eLiteratura

"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

El poder hipnòtic de les ones

eliteratura | 22 Juliol, 2008 14:00

D'ençà que era infant, sempre he lligat l'estiu amb la mar. En una illa com Menorca és difícil que sigui d'una altra manera. Allà és impensable haver d'escollir entre mar o muntanya. Avui dia la tria, potser, és entre mar o piscina. Però aquest, és un dilema descafeïnat propi de turista hoteler del tot-inclòs.

The sun had not yet risen. The see was indistinguishable from the sky, except that the sea was slightly creased as if a cloth had wrinkles in it. Gradually as the sky whitened a dark line lay on the horizon dividing the sea from the sky and the grey cloth became barred with thick strokes moving, one after another, beneath the surface, following each other, pursuing each other, perpetually.

El sol encara no havia sortit. La mar no es distingia del cel, només que la mar estava lleugerament arrugada, com un drap amb rebrecs. Gradualment, així que el cel s'aclaria, a l'horitzó es formava una línia fosca que el separava de la mar, i el drap gris es va tornar ratllat amb unes franges gruixudes que es movient, una rere l'altra, sota la superfície, i se seguien l'una a l'altra, perpètuament.

Es tracta del principi de Les ones, de Virginia Woolf. Hi ha una traducció al català de Maria Antònia Oliver, publicada a Edhasa l'any 1989. L'any 2000 encara en vaig trobar una primera edició, magnífica, tapa dura, bons marges... Aleshores en vaig pagar 995 pessetes, però avui dia no crec que la trobeu per enlloc. Ni amb aquesta qualitat ni amb cap altra. Una llàstima.