eLiteratura

Com un fantasma, L. deambula per la biblioteca, una sala interior esquifida i putrefacta, sense ventilació, amb llibres de pàgines tacades d’humitat plens de cuquets grogosos, minúsculs, que s’amaguen sota el llom d’edicions obsoletes, totes de la primera meitat del segle passat: manuals de jardineria d’abans de la República, vides de sants, col·leccions de novel·letes amoroses que van passar la censura, biografies de generals i conquistadors desconeguts, exercicis espirituals... L. hi cerca qualque volum valuós, però aquí no hi ha res que s’ho pagui. Crec que un dia ho traurem tot al pati i en farem un bon fogueró. I ni tan sols ell en voldrà amnistiar cap.

L. somnia en una gran biblioteca, de milers de metres lineals de prestatgeries inacabables amb milers de volums catalogats informàticament i classificats. Un edifici modern, funcional, pulcre, racional.

L. és lladre de llibres. S’inicià a llibreries petites de ciutat, quan la lectura era un afer seriós i la gent respectava els homes de lletres, abans de la moda dels quioscs, aquests engendres que han copat els caps de cantó amb mostradors curulls de pornografia barata: Cómo sanar su vida, revistes rosa, superpops i edicions de butxaca d’autores amb glamour i talent telegènic.

L. -refinat fins a la medul·la, incondicional de la literatura, la mitologia i l’art, veritable devora-llibres, bibliòfil empedreït, cleptòman- aspirava a convertir-se en el col·leccionista més famós de la història, i cada cop es marcava fites més i mes altes: primeres edicions, manuscrits, incunables... Fins que el vici el portà a la ruïna. Li girà el cervell. El van glapir i condemnar.

Ara L. compleix sentència. És el bibliotecari de la presó; s’ha diplomat en Biblioteconomia i Filosofia i Lletres, i, com tothom aquí, diu que és innocent.