eLiteratura

"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

L'ultim patriarca: simplement Mimoun

eliteratura | 18 Setembre, 2008 14:00

Fa uns quants dies que vaig començar la segona lectura de la novel·la de Najat El Hachmi L'últim patriarca. Me balla pel cap el primer paràgraf; el rellegesc, concretament el final de la primera oració: "i que nosaltres anomenarem, simplement, Mimoun".

Una declaració d'intencions per part de la narradora: el darrer patriarca -en podríem dir directament "tirà"- simplement és Mimoun. Com si ens volgués dir: tanmateix no li tingueu gaire consideració, a aquest ninot.
També es fa eco del famós "Digueu-me Ismael", si bé en rebaixa les espectatives. En certa manera, el degrada. No, Mimoun no és com Ismael. Simplement és un boig degenerat.
Sabem que ens trobam amb el darrer exemplar d'una llarga nissaga i que en coneixerem la vida, fil per randa, fins on arribi el coneixement popular i de la pròpia filla.

"Aquesta és la història de Mimoun, fill de Driouch, fill d'Allal, fill de Mohamed, fill de Mohand, fill de Bouziane, i que nosaltres anomenarem, simplement, Mimoun. És la seva història i la història de l'últim dels grans patriarques que formen la llarga cadena dels avantpassats de Driouch. Cadascun d'ells havia viscut, actuat i influït en la vida de tots els que els envoltaven amb la fermesa de les grans figures bíbliques".

Najat El Hachmi
L'últim patriarca
Editorial Planeta