre Goya peca d'histrionisme, val a dir que les rialles que provoca tenen un efecte balsàmic sobre l'espectador. Tanmateix l'obra d'Oscar Wilde està dotada d'una gran enginyeria verbal que cal respectar. En clau de comèdia s'hi tracten temes espinosos i de gran actualitat. Per això Wilde és un clàssic.
Sota l'aparent frivolitat de l'irlandès, hi havia un coneixement profund de l'ànima humana. En parlar de corrupció, un dels temes centrals d'Un marit ideal, ho fa en relació a d'altres com l'amor, la compassió, el perdó i l'expiació. Tot plegat en una societat summament hipòcrita.
Vist l'espectacle actual, és imprescindible dotar-se d'un cert optimisme i creure en la possibilitat de redempció (especialment en economia i política). Tan obscur, de moment, és el panorama.
Tan de bo, com deia el propi Wilde, la vida imiti l'art. I doncs, la corrupció -mostra de la debilitat humana- que ara patim permeti, talment Sir Robert Chiltern,  una regeneració del sistema polític i avancem cap a l'inassolible, per bé que desitjable, ideal democràtic.
 

latafanera.cat meneame.net

L'enemic del llibre

eliteratura | 06 Març, 2010 09:00

"Els llibres tenen els mateixos enemics que l'home: el foc, la humitat, els animals, el temps, i el seu propi contingut".
 
Paul Valery


I la ignorància i l'oblit. Les modes i la mala fe.

Vayan a leer, malditos bastardos

Imatge via Libreros

latafanera.cat meneame.net

El bibliòfil

eliteratura | 03 Març, 2010 15:00

Fa més de dos anys vaig penjar el que en diuen un microrelat. Es titulava "El bibliòfil" i, com podeu imaginar, es tractava d'un personatge col·lecionista de llibres el qual, i això no hauria de ser tan normal, el tancaven a la presó per robatori:

"L. -refinat fins a la medul·la, incondicional de la literatura, la mitologia i l'art, veritable devora-llibres, bibliòfil empedreït, cleptòman- aspirava a convertir-se en el col·leccionista més famós de la història, i cada cop es marcava fites més i mes altes: primeres edicions, manuscrits, incunables... Fins que el vici el portà a la ruïna. Li girà el cervell. El van glapir i condemnar".


Hi ha qui opina que la vida imita l'art. Déu me'n guard de comparar-me, ni de lluny, a Oscar Wilde, però tanmateix hi ha coincidències que criden l'atenció. Com ara aquesta crònica, "Bibliópato en serie", que explica les peripècies d'un neuròleg eminent que va desviar 3'7 milions d'euros de l'hospital on treballava per adquirir, entre d'altres joies bibliogràfiques, els "Poemes" de Mallarmé il·lustrats per Matisse.

Res semblant, doncs, al desfalc del famós Fèlix Millet, molt més pedestre i interessat, ni tampoc a les corrupteles que roseguen l'estat espanyol.

latafanera.cat meneame.net

"Ses illes"

eliteratura | 27 Febrer, 2010 09:00

Cada vegada que sent parlar de "ses illes" m'escarruf. Ja sé que hi ha gent, la majoria, que ho diuen de bona fe, pensant que fan un ou de dos vermells. Però és igual. Això de "ses illes" és un disbarat tan gros, que passa de mida.
Temps enrere vaig renunciar a practicar un dels esports nacionals: el debat lingüístic. Val a dir que això limita moltíssim socialment ja que, com tothom sap, cada català és un lingüista en potència. Te'n vas al bar a fer un cafè i tant poden parlar de l'alineació del Barça com de gramàtica històrica: una discussió científicament fonamentada, és clar, amb arguments irrefutables extrets de la saviesa popular infusa.
Així que -de la mateixa manera que no em pos a enraonar sobre integrals o sobre física quàntica- ni puc ni vull donar lliçons d'etimologia, de lexicologia, de morfologia o de gramàtica. Però quan qualcú diu allò de "tu, que ets de ses illes", no puc evitar la sensació de desassossec, i bot. Així, doncs, rompré en part la regla d'or i en parlaré.
D'ençà que tenc record, ni a Mallorca ni a Menorca he sentit a parlar "d'illes". La gent diu "Mallorca" o "aquí a Menorca", però mai "aquí a l'illa". Ni tampoc, en general, "a les Balears". Encara menys, llevat de documentació oficial o en un context similar, de Comunitat Autònoma de les Illes Balears. És més, la "realitat balear" no existeix. Ni la província ni, per descomptat, la comunitat autònoma responen a una fet sociològic. Tot plegat són rèmores de colonialisme espanyol passat pel sedàs del franquisme i d'un autonomisme mal entès.
Essencialment, doncs, les Illes Balears no existeixen. Si no existeixen "les" illes, encara menys "ses" illes, aquesta forma simpàtico-paternalista  amb què alguns mitjans es refereixen a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera.
En definitiva, "ses Illes" ni és correcte ni fa gràcia. Si us plau, evitau aquesta expressió desafortunada. Mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers us estarem agraïts.
 

«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 ... 63 64 65  Següent»
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS