"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira
Compartir:
Les contradiccions de Vargas Llosa
eliteratura | 24 Juny, 2008 14:00
És un fet que talent i dignitat no van sempre plegats. Assolir l'èxit en qualsevol disciplina pot suposar, si el subjecte en particular no hi para esment, caure en la supèrbia i la prepotència; pot suposar que hom es cregui infal·lible, per sobre del bé i del mal, amb dret a esclafar qui pensi o parli diferent; pot suposar, efectivament, que el subjecte en qüestió es cregui superior: intel·lectualment, culturalment, físicament o genèticament.
M'assabent, primerament via Papel en Blanco i després en molts altres mitjans, que Mario Vargas Llosa prepara una novel·la sobre Roger Casement. Aquest irlandès, gran patriota, que va exercir de cònsol britànic al Congo Belga, va morir executat per traïdor a la Gran Bretanya. Havia fet tractes amb Alemanya durant la I Guerra Mundial. Pretenia que la potència germànica, si guanyava el conflicte bèl·lic, reconegués la independència d'Irlanda. A canvi d’aquest compromís, es crearia una brigada irlandesa, formada pels presoners de guerra, que lluitaria al costat alemany. La jugada li va sortir torta i hi va perdre la vida. A més de defensar la causa irlandesa, Casement, contemporani i amic de Joseph Conrad, va denunciar el sistema colonial al Congo en una època en què això no era gens habitual a Europa. Més aviat al contrariCuriosament aquest gran personatge ja apareix, encara que de manera secundària, a Pandora al Congo, novel·la d'èxit notable del català Albert Sánchez Piñol, antropòleg de formació. Va ser gràcies a aquesta obra (i també a El fantasma del rey Leopoldo. Una història de codicia, terror y heroismo en el África colonial, d'Adam Hochschild) que vaig tenir coneixement per primera vegada de Roger Casement. Ara m'ha vingut molt de nou de Vargas Llosa en volgués fer una biografia novel·lada. Per la mateixa regla de tres, podria biografiar Francesc Macià, un altre digne personatge, defensor de les llibertats, amb qui Casement manté certs paral·lelismes. I, francament, no crec que ho faci. Perquè hauria de reconèixer els errors i contradiccions que manté, per exemple, en relació a la llengua catalana. En canvi, ahir mateix va signar aquest engendre que és el "Manifiesto por una lengua común". Com deia al principi, talent i dignitat no va sempre plegats. Posts relacionats:Roger Casement: personatge històric de Pando al Congo (I).Roger Casement: personatge històric de Pandora al Congo. L'horror i l'humor, l'opressor i l'oprimit (II).
El Vargas Llosa serà (bon) escriptor, però la seua postura anticatalana és pròpia dels energúmens colonitzadors més denostats. Fa uns anys criticava Barcelona per ser provinciana. I bé, cal coincidir amb ell que hi ha cert tipus de barceloní que es conforma en ser una miserable capital anada a menys d'una província ignorada, expoliada i boicotejada, però les coses no van per aquí.
Per en Vargas Llosa allò que és veritablement universal és allò espanyol, únicament. Us sona?