eLiteratura

"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

Elogi de la diversitat?

eliteratura | 17 Maig, 2008 14:00

Quan anam de viatge, cercam el contrast, la diferència, el canvi. Viatjam, entre d'altres coses, per curiositat. Per conèixer món i gent. I monuments. Valoram les diferències en el tracte, en els costums, en el menjar. En definitiva, l'element exòtic, la diferència de cultures entre el nostre lloc d'origen i el destí del nostre viatge.

Viatjar és materialitzar somnis. Sortir de la rutina, del quefer diari. A l'estranger tot adquireix una altra dimensió; en el fons, però, anecdòtica. Un mercat, un restaurant, un jardí, un palauet, una casa mig enrunada, ens cridaran l'atenció perquè el tempo és diferent. Estem de pas: tot el que veiem és efímer per a nosaltres i no pertany a la nostra realitat. Ho fotografiarem o en farem un post (tant moderns com som) per recordar-ho. Voldríem returar-nos-hi més temps. Tal volta ho mitificam: París, Venècia, Nova York, Istambul, Casablanca...

Tornam a casa i la realitat ens esclata a la cara. L'exotisme que tant ens va agradar potser no és bon veïnat. Voldríem a ca nostra tenir-ho tot tallat i posat. Al carrer, però, bull la diferència. Omplen els carrers sud-americans, sub-saharians, magrebíns, xinesos... El barri s'ha convertit en una barreja de costums i maneres de fer. La premsa confecciona titulars sensacionalistes i els polítics s'omplen la boca d'interculturalitat o de no sé bé quins contractes (i ells tampoc). La sensació, però, és que les comunitats viuen d'esquena. No hi ha, de moment, espais comuns més enllà dels serveis educatius i sanitaris. No hi ha contacte. La convivència no es basa en el (re)coneixement mutu sinó en l'ocupació de l'espai. Tu fins aquí; jo, fins allà.

Difícil convivència.