eLiteratura

"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

Paradoxes editorials: l'edició d'obres pòstumes

eliteratura | 29 Maig, 2008 14:00

La història és plena d'autors que, tot i els intents, no han pogut publicar res en vida. Injustament o injusta, les arts són així. Un dels casos més insòlits el va

protagonitzar John Kennedy Toole, autor de la genial novel·la Una conxorxa d'enzes ^*. Després del suïcidi de Kennedy Toole, finalment va ser la perseverant mare qui aconseguí que l'original sortís a la llum. Així, es va esdevenir que el professor Walter Percy , davant la insistència de la senyora Thelma Ducoing Toole, no va tenir més remei que llegir unes quantes pàgines, amb l'esperança que "fossin prou dolentes per, en bona consciència" no sentir-se obligat a continuar llegint. El cas és que el professor, incrèdul, no podia avenir-se de la gran qualitat de l'obra i de la gran tragèdia del seu autor.

Paradoxalment, el món editorial té exemples completament oposats al que acab de contar. Es tracta de les obres pòstumes publicades en contra de la voluntat de l'autor. De tothom és sabut que si Max Brod hagués respectat la voluntat de Kafka de cremar la seva obra, la humanitat hauria perdut un dels millors escriptors. Tanmateix, encara que no tots, molts dels escrits de Kafka eren acabats. Què succeeix, però, si l'obra és conclosa i l'autor decideix que s'ha de destruir?

L'entranyable Nabokov va deixar una novel·la inacabada, Laura. El manuscrit de només cent pàgines ha romàs trenta anys sota custòdia a una caixa de seguretat d'un banc suís, ja que, abans de morir, l'escriptor rus va deixar dit a la seva esposa que aquesta obra inconclusa no anàs a impremta. Actualment, és el seu fill Dimitri (aquest, si no vaig errat, és el seu blog, encara que no hi ha escrit gaire cosa) qui té cura d'aquests afers. Dimitri Nabokov , després de rumiar-s'ho durant molt de temps, n'ha decidit la publicació en contra de la voluntat paterna. Aquesta decisió, celebrada pel seu biògraf Brian Boyd, no està exempta de polèmica: Nabokov encara no havia decidit el final de Laura; encara més, en té uns quants. A banda de pàgines inacabades i de paràgrafs just improvisats escrits a llapis.

*Fa anys que vaig llegir aquesta novel·la magnífica, una lectura de joventut que record amb gran detall. Va ser durant les festes de Nadal, tot sol —les primeres i úniques que he passat en solitud—, al pis d'estudiant de Palma. Covava un refredat espantós, i vaig jeure dos o tres dies al sofà de la saleta, sense poder amollar la novel·la, editada en una col·lecció que aleshores, l'any 1988, dirigia ni més ni manco que Pilar Rahola ! La traducció és de Maria Antònia Oliver, magnífica escriptora manacorina a qui devem també la versió catalana de Moby Dick.