"Haurien d'enterrar els llibres amb els seus propietaris, com feien els egipcis, perquè després la gent no pogués posar-hi les grapes al damunt; perquè els morts tinguessin alguna cosa per llegir en el llarg recorregut de l'eternitat".
Construïm una biblioteca de futur incert, sense saber què en serà d'aquí a no-res, just hagem tombat el coll. Fins i tot les biblioteques de grans escriptors tenen problemes de supervivència. Una biblioteca és un ens viu que s'alimenta de les curolles literàries d'un lector que sap cert que, tanmateix, mai no aconseguirà llegir tot el que desitja; ni tan sols, probablement, una mísera desena part del que voldria. Ningú no gaudeix de la més mínima garantia que el seu llegat bibliòfil tengui cap mena de futur.
No ens ha d'estranyar, doncs, que Firmin, la rata lectora (per cert, ja sé on reposa i demà ho publicaré), proposi d'enterrar els llibres amb els propietaris. Així com les escultures medievals, com a símbol de fidelitat, representaven un ca als peus del sepultat, podríem agombolar el descans etern amb una bona selecció de clàssics que aportassin saviesa. Les novetats, per raons òbvies, quedarien descartades.