eLiteratura

Els camins d’Internet són infinits, però tanmateix no hi ha teranyina possible a la xarxa on qualcú pugui romandre amagat durant molt de temps. A Internet, com en els pobles, com a les illes, tot arriba a saber-se.

Avui he crescut dos pams. Ja som important: he entrat a l’il·lustre club del plagiats. De mala manera, però plagiat. Amb un vulgar “copiar” i “enganxar”, m’han destrossat un article que, encertat o no, me va dur hores de treball i lectura. I ni un trist enllaç, ni una menció.

La coautora del blog Nura Duna, una tal Gloria –ben cert que t’hi has cobert, filleta–, per celebrar Sant Jordi, va plagiar el meu article “Ponç Pons. Nura. Escriviure malgrat tot. Un gran poema” i no va tenir ni la decència de canviar-li el títol: simplement acurça el meu i el deixa talment: Nura. Escriviure malgrat tot. Fixau-vos, però, en la URL: http://nuraduna.blogspot.com/2007/04/pon-pons-nura-escriviure-malgrat-tot-un.html (la negreta és meva). És pràcticament idèntica al meu títol.

Encara me’n faig creus i m’esbotz de rialles. Quina pensada, tu, aquesta dona. La veritat és que aquest blog és una distracció. Ja sé que no me faré d’or (que més voldria!). Ara bé, no t’esperes que qualcú sense dos dits de front et pentini un article d’aquesta manera. Quina barra.