eLiteratura

Ja no record quan vaig trobar aquest acudit de Robinson Crusoe, però avui matí en obrir l'ordinador me l'he trobat a l'escriptori i m'hi he sentit identificat, com si aquest matí primer de setembre, amb les vacances acabades, tornàs precisament d'una illa deserta i, talment diu la cançó d'Antònia Font, hagués viscut en un desert aïllat de tot. Les vacances, per a mi, són això: un aïllament, una desconnexió mental imprescindible i sempre agraïda.
Però avui he tornat. Per bé o per mal. I no sé encara què en faré del blog aquesta temporada, ni quin serà el ritme de publicació. Qui dia passa, any empeny.

Via ediciona