eLiteratura

"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

La literatura catalana i la bola de vidre, segons Enric Vila

eliteratura | 30 Gener, 2007 22:56

He llegit, via Suntory Time, l’article Els escriptors i la política, d’Enric Vila, autor de la polèmica obra Lluís Companys: la veritat no necessita màrtirs (no us perdeu la secció de retalls de premsa d'aquest enllaç). I certament m’ha vingut de nou que, amb les maces de rompre i només vuit-centes paraules, fos capaç de carregar-se un segle de literatura catalana.

Enric Vila es fa ressò d’una teoria de Richard Rorty, desenvolupada a Forjar nuestro país, de la qual, segons el propi Vila, es “desprèn que la millor manera de preveure cap a on va una societat és analitzar la literatura que genera”. No et diré que no. Potser sí que als polítics del Principat, i també als de les Illes –curiosament el “Cas Andratx” pràcticament coincideix amb la publicació d’Ungles perfectes, d’Antònia Vicens– els aniria bé un raig de literatura. Però d’aquí a prendre-s’ho al peu de la lletra...

Amb quatre pinzellades, Vila retrata la literatura catalana del segle XX i de primeries del XXI. Les conclusions són les següents:

La “patacada de la guerra civil” s’explica “per l’histrionisme i la manca de realisme que van caracterizar l’ensulsiada catalana”.
La durada de la dictadura franquista s’adverteix, als anys quaranta, pel “pessimisme comformat de Josep Pla i la seva obsessió per sacralitzar el sentit pràctic”.
Amb la democràcia, s’imposa “una generació d’autors autistes”, amb l’única alternativa d’una “literatura casposa i ancorada en el passat, amb un idioma sense sang ni nervi i un fons ideològic prim, mediocre, inútil per a la vida”.
Ara, al segle XXI, han canviat un altre cop les tornes i puja una generació nova d’escriptors amb una “prosa agressiva i un discurs compromès amb l’època i el país que li ha tocat viure”. Ens parla d’una literatura d’actituds radicals, les quals s’expliquen com a reacció a “tants d’anys de peix bullit”. Curiosament, la novel·la Neopàtria, (encara hi ha esquitxos de la polèmica amb Ponç Puigdevall) d’Hector Bofill, seria el vaixell insígnia d’aquesta nova literatura catalana massa (sic) desacomplexada, pròpia d’una “generació d’escriptors emprenyats”. Finalment, Vila confessa que té por “que no es canalitzi bé tanta energia”.

Si feim l’exercici de resumir els períodes recents de la literatura catalana segons Vila, ens trobam, doncs, amb això:

Amb l’histrionisme propi dels anys previs a la Guerra Civil, amb el conformisme que caracteritza el període franquista, amb l’autisme i la literatura casposa (sic) que marquen els primers anys de l’època democràtica i, finalment, amb una literatura massa desacomplexada, agressiva, que encara l’època actual, però que fa por.

Resulta evident que Vila practica un reduccionisme anorèxic que empobreix la literatura catalana. No sé si es tracta d’una boutade, d’una simple ocurrència, de quelcom que casualment li va passar pel cap o si pensa desenvolupar-ho més àmpliament. Ho dubt molt.

En primer lloc, resulta insultant per als propis escriptors. No cal dir que no tots tenen la mateixa qualitat literària. Però precisament per això és contradictori ficar-los tots dins el mateix sac. On situaria Enric Vila Joan F. Mira? I Ferran Torrent? I Miquel Àngel Riera? I Albert Sánchez Piñol? Realment aquests autors no tenen nervi o no disposen d’un bagatge ideològic suficient?

Potser és a ell que no li funciona gaire bé la “bola de vidre”. Així mateix, hi ha d’altres contradiccions al seu article. Com s’explica, si eren tan histriònics i mancats de realisme, que els escriptors d’abans de la Guerra Civil poguessin augurar tan terrible succés?

No cal estendre’s més. L’adaptació que fa Enric Vila a la literatura catalana de la teoria de Richard Rorty es basa en generalitzacions imprecises, simples argumentacions sense una fonamentació sòlida. Sembla, més aviat, que es deixi portar per prejudicis. I, sobretot, més que donar llum, pareix que l’article pretén denigrar la literatura catalana.