eLiteratura

"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

El Déu de Sinéad O'Connor. Post post-Setmana Santa

eliteratura | 08 Abril, 2010 16:30

S'enlaira l'avió de retorn, s'acaben les vacances de Pasqua. Incòmodament assegut a la butaca llegesc el diari. El trànsit aeroportuari sol ser apressat, estressant. Puges a l'avió i ja frises d'arribar. Així que obr El País per les pàgines d'opinió cercant una mica d'esplai. Hi ha pederastia

un article de Sinéad O'Connor: Una variante brutal del catolicismo.
Feia molt de temps que no sabia res d'aquesta dona irlandesa de veu fantàstica que l'any 1992, en el programa de televisió Saturday night live va improvisar una performance mentre interpretava la canço de Bob Marley "War". Sense pensar-s'ho dos cops O'Connor va esbocinar una foto de Karol Józef Wojtyła, més conegut per Joan Pau II, és a dir, el Papa d'aleshores, tan sant, ell, però per ventura també encobridor de pràctiques tan inhumanes com els abusos sexuals a infants.
Impressiona que una dona que es declara catòlica demani sincerament comptes al Vaticà. No li valen les excuses de mal pagador de Benet XVI, Papa actual, antic repressor eclesiàstic que tanmateix no va saber posar fi a les pràctiques pederastes dels capellans.
Sinéad O'Connor, que va patir a Irlanda durant la infantesa el que qualifica de "teocràcia catòlica", reclama justícia i responsabilitat al Papa des de la posició de creient, des de la fe. Tenc al costat la meva filla d'onze anys que llegeix els titulars de coa d'ull. Intrigada i amb molt sentit comú, comença a bombardejar-me amb preguntes de difícil resposta. La passatgera de davant -juraria que estudia un temari d'oposicions que, ves per on, inclou el conveni de col·laboració entre l'Estat espanyol i la Sant Seu- s'ha girat una mica, encuriosida. M'interroga inconscientment amb la mirada. Li dic: "costa de fer entendre això als joves". Però es mereixen una resposta. Ella assenteix amb el cap i torna al recull del BOE. Quina creu.