eLiteratura

"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

L'olimpisme me la bufa. Juan Antonio Samaranch, in memoriam

eliteratura | 22 Abril, 2010 14:00

Vivim en una època de veneració de l'esport. El guerrer ha estat substituït per l'esportista. És gairebé impossible aixecar la veu contra l'esport. Contra una determinada concepció de l'esport, s'entén.
Els joves han d'emmirallar-se en l'esportista d'elit com si aquest fos un déu. Tenen diners i fama. Gaudeixen de tot el que pot desitjar un Juan Antonio Samaranch, vestit amb l'uniforme falangista, amb Franco al fons

Juan Antonio Samaranch, vestit amb l'uniforme falangista, amb Franco al fons

jove. Van d'aquí i d'allà. Competeixen i protagonitzen spots publicitaris. Són l'exemple a seguir. Elegits per a la glòria, viuen de manera despreocupada, d'acord amb l'esperit olímpic, un esperit regit pel capitalisme salvatge. En l'esport mana el mercat i l'especulació; les Olímpiades no són cap excepció.
Que s'han de celebrar a la República Popular de la Xina -es a dir, a la major dictadura del món-, doncs s'hi celebren. Una mica d'esperit olímpic per aquí, una mica per allà; no parlem de política que fa lleig. Obrim el calaix i repartim. L'olimpisme és una màquina de fer diners.
Aquest és l'esperit olímpic, tan lloat, que va impulsar Juan Antonio Samaranch. N'hi ha que hi estan d'acord. I és legítim, però això no justifica amagar la veritat per evitar la controvèrsia. No tot han de ser flors i violes per a l'home que "va revolucionar l'olimpisme". Encara que "el país oficial" amagui el passat franquista de Samaranch, a l'estranger no tenen cap problema per referir-s'hi. I en parlen, no només de la filiació a la dictadura de Franco sinó també dels problemes de corrupció que van afectar el COI. The New York Times no té pèls a la llengua:

"Però l'administració del Sr Samaranch també es va veure entelada per l'escàndol. Deu membres del Comitè Olímpic van renunciar o van ser-ne expulsats a finals de 1990 després de rebre més de d'un milió de dòlars en efectiu, regals, beques i altres beneficis com a part de la candidatura de Salt Lake City que guanya per al 2002 els Jocs d'Hivern. Altres membres estaven vinculats a irregularitats en la licitació dels Jocs Olímpics d'Atlanta i Sydney.
Com un ex funcionari esportiu a Espanya en el règim feixista de Franco, el Sr Samaranch havia arribat a tolerar un cert grau de corrupció. Tendia a cooptar els seus enemics i passar per alt la reputació desagradable d'alguns dels membres que ell va introduir COI, entre ells Francis Nyangweso, un ex cap de la defensa de l'assassí dictador d'Uganda Idi Amin".

Hi ha qui diu que Juan Antonio Samaranch va evolucionar políticament. Del franquisme a la democràcia, volen dir. Jo no crec que canviàs gaire: només va ser un home que sempre va estar al costat del poder. Que té el seu mèrit.
En pau descansi.

Actualització.

Recoman aquest article al Times: L'home que va robar la innocència als Jocs Olímpics. O com trair el llegat del baró de Coubertin.