Administrar


"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

latafanera.cat meneame.net

La lògica de "Perdidos"

eliteratura | 30 Març, 2010 14:00

Hi ha un capítol de la cinquena temporada de la ja mítica sèrie Lost (Perdidos) en què el pèrfid Benjamin Linus és a punt de ser assassinat. Supòs que la majoria de seguidors de la sèrie se n'haurien alegrat. Tanmateix no és el Ben adult la víctima, sinó el Benjamin infant, que gairebé mor a mans de Sayid, antic oficial de comunicacions de la Guàrdia Republicana i torturador no redimit.
Sayid, que ha patit les maquinacions de Ben, no dubta a matar-lo encara que sigui en el passat. L'iraquià té un perfil assassí que el persegueix durant tota la sèrie. Sayid, doncs, intenta matar un innocent que en el futur esdevindrà un criminal genocida. Es tracta d'un dilema moral que dos altres protagonistes, Kate i Saywer, no estan disposats a passar per alt. No pas perquè l'infanticidi alteri l'esdevenidor sinó per pura humanitat, raons sentimentals, primàries, que impedeixen la mort del delinqüent en potència.
Si finalment el jove Ben hagués mort, s'hauria produït una paradoxa temporal, una irreparable alteració del futur, la qual cosa hauria comportat també conseqüències en l'evolució de la sèrie. Llevat que, com succeeix amb John Locke, l'illa el ressuscitàs i, per tant, s'acomplís el destí o el que els guionistes considerassin millor per a l'audiència.
No cal, doncs, que hi cerquem cap mena de lògica. Com argumentava el reportatge El nuevo lenguaje de la ficción, els guionistes de Lost utilitzen el que Hitchock va denominar 'MacGuffins'; és a dir, simples trucs que fan avançar la trama i enganxen l'espectador, però que no serveixen per a aprofundir, posem per cas, en la psicologia dels personatges.
Així, els protagonistes de Lost viatgen en el temps -el MacGuffin seria la roda- només perquè flipem una mica més cercant el cinquè peu al gat. La lògica ha canviat. Això no és Agatha Christie sinó més aviat al contrari. Els detectius encarregats de rastrejar Lost hi perdrien el seny. Aquesta és la seva gràcia, que el llenguatge és diferent, que és possible inventar situacions noves sense necessitat aparent de donar-ne explicació. És, tanmateix, una arma de doble tall, ja que la decepció pot ser monumental si el final no aconsegueix satisfer les expectatives.
 
Perdidos
 
latafanera.cat meneame.net

John Kennedy Toole. Una conxorxa d'enzes: contra el poder del geni i la bogeria

eliteratura | 23 Març, 2010 16:00

"Amb l'ensulsiada del sistema Medieval, els déus del Caos, de la Insània i del Mal Gust guanyaren influència".
Ignatius J. Really. Anotacions als quaderns Big Chief.
 
