eLiteratura

Hi hauria qualque escriptor amb prou habilitat per escollir fragments de centenars de novel·les i poemes i crear una peça única en què, a més, es podrien identificar els originals? Francament difícil. Record un experiment reeixit de David Lodge, The British Museum is falling down (hi ha una traducció a l’espanyol a Anagrama), una novel·la d’humor en cada capítol de la qual l’autor, a manera d’homenatge, imita l’estil d’un novel·lista de renom (Kafka, Joyce, etc.). Queda lluny, però, de la proposta inicial.

No sé si hi ha cap altra intent literari que s’hi acosti, però en cinema sí que s’ha fet. Es tracta del curtmetratge Precious Images, de Chuck Workman. Aquest curiós film va guanyar un Oscar l’any 1986 (si bé la versió allotjada a You Tube inclou films posteriors a aquesta data i, per tant, pareix que es tracta d’un muntatge posterior; a més, cal destacar que no es pot comercialitzar per mor dels múltiples copyrights) i ens ofereix una particular història del cinema americà en set minutets de no-res. La durada de moltes de les imatges que hi apareixen ni tan sols arriba a un migrat segon, encara que al principi (encertadíssim amb un fragment de Ciutadà Kane) sí que es perllonguen durant dos o tres segons. 

En total, sembla ser que hi ha fragments de quatre-cents seixanta-nou films que apareixen agrupats, més o manco com als vídeoclubs, segons el gènere (amor, aventures, bèl·liques, musicals, suspens i terror, humor, drama...). Els podeu veure en aquesta llista i també en aquesta altra que inclou enllaços d’IMDb (The Internet Movie Database). 

Bé, aquí s’acaba el joc. Precious Images no és res més que això, un joc, una petita frivolitat, però que posa de manifest –feis-ne la prova– la capacitat de retenció d’imatges que tenim. Dubt molt, i d’aquí la impossibilitat de fer el mateix joc amb un nombre semblant de fragments literaris, que el públic en general fóssim capaços d’identificar tants bocins de novel·les o poemes. 

Encara que, posats a gratar, potser en sortiríen més dels que me pens.