eLiteratura

"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

Blog decadent. Rata de biblioteca

eliteratura | 21 Juliol, 2008 14:00

Aquest blog ha entrat en una època de sopor decadent, potser propi de l'estiu, en què fa mal planificar. Les lectures s'esplaien, la xafogor ho adormissa tot. El canvi de temps de la setmana passada, efectivament, n'ha tingut part de culpa. M'ha trencat el ritme dels horabaixes, a la platja, Rata de biblioteca

assegut a l'ombra de cara al mar, amb una novel·la tonificadora i l'anar i venir de les onades, relaxant.

Aquest blog, doncs, s'ha relaxat; i a l'agost, encara ho farà més. Mentre, busseig en d'altres blogs a la recerca d'inspiració. Veig que a Filant prim Josepmanel porta un ritme més que acceptable. Llegeix, si encara no l'ha acabat, L'home manuscrit, de Manuel Baixauli. Diari d'un llibre vell, en canvi, ressalta una fotografia de la magnífica biblioteca Cuypers, d'Amsterdam, que abans havia sortit publicada a BoekenDingen, on, quina casualitat, hi apareix, a dalt a la dreta, una petita reproducció del quadre Der Bücherwurm (més o menys, Rata de biblioteca).

Aquesta mena de coincidències, molt pròpies d'Internet, sempre m'han fascinat. Perquè aquests dies darrers rellegesc precisament la novel·la de Baixauli, tan premiada, L'home manuscrit, la qual, fet una mica insòlit, gaudeix de dues edicions: una de Proa i una altra de Moll. Doncs a la portada de l'Editorial Moll, gran encert, hi apareix també un detall de Der Bücherwurm.

Si tant relax no em guanya, de L'home manuscrit en parlaré un dia d'aquests. No obstant això, vull remarcar l'excel·lència d'un conte o relat que hi apareix: Saviesa. Per a mi, una obra mestra del gènere, que es pot llegir a banda de la pròpia novel·la. Des del moment que el protagonista bota la paret del cementiri, l'ordre i la lògica dels vius queden subvertits i entram, amb gran ironia, realment al món dels morts: el temps queda capgirat, no hi ha frisança; els més savis, són els inexperts; el coneixement més valorat és l'abstracte. És la mort eterna que es regeix per unes altres normes, alienes a la futilitat de la vida. Genial.

Tornem, però, a Der Bücherwurm. L'autor d'aquesta pintura, desconegut per a mi fins ara, és Carl Spitzweg, artista romàntic nascut a Alemanya, amb una obra curiosíssima que, en molts casos, adquireix un toc irònic com podreu apreciar a les reproduccions. Per exemple, El Poeta pobre o també Amic del cactus, a més de la Rata de biblioteca. Un altre aspecte a destacar d'aquest autor és l'aparició de llibres i escrits en general a la seva obra. Així, a Der Bücherwurm (vegeu-ne, també, aquesta paròdia), a més de la bonica biblioteca, el personatge encamellat dalt l'escala llegeix absort un volum amb la mà esquerra, però n'aguanta tres més: un amb la mà dreta, un altre fent pressió amb el colze i un darrer enmig dels genolls! El Poeta pobre també és per riure. El pobre home no té llit. Jeu enterra sobre el matalàs i un paraigua penjat al sostre tapa les goteres. Entre les dents -un cop més, posicions inversemblants, ridícules- sosté la ploma; mentre que el tinter, a punt de vessar, el té damunt una capsa, a terra. De qualque manera, doncs, podem prendre aquests simpàtics quadres com una mena de mirall distorsionat en el qual ens reflectim tots els malalts de literatura.

Au, a gaudir de l'estiu!