 
Dia 26 de març farà  41 anys que John Kennedy Toole va encaixar una mànega al tub d'escapament del seu automòbil. Seguidament la va introduir al cotxe per la finestra del conductor: mort per inhalació de monòxid de carboni. Suïcidi i literatura. Autor maleït. Gran paradoxa: aconseguir la immortalitat mitjançant la pròpia defunció.
John Kennedy Toole era un escriptor de raça que, tot i que no va aconseguir publicar-la en vida, amb una sola novel·la va assolir el que d'altres no aconsegueixen en tota una carrera literària. El  seu personatge principal, l'inefable Ignatius J. Really forma part de la Història de la Literatura, talment el Tirant, el Quixot o Madam Bovary
(Un incís: tafanejant l'altra dia per la secció de biografies del Corte Inglés de Palma hi vaig trobar dos volums -no un, dos: és evident que saben què fan- d'Anna Karenina; no hi havia, malauradament, la del famós Really, tant com ens hauria agradat saber de la fugida amb la Mirna Mynkoff! Encara que Ignatius Really odia la classe mitja blanca americana
1, potser haurà assistit a algun dels famosos tea party, per documentar-se'n o per boicotejar-los...).
Novel·la singular, subversiva, divertida i irònica, àcida, políticament incorrecta -voldria que totes les novel·les ho fossin-, Una conxorxa d'enzes (A confederacy of dunces) és una gran sàtira contra la modernitat i el racionalisme
2.
"Charles Laugthon vestit de reina gitana", "Bette Davis amb agror d'estómac", "espasa venjadora del bon gust i la decència", Really no deixa de ser un idealista incomprès, un personatge perversament quixotesc i perillós -n'hi ha que triomfen!- que somia en salvar el món tot cercant consol en la filosofia boeciana.
Really:  heroi retrògrad que desitja alliberar-nos des del prejudici, la qual cosa l'acosta a la majoria dels mortals, no pas pel desig d'alliberament sinó pel vessant prejudicial. Ignatius Really és el fill que ningú no voldria tenir, la personificació de la vergonya aliena. I tanmateix hi ha quelcom d'innocent en aquest goranot gegantí que gasta dia i nit una gorra de caçador amb orelleres verdes. Ignatius, encara que egoista i covard, vessut i inútil,  no es deixa seduir pels cants de sirena i es manté fidel a la seva filosofia tronada. Really, tot i que marcat pel fanatisme, és incorruptible! És, doncs, perillosíssim. Aquesta és la gran singularitat del protagonista d'Una conxorxa d'enzes. Per això tot es torç i sent perseguit fins i tot per la seva mare. Però n'hi ha més que s'hi conxorxen: el trio de lesbianes, Gus Levy , Claude Robichaux, el patruller Mancuso... Definitivament, el món no té remei ni cap mena de lògica.
 
Notes
1. "Si un blanc de la classe mitjana fos prou suïcida per asseure's al meu costat, penso que el colpejaria sorollosament al cap i a les espatlles amb un gran cop de mà, i amb l'altra mà llançaria hàbilment un dels meus còctels Molotov contra un autobús que passés, carregat de blancs de classe mitjana. Tant si el meu setge durés un mes com uns anys, esticv segur que, a la fi, després que hom hagués avaluat la totalitat del carnatge i de la destrucció de la propietat, tothom em deixaria en pau".
 
2. "-Doncs cal que comencis immediatament un programa de lectura per tal que puguis comprendre les crisis de la nostra època -va dir solemnement l'Ignatius-. Comença pels antics romans, amb Boeci inclòs, naturalment. Després t'has d'endinsar pregonament en l'alta Edat Mitjana. Pots passar per sobre el Renaixement i la Il·lustració, on gairebé tot és propaganda perillosa. Ara que hi penso, també serà millor que saltis els Romàntics i els Victorians. Pel que fa al període contemporani, hauries d'estudiar alguns còmics ben seleccionats.
-Ets fantàstic.
-Et recomano especialment el Batman, car tendeix a transcendir la societat habismal on es troba immers. A més, la seva moralitat és força rigorosa. Jo el respecto molt, el Batman".
 
De les edicions en català
Fa uns quants anys que no es reedita en català Una conxorxa d'enzes. Jo tenc l'edició de Pòrtic, que és del 1988. També hi ha la de Columna, que és del 1997, amb canvis en el títol, La conxorxa dels ximples, en considerar que paraula "enze" no era prou coneguda en català.
En ambdós casos la traducció, dificultosa pel fet d'haver d'adaptar les particularitats dialectals de Nova Orleans, és de Maria-Antònia Oliver, i m'ha agradat bastant (vegeu la tesina Maria-Antònia Oliver, Traductora, de teresa Usó Segura). Altra cosa són les abundants errades tipogràfiques de l'edició de Pòrtic les quals, esper, hagin estat esmenades per Columna.
latafanera.cat meneame.net

Quan la literatura conquereix els carrers

eliteratura | 17 Març, 2010 15:00

Els llibres envaeixen Nova York.
 
"We want literature to seize the streets and become the conqueror of public spaces, freely offering to those who walk by a space free of traffic which for a few hours of the night will succumb to the modest power of the written word".
 
