"Em van agafar entre tres guàrdies civils i, sense deixar-me dir res, em feren entrar dins una estança mentre m'amenaçaven dient: "¡Ahora verás tú!". Encara no s'havia tancat la porta quan em pegaren enèrgicament al cap i, sense tenir temps de reaccionar, em varen pegar un cop a la boca, per on vaig començar a sagnar, i un altre a la panxa... Després de l'agressió, m'explicaren que havia estat una falta de respecte parlar-los en català, que ells eren allà per protegir-nos. Estaven visiblement ofesos perquè els vàrem parlar en català. En aquells moments entraren dos guàrdies civils més demanant què havia passat. Un d'ells els respongué: "Que el chaval le ha hablado en catalán y al cabo se le ha ido la mano".
"Lo que le pegaron (que parece ser que es cierto) tambien se pasaron, con haberle retenido, registrado y varias cosas más a fin de que perdiera el vuelo ya había sufiente y hubiese entendido que ir de chulo no trae nada bueno".
El primer testimoni, per molt literari que pugui semblar, no és un fragment d'una novel·la negra: són les paraules d'Ivan Cortès, recollides pel Diari de Balears, en denunciar el tracte a què va ser sotmès per la Guàrdia Civil a l'aeroport de Palma, abans d'embarcar-se cap a Londres. El segon text (amb errors sintàctics i faltes d'ortografia inclosos) és extret de Foropolicia.es, una pàgina no oficial però interessant per comprovar com es respira als ambients policials espanyols. Així, doncs, Un home va ser colpejat a Palma, sense cap mena d'explicació ni acusació, per parlar en català; una llengua, la catalana, que, segons l'estès discurs fonamentalista espanyol, és inadequada per adreçar-se als funcionaris de la Guàrdia Civil. L'home en qüestió, Ivan Cortès, és valent i, en lloc de callar, ha explicat els fets mitjançant l'Oficina de Drets Lingüístics de l'OCB. Diu Cortès que, per parlar en català, va rebre cops al cap, a la cara i a la panxa. A hores d'ara encara no hi ha hagut resposta per part del delegat del govern espanyol a les Illes Balears, Ramon Socias. Això sí, la guàrdia civil ha denunciat Ivan Cortès per desordre públic i, doncs, serà citat a declarar al jutjat. Aquests dies hi ha hagut una altra notícia alarmant als mitjans de comunicació. Una dona ha estat condemnada al Sudan, sota l'acusació d'indecència, per portar calçons, una peça que, segons la ideologia fonamentalista, només és adequada per als homes. La dona en qüestió, Lubna Ahmed al-Hussein, és periodista de professió i treballa a l'ONU. La pena inicial era de 40 fuetades, però finalment el tribunal ha decidit rebaixar-la a una multa de 140 euros. Tanmateix Lubna Ahmed al-Hussein és valenta. En lloc de pagar i callar, es nega a acceptar la injusta multa, per la qual cosa, si no és indultada, haurà de passar per la presó sudanesa. Finalment, en contra de la seva voluntat, el sindicat local de periodistes ha pagat els 140 euros i Lubna Ahmed al-Hussein ha estat alliberada. Com és obvi, la comunitat internacional es congratula del final feliç, encara que l'afectada pateix per les dones que, de forma injusta, romanen encara a les presons del Sudan per "delictes" semblants al que ella havia comès. Ser condemnada per portar pantalons és una greu injustícia. Ser agredit i denunciat per les forces de seguretat d'un estat per parlar en català és una greu injustícia. A Mallorca, siguis home o dona, parlar en català als funcionaris de la guàrdia civil es gairebé tan perillós com portar pantalons al Sudan si ets dona. La diferència rau en el fet que, com és natural, la discriminació per motius de gènere al Sudan i onsevulla escandalitza a tothom i, en conseqüència, té una condemna internacional; mentre que la discriminació per motius de llengua (la catalana, naturalment) als Països Catalans no rep el mateix tracte mediàtic, ni a Espanya ni enlloc. Vol dir, doncs, que la conducta antidemocràtica d'un estat -que no sanciona els funcionaris agressors i, per tant, n'esdevé còmplice- no és reconeguda i l'agredit criminalitzat. Ningú no es congratularà pel final feliç perquè la discriminació de la llengua català per part de l'estat espanyol és una constant històrica que només acabarà el dia que proclamem la independència i instaurem un estat democràtic.
Jo acúsUna periodista del Sudan s'enfronta a 40 fuetades per dur pantalons, «indecent» segons la llei islàmica