Administrar


"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

latafanera.cat meneame.net

Que qualcú en faci una bona novel·la!

eliteratura | 08 Maig, 2008 14:00

Sovint som agressius, recelosos, malignes;
callam allò que veim, i ben muts de paraula
sacrificam, cruels, els béns que posseïm,
com si fossim hereus d'un déu que mai no arriba.

Damià Huguet1
 
Vivim en un país surrealista on tothom -tothom que està acusat d'algun delicte- ha perdut la memòria, no sap dir que no o és addicte a alguna substància (i, per tant irresponsable dels seus actes). Bé, falta just un altre cas: els que encara no estan acusats de res però fan endemeses a a cor què vols. Els judicis s'acaramullen i l'únic partit opositor va a la deriva a l'espera del congrés redemptor. Un dels candidats, a més, es dedica al secessionisme lingüístic, com si aquest fos el gran gran problema que ens treu la son cada matí. Anuncia, fins i tot, un referèndum per decidir si la "llengua balea" és català o no. Ciència infusa. A continuació podria consultar-nos sobre si la terra és quadrada o si el sol l'envolta. Fa uns quants segles, precisament per això, cremaven gent. De moment, pareix -així ho denuncien els sindicats STEI-i i CCOO- que a Calvià ha començat la caça de bruixes, mitjançant advertiments orals per part dels assessors del batle Delgado, que de qualque manera deuen haver de justificar el sou, sobre la "inconveniència" de parlar en català en hores de feina.

A l'altre costat, el Govern Balear simplement es dedica a no fer res. I quan fa, s'equivoca. Així, mentre Antònia Font acaramulla premis, la representació de les Illes, i els doblerets, se l'emporten els altres, amb tots els respectes per El Canto del Loco. I no es tracta només de diners, sinó de referents i de context, tristament espanyols ambdós. El principal partit de govern, sense personalitat pròpia, viu del crèdit electoral de Zapatero, qui, com a fet al Principat, ens deixarà tastar les miques i escurar els plats quan la clientela principal s'hagi atipat. La resta de partits acoten cap i s'acomoden a la cadira i cotxe oficial, sense deixar d'escenificar adesiara quatre potadetes aquí quatre allà.

Però els problemes s'acaramullen. Els hospitals i els centres sanitaris estan estibats, les comunicacions són magres, manquen escoles, el fracàs escolar s'ha incrementat de manera exponencial, l'allau immigratori no es canalitza així com toca, la inflació puja puja puja, el preu de l'habitatge fa por, les hipoteques regiren l'estómac, pels carrers capitalicis només sents parlar espanyol, els penyals són plens d'adossats i grues, la feina és precària, l'atur repunta de bell nou, el clima s'ha destrempat sense remei, el barça ha fet colló, els bancs continuen amb beneficis astronòmics...

Llavors pens: això farà un tro, no pot ser mai que no rebenti, que continuem amb aquest conte virtual de la lletera, que la política s'hagi reduït a imatge i supervivència, que no engegui el televisor i surti en Ramon Pellicer tot anunciant la fi.
 
SI US PLAU, QUE QUALCÚ EN FACI UNA NOVEL·LA!
 
 
Afegitó de darrera hora: Sí, perquè com he llegit avui a Filant prim, tots som el que deim i com ho deim.
 
 
1. Fragment de Presagi, inclòs al poemari Vols des d'Orly
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS