eLiteratura

"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

Els crims de la biblioteca: I want to be a librarian

eliteratura | 30 Maig, 2008 14:00

La percepció que els profans tenen de la feina a una biblioteca, generalment, s'allunya molt de la realitat. Es pensen —i van molt errats— que la tasca consisteix a asseure's i esperar, tot llegint la premsa o una bona novel·la, que arribin els lectors. Vaig tenir el plaer de treballar durant cinc fantàstics anys a una petita biblioteca de poble i, per experiència, puc garantir que la cosa és ben bé així.

Una biblioteca pública de poble es nodreix sobretot d'escolars. I la màxima preocupació d'un bergantell en edat escolar és fer els deures. Fa devers 10 o 12 anys, quan la implantació d'Internet no havia assolit els paràmetres actuals, la majoria de consultes es resolien mitjançant les enciclopèdies. En conseqüència, una de les funcions del bibliotecari consistia a assessorar o ajudar infants i joves a l'hora de consultar les obres de referència general. Els estudiants de secundària, un cop efectuada la consulta, disposaven també de monografies i obres més especialitzades. Per als més petits, a més, hi havia llibres infantils adaptats.

Així, doncs, cal constatar que, per molt que me sàpiga, la literatura ocupava un lloc secundari en les preferències dels meus usuaris, tot i que sempre vaig tenir especial cura del manteniment del servei de novetats literàries. Encara ara, de vegades tenc dubtes sobre si una obra en particular és a la meva col·lecció particular o si formava part de la biblioteca municipal. Així de curiosa és la relació d'un bibliotecari amb uns llibres que no són seus, però que estima igualment.

A un poble petit, si hi ha voluntat política i s'hi aboquen diners, la biblioteca fàcilment pot esdevenir la referència cultural del municipi, encara que no hi ha fórmules màgiques ni receptes miraculoses. Massa vegades el personal no té el suport suficient i està mal pagat. Els profans, com deia el principi, tenen la barra i la ignorància suficient per dir-hi la seva. I en lloc de convertir la biblioteca en un centre cultural, cerquen, sense anar més lluny, un local on aparcar, vespres i caps de setmana, estudiants universitaris que només han de mester una taula, una cadira, un punt de llum i una connexió wifi. Però aquesta és una altra qüestió.

Tot això m'ha vingut al cap arran d'un vídeo musical molt graciós que vaig trobar a Librosfera i que anteriorment havien penjat a Diari d'un llibre vell. Realment, caldria estudiar per què hi ha tant desconeixement —mala premsa inclús— de les professions de mestre, bibliotecari, llibreter... i segur que qualcuna altra que me deix.