Administrar


"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

latafanera.cat meneame.net

La Bíblia escrita per una dona

eliteratura | 26 Maig, 2008 18:30

A Mulher que escreveu a Bíblia, de Moacyr Scliar (el pitjor és que és un home).

 
 
 
1 NO princípio criou Deus os céus e a terra.

2
 

 E a terra era sem forma e vazia; e havia trevas sobre a face do abismo; e o Espírito de Deus se movia sobre a face das águas.
3 E disse Deus: Haja luz; e houve luz.
4 E viu Deus que era boa a luz; e fez Deus separação entre a luz e as trevas.

5

E Deus chamou à luz Dia; e às trevas chamou Noite. E foi a tarde e a manhã, o dia primeiro. 

6

E disse Deus: Haja uma expansão no meio das águas, e haja separação entre águas e águas.

7
 

 E fez Deus a expansão, e fez separação entre as águas que estavam debaixo da expansão e as águas que estavam sobre a expansão; e assim foi.
8 E chamou Deus à expansão Céus, e foi a tarde e a manhã, o dia segundo.

9

E disse Deus: Ajuntem-se as águas debaixo dos céus num lugar; e apareça a porção seca; e assim foi. 
 

E chamou Deus à porção seca Terra; e ao ajuntamento das águas chamou Mares; e viu Deus que era bom.

Si en voleu més: www.bibliaonline.com.br
 
Vídeo via Blogtailors

  





Vídeos | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

latafanera.cat meneame.net

El funest Hamlet. Ànsia de posteritat (4)

eliteratura | 26 Maig, 2008 14:00

He llegit moltes vegades la tragèdia de Hamlet. En tenc un exemplar, de segona mà, que vaig comprar el 1989, i que és ple d'anotacions que es sobreposen cada cop que el rellegesc. Tanmateix, el personatge de Hamlet no ha estat mai sant de la meva devoció. Tan intel·ligent i sensible com és... i no li serveix de res. Potser era superdotat, un inadaptat social, o tal volta, simplement, un malcriat. Sí, un malcriat. El que li fa a Ofèlia no té perdó. Paga una innocent les dèries del príncep que no es decideix mai a fer res. I a la fi, quan actua, és pitjor.

No basta amb tenir un cor noble, cal actuar noblement. La qüestió és que a les portes de la mort, com qualsevol humà, Hamlet passa ànsia del què diran, de com passarà a la història. Per això, doncs, demana al bon Horaci que li faci justícia, perquè el seu nom quedi net i no esdevingui execrable. No sé que en devia pensar Horaci, però no m'hauria agradat trobar-me en la situació de donar comptes al món del bon nom del funest Hamlet.


As th'art a man.
Give me the cup. Let go! Byheaven, I'll have't.
O good Horatio, what a wounded name
Things standing thus unknown, shall live behind me!
If thou didst ever hold me in thy heart,
Absent thee from felicity awhile,
And in this harsh world draw thy breath in pain,
To tell my story .
Dona'm la copa, si ets un home!
Deixa-la, que, pel cel, ha de ser meva!
Ah, Déu, Horaci,
¿quin nom tan execrable viurà darrere meu,
si tot queda amagat, sense saber-se?
Si mai m'has hostatjat dins el teu cor,
aparta't una mica de la felicitat
i respira els dolors d'aquest món inclement
per explicar la meva història.

Versió de Salvador Oliva.

Ànsia de posteritat | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS