eLiteratura

"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

No dic el que dic, sinó el que dic més enllà

eliteratura | 25 Abril, 2008 14:00

Som sobretot un lector de novel·la. No tenc ni idea de quantes en dec haver llegir durant la meva vida. Centenars, en Taula d'argila, 6.000 anys abans de Crist: claredat i concisió

Taula d'argila, 6.000 anys abans de Crist: claredat i concisió

tot cas. Podríem dir l'aprenentatge lector d'una novel·la és més natural. Les novel·les són, en certa manera, una perllongació de la vida. També una projecció i fins i tot, quan t'ho pots permetre, una evasió (necessària).

Llegir em relaxa. Escriure, en canvi, és un exitant brutal. Succeeix, però, que d'ençà que vaig obrir eLiteratura, cada cop més, vaig lligant una cosa amb l'altra: llegesc i escric, llegesc i escric. Ciberescriptura, ciberlectura. Constat, tanmateix, l'enorme diferència entre la lectura convencional i la ciberlectura. No pots dir mai d'aquesta aigua no en beuré, però difícilment m'avesaré a llegir una novel·la, posem per cas, mitjançant una pantalleta, ja sigui d'ordinador o d'un eBook. Són massa anys, i bons, de llibres convencionals. El llibre, possiblement, és el millor invent de la humanitat. Si bé això no vol dir que hagem d'enfrontar-lo als formats digitals. Així, paradoxalment, ha estat gràcies a les noves tecnologies que jo, un lector de novel·les, de manera gradual m'he acostat a la poesia. La poesia, entre d'altres coses, és síntesi i concisió, característiques que comparteix amb bon post.

Un bon post, doncs, ha de ser necessàriament breu. De vegades hi ha temes que exigeixen més espai, de vegades ens hi allargam massa, però estic convençut de la validesa d'aquesta norma.

I ara, el poema.

Rustically solemn or in rustic laughter
Lifting heavy feet in clumsy shoes.
T.s. ELIOT, East Coker

Poesia és una mena de mecànica
de mots, de drings, de sons,
barreig del silenci
i a la vegada
una dansa de mites portant pites,
mots i mites donant-se la mà
com en un sagrament molt convenient.

Peus que s'alcen, peus que es baixen,
en un combat a mort contra el renou,
com a pilotes
en fred o en calent
que han de rebotre exactament
no com el cap de ball voldria
sinó com la música, més exacta, vol.

Original i gens,
sense voler posar-se cap ploma al capell
damunt el fang o damunt tot de pols,
damunt la cendra d'ossets innombrables
encara amb esma per a cruixir fort,
amb bon temps o amb mal tems,
en temps crudel o en temps fidel.

Com per a matrioniar amb encert
cal, tanmateix, una mica de pau,
de lleure d'au, d'encert de daus,
un poc de sal i un raig d'art,
per a ballar-la bé, aquesta dansa,
comptant els passos i amidant el gest,
un i una, la femella i el mascle,
reproductors en consorci, xorcs per separat.

La resta és conxorxa.
El riure, si és plural,
ni el mar ni el freu no el faran seu.

Bartomeu Fiol

Llegiu també:

La mitificación del libro y la desaparición del papel

La literatura a la xarxa (i 8)