eLiteratura

"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

Trescar per Palma. Art, vídeos i literatura

eliteratura | 22 Desembre, 2007 00:04

Avui tresc per Palma. Vacances, a la fi. Agaf el tren de les nou i mitja, més o Lectura per al tren: L'espectacle de la pena de mort

manco. Així que ens acostam a Inca comença a pujar més gent. Sobretot batxillers i estudiants de Formació Professional. Van a cercar les notes. Per la cara que fan, pens que tothom deu haver aprovat amb excel·lents, com a mínim. Potser l'alegria els ve no de les notes, sinó de l'intermedi nadalenc. Són joves, i tots parlen un mallorquí quasi perfecte -¿en podria dir forà?-, i flastomen i fins i tot maleeixen. Juguen a cartes, els nins. Les nines escolten música amb l'MP3. El revisor, que es veu que els coneix, els fa una broma que no aconseguesc entendre.
En sortir de Manacor havia començat a llegir un assaig curiós, molt interessant, que vaig comprar a la llibreria d'Alaior "Una mar de llibres". Però l'al·lotea se m'ha tirat pràcticament a damunt i m'he hagut de canviar lloc. Deix la lectura i contempl la facècia. M'encanta, de tant en tant, anar a Palma en tren. El cotxe és més avorrit i just entr a Ciutat m'he de ficar als aparcaments del Corte Inglés, perquè si no rodes un quart per l'eixample sense trobar un trist llogarret on deixar el vehicle. A més, jo només passeig per la part més cèntrica: llibreries i botigues de DVDs. Res més. Per això no me fa falta el cotxe.
Per devers la porta de Sant Antoni me trob Daniel Capó, sempre tant atent. Llàstima que no hagem coincidit al tren. M'atur a la botiga de DVDs. Ho remèn quasi tot, però no tenc gaire comprera (més ben dit, no trob el que cercava: ni Las vírgenes suicidas, de Sofia Coppola, ni el pack sencer de les aventures d'Indiana Jones -nou és caríssim). Finalment he tingut sort i, per tan sols 3'95, m'emport la versió de David Lean d'Oliver Twist . No fa gaire en vaig veure la versió de Roman Polanski. Les compararé i potser en faré un post. Ja veurem.
En faig un tros més i arrib a la Llibreria Norma, on treballa el company Joan Miquel Morey, ànima de les firetes de llibres i tebeos vells. M'assessoren sobre uns còmics que he de regalar. De "mangas", millor dit. La veritat és que no en tenc ni idea. Però en surt amb quatre exemplars, en català i a bon preu. Curiós: la mateixa col·lecció, ben editadeta, més barata en català que en espanyol. Me'n faig creus. No passa el mateix amb Harry Potter, que és més car en català, i, el pitjor de tot,

més mal editat. Això sí que m'emprenya. No me sap greu , si és necessari, pagar una mica més, però la qualitat hi ha de ser. Hi afegesc dues figuretes d'en Tintín i el capità Haddock, molt gracioses. A una llibreria de Maó les tenien fetes de plastilina, superxules, però no les venien. Pel que me varen dir tenien molt d'èxit. A la meva filla li van encantar. Supòs que és per això que les he comprades. Jo que sé...
Continua la ruta per Ciutat. Quart Creixent, parada obligada, encara que no hi compr res. Cercava "Els exèrcits de Catalunya (1713-1714). Uniformes, equipaments, organització". No hi era. En trob informació via La ribera guerrillera , blog personal de Jordi Manyes. Tanmateix, no hi he perdut el temps. El cervellet sempre funciona i he fet un repassó al fons d'aquesta llibreria imprescindible de Palma. Prov sort a Llibres Mallorca. Sí que el tenen. El fulleig però, vés per on, a la fi no compr aquest (de moment, no ho tenc clar), sinó dos volums dels meus predilectes Ponç Pons i Joan Francesc Mira (Dillatari i la traducció dels Evangelis, respectivament). Aprofit per saludar Àlex Volney (el seu article de dia 20-12-07 al Diari de Balears, En volia dos de recomanats , me va agradar molt; el felicit) qui, molt amable, me regala un calendari de la casa dedicat a Joan Mascaró Fornés (Santa Margalida, 1897 - Cambridge, 1987). Jo, ignorant com som, el confonc amb un altre savi, felanitxer en aquest cas, Antoni Binimelis Sagrera. No ho podem saber tot. Així que molt bé per l'edició d'aquest calendari. A cada mes hi ha un text de Joan Mascaró. Decidesc que dia primer de cada mes penjaré a eLiteratura tot el text. Us en deix només un tast, una sola frase, corresponent al mes d'abril, referent a l'educació. Diu així: "El propòsit de l'educació és la virtut, no la utilitat".
Surt, doncs, de la llibreria més content que un gínjol. La motxilla comença a pesar. Encara tenc una mica de feina, tanmateix. he llegit que al Born inauguren avui horabaixa (bé, ahir) una exposició d'August Rodin. Rodin. Sí, sí. El famós escultor. Hi arrib i,

efectivament, les escultures hi són, però tapades amb un plàstic de "La Caixa", que es veu que ho patrocina (ara em qued més tranquil: veig que el que em xuclen cada mes serveix per qualque cosa més que per engreixar executius). Hi faig una foto (amb el mòbil, d'ençà de València hi tenc la mà trencada). Així pareix art modern, o una broma. Perquè al Born mateix, al Palau Sollèric, precisament hi ha dues exposicions molt relacionades amb l'humor.
Bona cosa. De veres. És que això de l'art, avui dia, despista al més benintencionat. Precisament l'altra dia veia una pel·lícula en què Julia Roberts (El somriure de Mona Lisa) s'interrogava sobre aquesta qüestió davant un ramat de nines pomes de l'any cinquanta, del segle passat és clar, a una universitat nord-americana. Bé, doncs, tal volta millor prendre's la cosa amb humor. Com Mateo Maté a Thanksgiving Turkey. VISITAU-LA, per favor no us la perdeu.