Administrar


"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

latafanera.cat meneame.net

Sevilla. Ànsia de posteritat (9)

eliteratura | 08 Juliol, 2008 14:00

Deixar una ciutat és com perdre un amor. Tens por de no veure'l mai més. No goses girar-te enrere. Vols recordar-lo per sempre en els moments de felicitat.
Hi ha ciutats en què hi respires història, com si et carregassis un sac d'anys a l'esquena. Tanmateix, la vida fa giravoltes i on abans hi havia Història amb majúscula, ara hi trobes la història de cada dia: carrerons amb folklòriques botigues de souvenirs i madones estrafolàries que et volen llegir la mà. La banalització del mite.
Però l'arquitectura, i també el sol, et galtegen l'ànima cada dues passes. L'esplendor d'una civilització caduca que es resisteix a morir. I com que no es pot viure del passat, el turisme reinventa la ciutat per subsistir en millors condicions.
 
Sevilla
 

Ànsia de posteritat | Enllaç permanent | Comentaris (1) | Retroenllaços (0)

latafanera.cat meneame.net

El llibre en vies d'extinció. Escrits estivals (4)

eliteratura | 06 Juliol, 2008 14:00

acudit

Acudits | Enllaç permanent | Comentaris (2) | Retroenllaços (0)

latafanera.cat meneame.net

Un espantaocells sense cervell. Escrits estivals (3)

eliteratura | 05 Juliol, 2008 08:00

 
Avui matí m'he comprat Tretze tristos tràngols , de l'admiradíssim Albert Sánchez Piñol. En fulleig l'índex i trob un conte que, de primeres, em crida l'atenció: L'espantaocells que estimava els ocells. És que, ahir vespre, llegia amb els meus fills un capítol d'El màgic d'Oz. Com tothom sap, la Dorothy, transportada per un cap de fibló al País d'Oz, vol tornar a ca seva, a Kansas. Per això es dirigeix a la ciutat de les Maragdes, a la recerca del Màgic que la hi retorni. Pel camí es troba un espantaocells sense cervell, simpàtic personatge amb qui la nina entaula amistat. Professionalment parlant, l'espantaocells és un fracàs, però té un sentit comú a prova de bomba.
Molt educat, l'home de palla demana a Dorothy sobre casa seva. La nina, ja ho hem dit, és de Kansas, un lloc llei, brut i gris. Estranyat, l'espantaocells li demana com és que vol tornar-hi, si és tan horrorós com ella explica, a la qual cosa Dorothy respon que tothom sense excepció vol tornar a casa. L'espantaocells no ho entén, però ho atribueix a la seva manca de cervell. Si en tingués un, pensa, ben segur que voldria tornar-hi, a casa, per lletja i bruta que fos, encara que el País d'Oz sigui de colors, molt més alegre, bonic i divertit.
el màgic d'oz



General | Enllaç permanent | Comentaris (3) | Retroenllaços (0)

latafanera.cat meneame.net

Love, Marilyn. Escrits estivals (2)

eliteratura | 04 Juliol, 2008 14:00

 
Summer Reading
 
Marilyn Monroe 

Via Paper Cuts

Fotografies | Enllaç permanent | Comentaris (1) | Retroenllaços (0)

latafanera.cat meneame.net

La cultura del sol. Escrits estivals (1)

eliteratura | 03 Juliol, 2008 14:00

Entrada d'estiu. Llegesc a la platja tots els horabaixes. La brisa marina té propietats curatives, relaxants. Envest Les històries naturals , de Joan Perucho , en edició de butxaca, ideal per aquests afers estivals enmig d'arena abundant. M'amag del sol com un vampir; els meus fills, en canvi, estan virats. Les farmàcies fan l'agost al mes de juliol de tanta crema protectora que gastam.
Hi ha una cultura del sol que cal respectar. Als turistes, els haurien de fer un bon sermó just en trepitjar Mallorca. Fa llàstima veure infants cremats per mor de la ignorància paterna. Pells nòrdiques gens avesades als rajos solars que en un tres i no res passen del blanc lletós al vermell coent.

 

cremada
 

 

General | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

latafanera.cat meneame.net

Nit de truc

eliteratura | 02 Juliol, 2008 14:00

Anit he somiat que jugava a truc amb el meu avi. Fa més de deu anys que va morir, així que ha estat un despertar emotiu. Tots els somnis tenen aquell punt en què no saps si et mous en un pla oníric o real; i és precisament aquest dubte terrible el que et fa patir.
L'avi va morir granat, 85 anys complits o més, amb la Guerra Civil i la postguerra a l'esquena. Jo n'era el nét més vell, i mai no el vaig acabar d'entendre. Arribava a un punt en què l'estat d'irritació el vencia. Llavors, jo tenia la sensació que ell ho confonia tot, que totes les putades de la vida se li feien presents, cosa que li produïa una mena d'estat de xoc. Militar de professió, es va mantenir fidel a la República i, com sol succeir amb les persones honestes, ho va pagar car.
A ca l'avi se'n parlava poc, de la Guerra. Les filles no ho volien, i potser feien bé. Feia massa por. Ma mare encara dur gravat al subconscient allò de «hija de rojo».
He estat content de veure el meu avi. Mai, que jo recordi, no vam jugar a les cartes.

General | Enllaç permanent | Comentaris (3) | Retroenllaços (0)

latafanera.cat meneame.net

Firmin, una rata extremadament humana

eliteratura | 01 Juliol, 2008 14:00

La rata és l'animal més nauseabund, fastigós i horripilant de què tenc coneixement. Tanmateix, he de confessar que, Firminmalgrat la por atàvica i congènita que em produeix la rata, Firmin, una rosegador viciós i lletraferit, resulta un cas especial. Firmin és un compendi de virtuts i defectes sense polir, un exabrupte, un mirall mudat en novel·la que Sam Savage ens posa entre les mans per a què en gaudim com a lectors i patim com a humans.
Però no és la bondat sinó la sensibilitat el que ens acosta a Firmin, ja que fins i tot el més menyspreable dels humans pot ser capaç de crear i d'emocionar-se davant una obra d'art. El gran drama de Firmin, precisament, és la incapacitat de transmetre aquestes emocions, la impossibilitat de comunicar-se amb els humans, que el consideren un ésser inferior, mancat d'intel·lecte. I ell bé que ho intenta, amb el sublim "adéu cremallera", ridícula metàfora de la incomunicació.
Per això Firmin és un marginat, igual que l'escriptor fracassat i el llibreter de vell. No hi ha espai per a l'art, el gaudi i la sensibilitat. El cinema, l'antic teatre, la llibreria tot és presa de la devastació d'on ha d'emergir l'autista modernitat. Això és el món, en bona part.

Post relacionat: Firmin, el ratolí lector, a YouTube.

Novel·la | Enllaç permanent | Comentaris (3) | Retroenllaços (0)

«Anterior   1 2 3
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS