Encara que no era una llibreria hi vaig entrar perquè sabia que tenien llibres de segona mà. Moltes vegades, entre novel·les quasi indesxifrables i plenes de pols, en trobes qualcuna d'interessant a preu regalat. Un títol contundent com Historia de un alemán sempre crida l'atenció.
N'hi va haver prou amb llegir-ne un parell de fragments allà mateix: Sebastian Haffner va desterrar del meu comodí totes les lectures pendents.
Historia de un alemán t'absorbeix des del primer moment i no pots parar de llegir i reflexionar. Haffner, jove burgès, no va tenir altre opció que suportar l'ascensió del nazisme a la seva pàtria. La injustícia en grau superlatiu ho va envair tot; l'aire a Alemanya era irrespirable. Hitler l'havia capgirada. Haffner no tenia altre opció que exiliar-se i no caure en la temptació de col·laborar amb un règim totalitarista i inhumà. S'ofegava poc a poc i no podia replicar; va partir i es vaconvertir en un refugiat, en un ésser que ningú no desitja tenir al costat, un proscrit sospitós, una càrrega inútil: un emigrant.
"Los emigrantes representan una carga para cualquiera país y no es nada agradable sentir que uno molesta. Hay una gran diferencia entre llegar a un país como una especie de embajador, con un cometido y algo que aportar, y hacerlo como un perdedor en busca de un lugar donde refugiarse. Una gran diferencia".
Perquè llegim el que llegim
El boca a boca. El més fiable, probablement. No hi ha res que pugui igualar l'entusiasme encomanadís dels lectors.
L'escola. Tot el que no funciona, ho hauria d'arranjar l'escola. Tal volta ajudaria una mica, en aquesta missió impossible, tornar als clàssics o fer una millor selecció de les lectures escolars. Imprescindible impulsar la lectura diària.
La família. Constitueix l'esglaó perdut de la lectura. Hi ha, literalment, temps per tot manco per a llegir.
El llibreter. Imprescindible tenir-ne un de confiança. En certs àmbits, és una figura en vies d'extinció.
La biblioteca. Peça fonamental en el passat, viu una època de canvi constant que obliga a redefinir-ne la funció. En general, la bona voluntat del bibliotecari topa amb la incomprensió dels polític de torn.
Webs i blogs. N'hi ha de boníssims, eficaços i sincers. Tenen en comú l'amor per la literatura. Circulen, també, autèntiques pífies.
La crítica. La valoració dels entesos pot inclinar la balança. En calen d'honestos.
Els premis. Sempre hi haurà qui llegeixi el llibre llorejat. N'hi ha, els més interessats, que promouen autors mediàtics, subespècie mal vista entre el gremi d'escriptors. Encara que molts premis serveixen per promocionar l'obra d'autors joves i fins i tot de consagrats.
La publicitat. Treballa a curt termini ja que, generalment, no promou la lectura sinó la compra d'un llibre determinat, generalment un bestseller.
Suplements de diaris. Cada cop, més magres i, això sí, amb molts colorins.
Programes radiofònics i televisius. Sovint, amb pocs mitjans i en horaris intempestius. Tot i això, n'hi ha de prou dignes.
El cinema. Una novel·la portada al cinema és una bomba. Des del punt de vista de les vendes, millor que els premis, la crítica i la publicitat junts. De vegades, però, és a la inversa: és el film que s'aprofita del ressò del llibre i, normalment, no assoleix les expectatives ni de lluny.
El millor retorn possible a l'escola.
Cal ser coherents, imaginatius, constants, pacients, alegres... i més.
"Perquè tot està per fer i tot és possible".
Via Po dos livros
Interessant debat a Librosfera en relació a ¿Qué leen los que no leen? El poder inmaterial de la literatura, la tradición literària i el hábito de leer.
A Padecer, y parecernos... es debat sobre una pressumpta superiotat moral dels lectors sobre els no lectors, encara que, així com estan les coses, potser caldria capgirar el debati interrogar-nos sobre el perquè de la minorització dels lectors.
Vegeu també Per a què serveix llegir