"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira
Compartir:
Fira de Frankfurt: el negoci és el negoci
eliteratura | 06 Octubre, 2009 14:00
El concert econòmic internacional no deixa res a la improvisació. Mana el benefici i l'ampliació del mercat.
Encara que de vegades s'intenti revestir l'activitat econòmica amb un mantell cultural o esportiu, sempre et resta el convenciment que el guany pecuniari és la motiu principal de l'organització de la majoria d'esdeveniments internacionals.
Enguany la República Popular de la Xina és la convidada d'honor de la Fira de Frankfurt. El Partit Comunista Xinès hi ha posat condicions: la censura d'escriptors hostils al règim dictatorial. L'organització ho accepta. Cap problema. Angela Merkel la inaugurarà. Feliç negoci.
China: el invitado polémico
La Xina veta una escriptora dissident a Frankfurt
Compartir:
El mite dels nadius digitals
eliteratura | 05 Octubre, 2009 14:00
Llegesc a l'Avui que un estudi de la UOC (m'hauria agradat trobar-lo a internet, llàstima) posa en entredit o desmunta el mite dels nadius digitals segons el qual els adolescents d'avui dia tindrien "un coneixement profund d'internet, els videojocs o els mòbils".
Sembla ser que no és així i que, en general, fan un ús parcial i limitat de les noves tecnologies. Les empren, doncs, però no tan bé com ens pensàvem. Particularment crec que hi ha un cert interès a confondre el mitjà amb el missatge. La informació que circula per internet, a priori, no és millor ni pitjor que la que trobam a mitjans tradicionals. Internet i les TIC en general, doncs, faciliten, i molt, la circulació de la informació, però cal valorar-ne la fiabilitat. És clar que les noves tecnologies fan forat i que el temps que hi dedicam el restam d'altres activitats possibles. L'ordinador, per exemple, ha desplaçat el televisor, de la mateixa manera que aquest va arraconar la ràdio. En cap cas ha suposat la fi del món ni molt manco. Tanmateix és obvi que tot plegat suposa una competència molt forta per a la lectura tradicional. La pregunta del milió podria ser: és dolent que, en general, un jove prefereixi un mòbil o una connexió a internet a un llibre o un còmic? Rectific: la pregunta està mal formulada. Demanem un altra cosa: és bo que un jove tengui interès a conèixer i usar internet? És clar que sí. Llavors, quin és el problema? Que l'escriure no ens faci perdre el llegir. Perquè llegir és fonamentalment una activitat crítica que s'aprèn. La lectura possibilita una acció crítica consistent a qüestionar el missatge del que llegim, veiem i escoltam. I això és bàsic, imprescindible i insubstituïble per a una societat democràtica. Llavors no es tracta tant del "com" sinó del "què". En definitiva, que seguem capaços de transmetre als joves l'esperit crític a què em referia, tant si llegeixen en un format tradicional com si fan ús del darrer artefacte informàtic.