eLiteratura

Aquest estiu es celebraran els XXIX Jocs Olímpics a la ciutat de Pequín, capital de la Xina, república dita popular i estat que ostenta el rècord d'execucions al planeta. Esper que la pena de mort no esdevingui modalitat olímpica. Si fos així, els principals candidats a obtenir medalla serien la pròpia Xina, Iran, Pakistan, Sudan i els Estats Units. Tanmateix, la història de la humanitat és plena d'actes criminals que, quan es van produir, van rebre el nom de justícia. Qui té poder sobre la vida d'un altra persona? En un estat en què encara sigui vigent la pena de mort, no voldria estar mai en la consciència d'un jutge. Tant miserable o més, és la situació de l'executor de la sentència. El botxí. No hauríem, però, de ser injustos amb ell i carregar-li tota la culpa. Això és típic de societats hipòcrites.
Hom pot arribar a entendre, encara que mai justificar, un assassinat en calent -els passionals són els més coneguts-, però l'execució de la pena capital és signe de la barbàrie que encara impera a molts llocs del món. En la majoria dels casos, la pena de mort és justifica per alliçonadora, amb el vistiplau de l'Església o de l'autoritat religiosa pertinent. La inclusió de la pena de mort, doncs, en els codis penals tindria com a objectiu fer por als possibles delinqüents. Tanmateix, pareix que la mesura presumptivament dissuasiva no serveix de gaire cosa. Més aviat, la violència genera violència. Així, en darrer terme, la pena de mort sembla més una venjança encoberta que una mesura que faci baixar de manera efectiva l'índex de criminalitat.