eLiteratura

"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

El "Hamlet" d'Oriol Broggi

eliteratura | 30 Setembre, 2009 14:00

Fa uns quants anys que no he llegit el text de Hamlet, en versió de Salvador Oliva, tot i que ho he fet en prou vegades com per tenir frescs, a més de l'argument, alguns detalls. Tanmateix, en parlar de teatre, no hi ha res més saludable que passar del llibre a la representació; sempre que en tinguem ocasió, és clar. Mai no podem desaprofitar, doncs, un Hamlet en cartellera.
La posada en escena d'Oriol Broggi fa palès que és possible, i saludable, i fins i tot recomanable, representar Hamlet amb senzillesa i austeritat, sense excessives floritures escenogràfiques i barroquismes que ens allunyin del text.
Text i representació, doncs, es complementen: és bo recordar-ho, ja que hi ha directors que, en un ànsia desmesurada de protagonisme, voldrien suplir text i autor. Naturalment el resultat guarda poques semblances amb l'obra original. No és el cas, però, d'Oriol Broggi, que -excepte en el que podríem considerar un parell d'excentricitats, per bé que sense abusar-ne- aborda l'original de Shakespeare amb respecte per l'esperit hamletià. Tal volta per això, l'esplèndid Julio Manrique, que ha tingut la sort de protagonitzar aquest clàssic, no es desferra d'un llibre o bloc de notes, tant és, que dóna testimoni dels fets esdevinguts a Dinamarca, on efectivament quelcom hi fa olor de podrit (i avui dia, més que mai, tots som Dinamarca). Consumat el fracàs de Hamlet -intel·ligència i honestedat extrema el devoren-, serà el seu amic Horaci qui recollirà el manuscrit i, doncs, esdevindrà la corretja de transmissió d'una història que no es pot perdre, ja que en bona mesura la història de Hamlet és un compendi de les debilitats humanes: enveja, por, covardia, ira, malenconia, luxúria... Bogeria. De tal manera que el Hamlet personatge, esperonat per l'espectre del seu pare, esdevé una mena de consciència col·lectiva que exposa els poderosos, però també a nosaltres, davant el mirall de la vergonya.
I doncs, Horari, el bon Horaci, en dóna explicació al jove Fortimbràs, que ara serà rei.

(...)
i permeteu que expliqui al món, que no en sap res,
com han passat aquestes coses. Sentireu
actes desnaturalitzats, luxuriosos, violents;
sentències accidentals, matances casuals,
morts festes amb astúcia i arteria,
i, com a resultat final de tot això,
propòsits que han caigut sobre els que els van ordir.
Tot això us ho podré dir, i en veritat

I Broggi aconsegueix que l'escenificació d'això tan enrevessat que és la vida sembli senzill. Bravo.