Quan és esclau de la tristesa, un rei, l'ha d'obeir
Acte III, escena II
Ricard II va ser un mal governant. Avui dia en diríem "corrupte". Ricard, doncs, era un rei corrupte que va ser deposat per un noble ambiciós i resolutiu, Bolingbroke, que de manera injusta el propi rei havia ordenat exiliar.
Ricard II era un rei tallat a l'antiga: rei ungit, beneït per Déu i, en conseqüència, presumptament indeposable. Aquest monarca de mentalitat medieval es creu veritablement il·luminat i protegit per la gràcia divina.
Ni tota l'aigua del mar oratjós
pot treure el bàlsam d'un monarca ungit;
l'alè dels homes no pot deposar
el lloctinent elegit pel Senyor.
Als homes reclutats per Bolingbroke
per alçar contra la Corona el seu acer,
Déu, protector de Ricard, hi oposa els àngels.
Si els àngels lluiten, els homes cauran
perquè és el cel que ens salvaguarda els drets.
(Segueix)