eLiteratura

"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

Damià Huguet: de camí per la Mediterrània

eliteratura | 05 Maig, 2008 14:00

Cançó algueresa

Sardenya, Mallorca, Sicília? La mateixa claror, la mar i els pins, el rocam i les cales; palaus corcats a les ciutats més grans, grums de marès als corralets dels pobles. Un hortet amb tota casta d'herbes, aigua de pou. I als ports llaüts o barques de bou, peix roquer, llampugues, déntols, sards o llagostes. La mar, el pinar; tots els nius d'un món on és congria l'alè que mou el món mediterrani, amb sol: blanc al cel i a la terra, com un no res que existeix, que viu sense sebre massa bé com. Però amb orgull, fonoll, romaní, llorer, julivert, moraduix, les herbes sanes dels sentiments.

Damià Huguet

Gràcies a la instal·lació Thanksgiving Turkey de Mateo Maté vaig redescobrir Patton, un film magnífic de Franklin J. Schaffne rodat el 1970. El general George Patton va ser, sens dubte, un home excèntric, interessant, un militar atípic que va tenir un paper important a la II Guerra Mundial. Al film, protagonitzat per George C. Scoot, el general americà evoca antigues batalles lliurades per romans i cartaginesos, llegeix els clàssics (Juli Cèsar) i la Bíblia, a més de creure's la reencarnació d'un mariscal de Napoleó.

Al nord d'Àfrica Patton va lluitar contra el famós mariscal Rommel i seguidament va emprendre la conquesta de Sicília. A la pel·lícula hi ha moltes escenes localitzades al nord d'Àfrica i a d'altres indrets del Mediterrani (Sicília, Grècia, Espanya, etc), un paisatge bellament filmat i que va aconseguir, entre d'altres, un Òscar a la millor fotografia. Veient aquestes escenes típicament mediterrànies he recordat, curiosament, el pròleg d'un poemari de Damià Huguet que -no hi ha dubte: és el destí- vaig tenir la sort de comprar a Ariany el dia de la festa del llibre . Es tracta de Vols des d'Orly, on el poeta campaner evoca el corral mediterrani: "la gènesi del llibre; el racó més proper, des de Sicília a Formentera". Tot el llibre és una joia:

UN DIJOUS A L'ALGUER

Calius de sang s'encenen al bell cor de l'Alguer.

Menjam pebres torrats i bevem vi de Nuoro

a la terra que cruix tacada de niguls.

No som externs.

Palpam el roquissar negrenc

que a Menorca s'encara: blaus de fonoll amb algues

ensumen els perfils de les pletes llunyanes.

A Perpinyà ens dirien que som hereus d'un rei

que va trencar els capvespres consentint vels de boira,

i a Montpeller també. Som fets de calç i fang.

Sabem el que ignoram. Entre un fasser i un pi

sempre elegim els macs que la terra manté.

A Mallorca o a l'Alguer, espolsant creus de vent.

"Som fets de calç i fang. Sabem el que ignoram. Entre un fasser i un pi sempre elegirem els macs que la terra manté". No hi percebeu l'eco llunyà d' El Guepard ? Així ho expressa Lampedusa (traduït per Llorenç Villalonga), en boca de Don Fabrizio : "Vénen a ensenyar-nos bona criança, però no podran perquè som déus. (....) els sicilians no voldran mai millorar per la senzilla raó que són perfectes".

Els mediterranis som fets d'una altra pasta. No podem viure sense el sol ni els cels clars, sense la verdor del pi, els ullastres i les alzines; sense la pluja tardorenca, sense l'oratge de la mar ni els ocres de la terra. Som qui som, i són clares les nostres fites. Bonic poemari, aquest Vols des d'Orly, que Huguet es decidí a escriure després de trescar, sense presses, d'illa en illa, tota la Mediterrània. Hi ha ignorants, i malpensats, que diuen que el nacionalisme és una mena de malaltia que es cura viatjant o llegint, o déu sap què... Huguet llegia, escrivia, viatjava, veia cinema. I estimava la peculiar personalitat aquesta terra mediterrània i catalana.