eLiteratura

"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

Master and commander: la genuïna aventura

eliteratura | 22 Gener, 2008 14:30

"Digueu-me Ismael. Uns anys enrere —no cal precisar quants—, tenia pocs diners, o cap ni un, a la bossa, i no hi havia res de particular que m’interessés en terra, i vaig pensar d’anar-me’n a navegar una mica per veure la part líquida del món. És una manera que tinc de gitar la fel i de regular la circulació. Cada cop que veig que em vaig posant sorrut; cada cop que en la meva ànima és novembre humit i rúfol; cada cop que em trobo aturat involuntàriament davant els magatzems de taüts i m’afegeixo al seguici de tots els funerals que topo; i especialment cada cop que la hipocondria em domina amb tanta força que caldria un principi moral ben ferm per impedir-me de baixar deliberadament al carrer i arrabassar metòdicament els barrets de la gent... aleshores m’adono que és ben hora d’anar en mar tan aviat com pugui. Això és el meu substitut de la pistola i la bala. Amb un floreig filosòfic, Cató es va llançar sobre la seva espasa; jo, agafo un vaixell silenciosament. No hi ha res de sorprenent en aquest fet. Encara que no ho sàpiguen, gairebé tots els homes, cadascú a la seva manera i en un moment o altre acaronen com jo els mateixos sentiments envers l’oceà".

Herman Melville

Moby Dick

Un dels començaments més brillants de la història de la literatura.
Quan no sàpigues que has de fer del teu cos ni de la teva ànima, embarca't, ves-te'n lluny, aigües endins, a l'altra banda de món, als confins de la terra.
Me costaria molt viure sense el blau i la claror mediterranis, encara que no he estat mai home de mar. Aquí, abans del turisme, hom es capbussava un cop a l'any, un dia de xeremies. Feien una bona vega, i fins l'any que ve. Més envant, quan jo era al·lot, la moda dels banys ja s'havia imposat. Hi anàvem al migdia -un banyet ràpid i a dinar- i, sobretot, al capvespre, a fer-hi la bereneta: pa acabat de desenfornar, formatge i sobrassada, i qualque melonet. Aquest és el record que en tenc.
La mare sempre vetllada que no ens féssim gaire endins, perquè -deia, i tenia raó- "la mar no té amics". Calia, doncs, anar amb compte. Hi havia un respecte per la mar, una por atàvica que a la pràctica impedia que ningú no s'ofegàs. En cas de produir-se una desgràcia, el succés romania en la memòria col·lectiva per temps infinit i contribuïa, així, a mantenir l'alerta.
Això no vol dir que Menorca no produís bons mariners. Al segle XVIII, arran de la dominació britànica de l'illa, es practicà el corsarisme, amb grans beneficis per als menorquins. De fet, a partir de la Guerra de Successió els vaixells anglesos ancoraven al preciadíssim port de Maó, el qual fou objecte de disputes entre britànics, espanyols i francesos.
L'enfrontament entre França i Anglaterra s'entengué fins al segle XIX, en ple apogeu de Napoleó. Aquest, precisament, és el context de la magnífica pel·lícula Master and Commander , basada en les novel·les de Patrick O'Brian. Llops de mar que romanien anys lluny de la pàtria i de la família, que vivien i morien a la mar, perseguint una idea o fugint, com Ismael, del propi destí.

Què pot empènyer un home a deixar-ho tot i fer la mar la seva llar? És evident que en un vaixell de principis del segle XIX les relacions havien de ser molt intenses. El Setphen Maturin

lideratge d'un home -com és el cas del capità Jack Aubrey - era crucial per portar aquells homes a situacions límit i evitar amotinaments. La motivació del líder, però, quina podia ser? Perseguir durant mesos i mesos, més enllà del deure militar, una nau enemiga com si fos un encarnació del mal? Això és el que li succeeix a Jack Aubrey, talment el capità Ahab . No hi ha dubte que en aquest aspecte Master and Commander beu de Moby Dick, encara que finalment Aubrey pren seny i en lloc de l'encaparrotament d'Ahab fa ús de l'enginy i l'astúcia, com Ulisses, aconseguint així la victòria. També les supersticions dels mariners, com a la gran novel·la de Melville i al film homònim de John Huston són presents al film, amb referències a la història del profeta Jonàs.

Master and Commander esdevindrà un clàssic, fins i tot més enllà del gènere. Hi ha aventura, abordatges, passió per la ciència (la figura del metge naturalista, Stephen Maturin, és fantàstica, i contrasta amb el món mariner i militar), heroisme, relacions de poder i d'amistat. Tot això enmig de la mar i en entorns exòtics i inexplorats per l'home occidental. Un paradís perdut (i, si un plau, no us en perdeu la música ).