Luzinterruptus: cuando la literatura tome las calles
Luzinterruptus: Batalla ganada al tráfico
Books in the Street: 'literature versus traffic'
 
 
 
latafanera.cat meneame.net

"España, esencia de la corrupción política y el despilfarro"

eliteratura | 15 Març, 2010 15:00

¿Podeu imaginar-vos aquestes declaracions en boca de Rosa Díez, cofundadora i portaveu del partit nacionalista espanyol Unión, Progreso i Democracia? És clar que no. Cap polític espanyol no es pot permetre aquestes afirmacions perquè hauria de dimitir immediatament. ¿Però, i si canviàssim Espanya per Madrid i, doncs, la frase quedàs més o Rosa Diez, flamant diputadamanco així: "Madrid, capital de la corrupción política y el despilfarro"? Tampoc, tampoc. L'Operació Gürtel, vet-ho aquí, no dóna per tant: hom no pot carregar així com així contra Espanya i Madrid perquè el polític que ho fes es posaria ell mateix la soga al coll.
Tanmateix no hi ha cap problema per a què qualsevol d'aquests polítics que miren tan prim a l'hora de parlar d'Espanya venguin a Mallorca a delectar-nos amb les seves estupideses i amb un discur xenòfob i presumptament alliçonador.
Posem per cas, doncs, que la perla és de Rosa Díez. Això és cert. Però la diputada nacional no es referia a Espanya ni a Madrid, sinó a Balears: "capital de la corrupció política i el malbaratament". Com que aquí tenim l'esquena ampla, n'hi havia que li feien mamballetes i reien, mentre deia això. Això que és capaç de dir aquí i d'aquí però no allà i d'allà. Ella, precisament, que es vanta de mantenir el mateix discurs en todo el territorio nacional i que es va haver de disculpar per haver dit "gallego" a Zapatero, va patir tan ampla després d'haver-nos fet beneits, a tots, per corruptes. Díez confon l'insult amb la regeneració. Que regenerin primer Espanya i nosaltres, ni que sigui de rebot, en sortirem beneficiats!
No en va dir res, ben alerta que va anar, de l'espoli fiscal que patim per part de l'Espanya corrupta que ella no denuncia. Sí que pot parlar malament d'una comunidad autónoma de allende de los mares, les colònies d'ultramar, mentre obvia el tracte injust que rebem per part de l'estat espanyol que ella defensa amb les ungles ben esmolades. Mentre que aquí acusa els corruptes, espera que el "Cas Gürtel" es redueixi a simples "tramas de golfos".
És que la Comunidad de Madrid no guanyaria un campionat de corrupció? Torni-se'n cap  allà, senyora Díez, a començar a fer net, a regenerar Espanya.
Bon vent i barca nova!
latafanera.cat meneame.net

Creativitat? Pla Bolonya i foment de la lectura (i II)

eliteratura | 11 Març, 2010 15:00

Critica demoledora al sistema educatiu i al Pla Bolonya per part del catedràtic de Literatura Española Francisco Díaz de Castro en una entrevista publicada al Diario de Ibiza.

M'estalviï presentacions i preàmbuls i transcric directament les preguntes i respostes que m'han semblat més interessants al respecte.


—Se dice que cada vez es más difícil conseguir que los alumnos lean...

—No leen nada y cuando leen no entienden lo que leen. Y no me refiero sólo a ESO y Bachillerato, sino también a la Universidad. Este año, por ejemplo, he puesto ocho lecturas obligatorias y ahora estoy comprobando, por las fichas que les he tenido que pedir que hagan, que muchos lo sacan todo de la Wikipedia. ¡Alumnos de 3º de Filológica Hispánica!

—¿El sistema educativo actual no propicia la lectura?
—Cada vez menos. No hay duda de que antes el sistema educativo era mejor, ya que salían lectores, muchos o pocos, pero salían. Ahora es imposible. Se insiste mucho en técnicas pedagógicas, en didácticas de la asignatura, pero si detrás de todo ello no hay un conocimiento de la literatura en sí, no sirve para nada. Sólo aprenden a rellenar fichitas. No hay lectura.

—¿Cómo ve hoy el papel de la Universidad en nuestra sociedad?
—Qué te puedo decir... Estamos en el Plan Bolonia, que es un disparate que ya ha fracasado en Francia y en Italia, como ya ocurrió cuando importamos la ESO.

