eLiteratura

"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

Que l'escriure no ens faci perdre el llegir

eliteratura | 04 Abril, 2008 14:00

És un fet que des de la llunyania hom gaudeix d'una visió en perspectiva que permet apreciar el conjunt. Això, però, si no hi param esment, ens pot fer perdre el detall, la particularitat. Es tracta justament del contrari d'aquell aforisme que ens avisa del perill que l'arbre no ens deixi veure el bosc. Perdre's al bosc també pot tenir els seus perills. Un ministeri, una federació o una fundació d'abast estatal poden passejar-se en avioneta i radiografiar una realitat distant passada pel sedàs indispensable de les noves tecnologies. Però el dia a dia del llibreter topa amb l'absurd de localitzar, amb mitjans informàtics de darrera generació, llibres que després no els serveixen o que es perden pel camí. Com diu Alex Volney, De llestos n'hi ha per tot.

Un altre que ahir també parlava de llibreters era Miquel Àngel Maria. A Un llibreter, un «boom» literari, i una pregunta lloa la tasca de l'amo de Sa Llibreria de Ferreries (l'hauré d'incloure al meu recorregut llibresc per Menorca ), un llibreter de qui diu que té "curiosament desenvolupats dos sentits: l'oïda i l'olfacte. L'oïda, perquè està a les antípodes del comerciant fenici que et vol encolomar una venda sigui com sigui. La conversa que pots tenir amb en Perico és d'anada i tornada. Li agrada que li expliquis quines han estat les teves lectures recents, què t'ha cridat l'atenció del tal o qual llibre, aquelles experiències de lectura que t'han entusiasmat, t'han commogut, o t'han descobert nous territoris de l'esperit. Però en Perico, deia, també té un bon sentit de l'olfacte: amb una estoneta de conversa, prest haurà captat les teves inquietuds i curolles, i et començarà a parlar de tal autor, o de tal títol, fent-te comentaris que t'estimularan molt més que la informació que duen la contraportada o les solapes dels llibres".

Alabats siguin els llibreters.