"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira
eliteratura | 19 Abril, 2008 06:15

Blog de Llorenç Carreres. Comentaris sobre literatura, premsa, cinema, política...
| « | Març 2026 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
| 30 | 31 | |||||
No sé si es pot dir, però a mi no em va agradar l'Ombra... ho sento. Fa una bona arrencada i després perd pistonada, això sense comptar anacronismes, però això serien pecats petits.
Sobre el llançament del d'ara, sense comentaris.
En aquest món tothom té dret al seu moment de glòria. Això és indiscutible, Caterina. I la gent va llegir "L’ombra del vent" perquè els va agradar, sense necessitat de campanyes de màrqueting ni res per l’estil. El millor reclam per una novel·la és el boca a boca: algunes són bones i d’altres no tant, però el lector decideix. Tanmateix, no m’agraden aquestes bufonades (llibres de vell comprats a pes) aquest voler passar gat per llebre, aquesta pàtina d’antiguitat, aquesta estètica kitsch...
A mi L'ombra del vent em va agradar molt i ha sigut un dels llibres més venuts gràcies als lectors que s'ho recomanaven i no a l'editorial. No crec necessàriament que un llibre per ser de masses sigui dolent ni un que no ho sigui, hagi de ser bo. Basta veure que elQuixot va ser un autèntic best-seller a l'època com ho era Dumas al segle XIX. Penso que és normal que això passi amb les editorials igual que a Hollywood, amb els pintors, cantants, etc. Els temps canvien. Vivim en un món capitalista.Potser d'aqui a 20 anys parlem d'altres coses.
Diuen que segones parts no són bones. Tot i que he llegit tots els llibres de Zafón menys un i la majoria em semblen bastant acceptables, aquest darrer d moment no tenc intenció de comprar-lo. Com amb l'anterior esperaré a veure què hi diuen els lectors ;)
Salutacions!
Jesús, el que dius és cert. No obstant això, les grans editorials farien bé de mesurar les accions, amb tots els respectes, per no caure en el ridícul. Crec que un llibre no és el mateix que una superproducció de Hollywood.
Més aviat crec que va entregar tard l'original, i no hi ha hagut temps de traduïr-lo al català.
Val a dir que el seu llibre anterior va triomfar, en un principi, principalment gràcies als seus lectors, ja que ell no era un escriptor molt conegut o mediàtic. Per tant, se l'ha de felicitar per això. Era evident que el següent llibre arribaria amb molta pompa, i no es pot criticar que l'editorial vulgui guanyar molts diners, és la seva feina.
D'altra banda, els llibreters haurien d'apostar per fer un atasca de recomanar llibres que valguin la pena i que no disposin d'aquests recursos.
De tota manera convindrem que no escriu malament el noi.
Per mi la pregunta de relleu és: quin càlcul editorial hi ha al darrere de no publicar la traducció catalana fins un mes més tard? Altrament: com guanyen diners fent això?
La literatura es el llibre, no la presentació ni les cues o absencia d'elles al corte ingles.
negoci...'best-s'... editorials... més negoci...suposem!