—Vaya, ¿se trata entonces de otra ´crónica de una muerte anunciada...?
­—El Plan Bolonia es la consagración del poder de los pedagogos, que centran todos los objetivos en una especie de cartillita pedagógica, eliminando en buena parte el papel del profesor y los conocimientos que éste pueda transmitir. El profesor ya es un mero funcionario administrativo, que debe seguir a rajatabla unos objetivos, como, por ejemplo, calibrar las horas que va a tardar un alumno en leer una obra literaria, como si fuera posible saber cuánto tiempo necesitamos para leer el Quijote... Creo que vamos hacia una aculturización de la gente, a la que, además, se le saca más dinero que nunca, pues la Universidad es ahora una sirviente de las empresas privadas. Todo se ha convertido en un máster que cuesta mucho dinero, cualquier cursito de antes es hoy un máster caro.


Qüestions més candents:

  • Els estudiants no llegeixen i quan ho fan no entenen el que llegeixen.
  • El pla Bolonya és la consagració del poder del pedagogs: s'hi elimina el paper del professor, que no transmet coneixements sinó que es converteix en un simple funcionari.
  • La universitat és una serventa de les empreses privades.

Notícia publicada a El País: Los ministros europeos admiten fallos en las reformas de Bolonia
latafanera.cat meneame.net

Creativitat? Economia especulativa (I)

eliteratura | 09 Març, 2010 15:00

Tenc per mi que l'educació actual no afavoreix la creativitat. Per ventura mai no ha estat així. És més fàcil controlar una colla d'infants disciplinats que reciten la lliçó i responen perfectament a un guió marcat  per l'administració i una societat desorientada al qual el mestre només pot posar petits matisos. La pedagogia intenta donar resposta al com, però fa temps que ha tirat la tovallola en relació al què.
L'any que ve 24.000 alumnes tindran un miniordinador a l'aula. Hem de suposar que això és positiu. Sabem com aprendran. Què aprendran és la pregunta del milió. Allò que el mercat determini (en això consisteix, bàsicament, el famós Pla Bolonya). I qui diu el mercat, diu el capital. El mateix que demana ajut quan la mala praxi aboca el sistema a la fallida financera i provoca la crisi més gran d'ençà de la Gran Depressió.
Creativitat? Llevat d'excepcions molt lloables, pedagogia aplicada al benefici d'uns pocs.
 

latafanera.cat meneame.net

Oscar Wilde. "Un marit ideal": una engruna d'esperança.

eliteratura | 08 Març, 2010 15:00

"Sempre m'estimaré més un home estúpid però honest"

De vegades és bo anar a veure una obra sobre la qual no se'n sap res. Hom és lliure de sentir i pensar a partir del que escolta i veu representat. I encara que la versió d'Un marit ideal produïda pel Teatre Goya peca d'histrionisme, val a dir que les rialles que provoca tenen un efecte balsàmic sobre l'espectador. Tanmateix l'obra d'Oscar Wilde està dotada d'una gran enginyeria verbal que cal respectar. En clau de comèdia s'hi tracten temes espinosos i de gran actualitat. Per això Wilde és un clàssic.
Sota l'aparent frivolitat de l'irlandès, hi havia un coneixement profund de l'ànima humana. En parlar de corrupció, un dels temes centrals d'Un marit ideal, ho fa en relació a d'altres com l'amor, la compassió, el perdó i l'expiació. Tot plegat en una societat summament hipòcrita.
Vist l'espectacle actual, és imprescindible dotar-se d'un cert optimisme i creure en la possibilitat de redempció (especialment en economia i política). Tan obscur, de moment, és el panorama.
Tan de bo, com deia el propi Wilde, la vida imiti l'art. I doncs, la corrupció -mostra de la debilitat humana- que ara patim permeti, talment Sir Robert Chiltern,  una regeneració del sistema polític i avancem cap a l'inassolible, per bé que desitjable, ideal democràtic.
 

latafanera.cat meneame.net

L'enemic del llibre

eliteratura | 06 Març, 2010 09:00

"Els llibres tenen els mateixos enemics que l'home: el foc, la humitat, els animals, el temps, i el seu propi contingut".
 
Paul Valery


I la ignorància i l'oblit. Les modes i la mala fe.

Vayan a leer, malditos bastardos

Imatge via Libreros

«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 ... 63 64 65  Següent»
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS